El nombre d'estrangers a Catalunya ha passat de 181.590 a 1,2 milions en deu anys

L'any 2000 representaven el 2,9 per cent de la població total i l'any passat, el 16,57 per cent

Catalunya ha augmentat un 17% la població des de principis de segle, que en xifres absolutes vol dir que ha guanyat més d'un milió d'habitants. Aquest percentatge és clarament superior al creixement del 13% del conjunt de l'Estat i encara més alt que el 3% de la UE. Aquest major increment de Catalunya s'atribueix principalment al fenomen migratori, com constaten les dades, ja que mentre que la població de la resta de l'Estat ha augmentat al voltant de 200.000 persones, la d'estrangers ha passat d'uns 180.000 a més d'un milió.

En la dècada dels noranta del segle passat, el nombre d'estrangers es va multiplicar per tres: el 1991 n'hi havia 66.334, que representaven l'1,09% de la població de Catalunya, i l'any 2000 van arribar a 181.590, el 2,9% del total. Però des del 2000 fins a l'any passat la immigració de fora de l'Estat es va disparar i es va multiplicar per set fins arribar a 1.251.505 persones, el 16,57% de la població catalana. La demarcació de Girona és la que el 2009 tenia la proporció més alta d'estrangers empadronats: 166.623, que representen el 22,05% del total de gironins. Després ve Tarragona, amb un 19,51% –158.693 persones–; Lleida, amb un 18,85% –83.287 persones–; i Barcelona, amb un 15,21% i 842.902 persones.

Permís de residència

El nombre d'estrangers a Catalunya amb permís de residència –és a dir, amb una situació regularitzada– era el 2008 de 974.743 persones: 660.254 a la demarcació de Barcelona; 126.455 a la de Girona; 121.288 a la de Tarragona; i 66.746 a Lleida, segons dades de l'Idescat. Per països, el col·lectiu amb més permisos de residència és l'originari del Marroc, amb 230.262, seguit de l'Equador (84.170), Colòmbia (45.379), la Xina (43.395) i Itàlia (39.620).

L'any 2000, la xifra d'estrangers amb permís de residència era de 214.997. Els salt que s'ha produït en els últims anys és la suma del major nombre d'estrangers que han arribat al país i de la regularització de la situació d'altres que ja hi eren.

Per comarques, l'Alt Empordà encapçala el rànquing català de les comarques amb més proporció d'estrangers, ja que gairebé representen un de cada tres habitants, concretament el 28,3%. [Vegeu el gràfic.] Després ve la Segarra, amb el 25,52% de població estrangera; la Val d'Aran, 23,22%; el Baix Empordà, 22,88%; i el Montsià, 22,21%.

El municipi català amb més percentatge d'estrangers també es troba a l'Alt Empordà, i és Castelló d'Empúries, on gairebé un de cada dos habitants és estranger, el 49,93 de la població total. Ve després Guissona (43,46%), Salou (40,26%), Lloret de Mar (39,58%), Ullà (39,27%) i Salt (39,2%). S'ha de tenir en compte que es tracta de municipis en què el perfil socioeconòmic dels estrangers és molt varia molt de l'un a l'altre.

Per mous econòmics

Respecte als motius per immigrar, les estadístiques confirmen que són principalment econòmics: el 40,2% dels estrangers enquestat assegura que han emigrat per millorar la seva qualitat de vida; el 37,5% per trobar una feina millor; el 33,4% ho ha fet per motius familiars, o sigui per reagrupar-se; i un 21,4% per falta de feina.

A partir d'aquí hi ha altres motius minoritaris: motius formatius o educatius (13%), pel cost de la vida (12%), pel clima (9,2%), per canvi de lloc de treball (7,9%) i per raons polítiques (3,4%). Hi ha diferències en els motius en funció de la nacionalitat que tenen a veure amb la situació del país d'origen. Els italians emigren per motius familiars i els bolivians i els marroquins ho fan per millorar de feina.

