«Ens han reconegut al mateix nivell que universitats amb 500 anys d'història»

–«El resultat ens envia un missatge. Si no hi hagués la Universitat Carlos III entre els projectes triats, diria que s'han valorat els projectes per la seva magnitud. És clar que les grans universitats de Barcelona i Madrid tenen molt impacte internacional i gran qualitat científica. Si la valoració volia destacar això no feia falta cap convocatòria. Però el fet que hi hagi la Universitat Carlos III ens diu que hauríem pogut ser nosaltres els seleccionats perquè com a universitats pràcticament no hi ha distància en impacte científic. La inclusió d'aquesta universitat ens dóna esperances.»

–«El nostre projecte va ser ben valorat en el conjunt de la bona selecció que ja representàvem, que era de quinze universitats. Quan un participa en una final vol guanyar, i si no guanyes, perds i a ningú no li agrada no estar en el conjunt de cinc universitats seleccionades. No puc dir que estigui satisfet, però sí que ho estic, de la valoració del projecte i de la feina que hem fet. I veure'ns reconeguts en el mateix nivell d'universitats que tenen 500 anys d'història, com la de València, la de Granada o de Sevilla, ens fa sentir còmodes. Tothom considera que la URV hauria pogut ser seleccionada. I això té molt de valor.»

–«Amb els vídeos que vam veure en les presentacions no hi ha prou elements per valorar-ho perquè tenien un alt component d'espot publicitari. De fet, la valoració es va fer abans i per trobar les diferències s'hauria d'analitzar amb més detall.»

–«No hi veig un component de tensió territorial. Penso que les universitats catalanes tenen més coherència en els seus projectes de servei al país que altres de l'Estat. I hauria trobat més adequada una proporció de 3 a 2, de Catalunya vers Madrid, que no pas al revés. Qualsevol rànquing d'impacte científic de les universitats, les catalanes l'encapçalen. En canvi, va ser una decisió del ministeri atorgar la menció d'universitat internacional d'àmbit regional. Són els projectes que van a comunitats autònomes que no tenen cap altre projecte seleccionat. I aquí sembla que s'ha volgut incrementar el nombre de comunitats que tenen reconeixements.»

–«El primer efecte és que té finançament. L'etiqueta té efectes de màrqueting. No podem posar a la web que som Campus d'Excel·lència Internacional perquè no tenim el segell. I això té un valor probablement superior a l'econòmic. Però hem tingut una valoració de 5,2 milions d'euros i això és el 50% de la nostra anualitat d'infraestructures. I també hem rebut un resultat intangible: la URV és ara més coneguda en el sistema universitari espanyol i es considera normal que sigui candidata en una elit espanyola. I, a més, en la propera convocatòria anem a la selecció final.»

–«No vull introduir cap element de crítica perquè veig les dificultats que s'han vençut i trobo que la secretaria general d'Universitats ha tingut molt coratge en tirar endavant la convocatòria.»

–«Aquí no em puc estalviar la crítica. No a la secretaria general sinó al sistema polític que no passa de les paraules als fets. El discurs és ortodox, i diuen que l'emergència de la societat en el panorama internacional implica tenir un bon paper en la societat del coneixement, però els pressupostos no ho reflecteixen. I la convocatòria, que és cabdal en l'ordenació del sistema universitari espanyol, no gaudeix dels pressupostos que li facin honor. S'ha treballat amb una subvenció mínima i amb uns préstecs baixos. I amb el necessari aval de la comunitat autònoma que serà responsable del retorn dels préstecs i que no ha intervingut en el disseny de la convocatòria. I això genera tensions entre el govern central i els autonòmics. I reflecteix que ni per un costat ni per l'altre la inversió en universitats és una prioritat. Els 50 milions d'euros de subvenció és la desena part del que té una universitat a França per a aquest programa.»

–«No ho veig així. Crec que amb una gran dosi de coratge i voluntarisme el que fa és arrencar, que és el necessari. Potser fem malament de posar com a protagonistes els polítics que fan els pressupostos perquè fan el que la societat els reclama. I l'arrel del problema és que la societat no reclama inversions en el coneixement. El que fa el programa és posar les universitats a l'aparador i dir que són importants.»

–«Sí, és una societat que identifica que la seva preeminència en el món implica ser líders en coneixement, i com a tal el polític respon. I aquí el polític fa el discurs que és el que toca fer, però no perquè li ho reclama la societat.»

–«Implica incentivar el sector productiu respecte a la necessitat de la recerca.»

–«Potser no s'arreglarà d'un any per l'altre. No passarem de 50 a 5.000 milions en cinc anys però potser s'anirà incrementant el nivell d'inversió. Jo demano a l'administració que mantingui un ritme de creixement que ens permeti posar a l'altura d'altres països. Es va anunciar una nova convocatòria a finals de febrer i una resolució a finals de juny. No hi haurà un nou projecte sinó una actualització i millora de l'actual sempre amb la mateixa idea.»