Un estudi diu que Figueres té un nivell alt d'oferta de català
En els sectors d'educació i sanitat és on és més present
Els sectors en què més s'ofereix el català a Figueres són els de l'educació i sanitat, i lleugerament per sota hi ha l'administració pública. Més avall hi ha el sector econòmic, el de societat i oci i, en darrer terme, els mitjans de comunicació, que, segons Ofercat, són els que fan menys oferta de català. Això ho atribueix al fet que els figuerencs tenen una oferta important de mitjans de comunicació i de cinema en llengües diferents de la catalana.
En el sector de l'economia, els resultats mostren que la llengua utilitzada tant en la retolació dels establiments com en l'atenció al públic és majoritàriament el català. En els comerços i les empreses de serveis, l'ús del català en el cartell principal obté 81 punts –d'un total de 100– i la resta de cartells informatius, 78 punts. La llengua d'atenció inicial –la que es fa servir d'entrada, sense saber quina és la llengua del client– arriba a 80 punts, i la llengua d'adequació –quan el client parla català– puja fins a 82 punts. A l'apartat contrari hi ha les comunicacions escrites, que és on menys català s'ofereix (66 punts). Segons l'estudi, les raons cal buscar-les en el fet que l'anàlisi es fa a partir de la publicitat comercial rebuda a les bústies dels ciutadans i de cartells situats a la via pública, i que molts dels establiments i comerços que opten per aquest tipus de difusió formen part d'alguna cadena d'àmbit supramunicipal i editen la seva publicitat per a diverses ciutats. En el sector comercial, s'ha de diferenciar, però, la presència del català que hi ha en el petit i mitjà comerç o a les grans superfícies. En aquestes últimes els resultats baixen considerablement i en tres de les grans superfícies que hi ha a Figueres –les de les cadenes Eroski, Intermarché i Carrefour– l'estudi alerta que la presència del català és molt limitada, sobretot pel que fa a la llengua d'atenció.
Figueres i altres ciutats gironines estudiades se situen per sobre de la mitjana de poblacions catalanes on s'ha fet el mateix estudi, que impulsa la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. En els cinc primers llocs del rànquing hi ha: Olot, Salt, Tremp, Manresa i Figueres. Girona és sisena i Lloret de Mar, dotzena.
Gimcana de les Llengües
jordi nadal casellasDivendres que ve començarà la Gimcana de les Llengües del Gironès. La gimcana és un concurs adreçat a les escoles i a l'alumnat d'ensenyament obligatori del Gironès amb el qual es vol facilitar als centres educatius una eina per treballar la diversitat lingüística i conscienciar sobre el valor i la riquesa que suposa aquesta diversitat, alhora que estimula el desig d'aprendre llengües. Cada divendres, durant vuit setmanes, es publicaran quatre preguntes, una per cada categoria, i quatre possibles respostes al web www.gimcanagi.cat, que els participants hauran de contestar abans del divendres següent. S'anirà fent un rànquing de les persones (o classes) que encertin la resposta i el darrer dia es proclamarà els vencedors. Les categories corresponen als cicles escolars inicial, mitjà, superior i alumnat d'ESO. La participació és individual excepte per a primària, que és per classes.
Aquesta serà la segona edició de la gimcana. La iniciativa va néixer arran de la proclamació per part de la Unesco de l'any 2008 com a Any Internacional de les Llengües, amb el lema Les llengües compten!. El Servei Educatiu del Gironès s'hi va adherir organitzant la Gimcana de les Llengües de Girona, amb la intenció de fer-la biennalment.