ELS PRIMERS

Castelló d'Empúries: 49,93% d'estrangers
Guissona: 43,46%
Salou: 40,26%
Lloret de Mar: 39,58%
Ullà: 39,27%
Salt: 39,2%
Sant Pere Pescador: 37,01%
Pau: 36,35%
Roses: 35,89%
Pratdip: 35,65%
La Portella: 34,8%
El Perelló: 34,08%
La Jonquera: 33,92%
Torroella de Fluvià: 33,74%
Cadaqués: 33,38%
Palau-saverdera: 32,89%
L'Ampolla: 30,57%
Castell-Platja d'Aro: 30,23%
Mont-roig del Camp: 30,17%
Ginestar: 30,05%
Torroella de Montgrí: 29,77%
L'Ametlla de Mar: 29,75%
L'Escala: 29,5%
Ulldecona: 29,07%
Figueres: 26,8%
Vielha: 26,58%
Alcanar: 26,56%
Mollerussa: 26,54%
Esterri d'Àneu: 26,49%
Les: 26,14%
Pals: 26,09%
Calonge: 25,38%
Vilaller: 25,04%
Sitges: 24,37%
Palafrugell: 24,15%
Calella: 24,13%
Arbúcies: 24,04%
La Galera: 23,74%
Rabós: 23,71%
Vilamaniscle: 23,7%
Port de la Selva: 23,62%
Freginals: 23,61%
L'Arboç: 23,04%
Constantí: 23,03%
Manlleu: 23%
Vic: 23%
Puigcerdà: 22,97%
Artesa de Segre: 22,86%
Camarles: 22,79%
Sant Ferriol: 22,69
Canovelles: 22,6%

Home, marroquí i d'entre 30 i 44 anys

t.bastons

El perfil més habitual que donen les estadístiques sobre els estrangers a Catalunya respon al d'un home, marroquí i d'entre 30 i 44 anys. Això és perquè els ciutadans originaris del Marroc formen el principal col·lectiu estranger a Catalunya amb un total de 241.227 persones a mitjan any passat. A més, la majoria d'estrangers són homes, 681.338 contra 570.122 dones. I per acabar d'arrodonir el perfil, la majoria dels estrangers, 476.594, tenen entre 30 i 44 anys.

Un de cada cinc, del Marroc

Els marroquins representen gairebé un de cada cinc estrangers a Catalunya, el 19,3% del total, i a molta distància del segon col·lectiu més nombrós, que són els romanesos, amb 98.342 persones, i que representen el 7,9% dels estrangers del nostre país. [Vegeu les dades adjuntes]. Després hi ha els originaris de l'Equador, Bolívia, Colòmbia i Itàlia. I aquí és interessant destacar que, mentre que les raons familiars són el principal motiu dels italians per emigrar, en la resta de col·lectius habitualment les raons són econòmiques, ja sigui per millorar les condicions de vida o per trobar una feina millor.

Respecte a l'edat, de la franja de 30 a 44 anys, la segona més habitual és la que va dels 15 als 29 anys, seguida per la de 0 a 14 anys.

Les poblacions on es concentra la població marroquina són Barcelona, Terrassa, Reus Mataró, Tarragona, l'Hospitalet de Llobregat, Manresa, Badalona, Lleida i Salt. Els romanesos es concentren principalment a Barcelona, Lleida, Reus, Tarragona i Lloret de Mar. El setembre de l'any passat hi havia 60.771 treballadors del Marroc afiliats a la Seguretat Social, 35.351 romanesos, 39.316 equatorians i 20.712 xinesos.

PAÏSOS D'ORIGEN

Marroc: 241.227 (19,3%)
Romania:98.342 (7,9%)
Equador: 85.472 (6,8%)
Bolívia: 61.452 (4,9%)
Colòmbia: 51.522 (4,1%)
Itàlia: 49.769 (4%)
Xina: 48529 (3,9%)
Pakistan: 37.457 (3%)
Perú: 37.386 (3%)
França: 36.652 (2,9%)
Argentina: 35.600 (2,8%)
Brasil: 29.687 (2,4%)
Alemanya: 24.461 (2%)
República Dominicana: 22.575 (1,8%)
Regne Unit: 22.575 (1,8%)
Senegal: 20.255 (1,6%)
Índia: 18.473 (1,5%)
Portugal: 17.683 (1,4%)
Gàmbia: 17.548 (1,4%)
Ucraïna: 17.337 (1,4%)
Xile: 17.205 (1,4%)
Uruguai: 16.248 (1,3%)
Paraguai: 16.010 (1,3%)
Rússia: 15.950 (1,3%)
Polònia: 14.387 (1,1%)
Hondures: 14.321 (1,1%)
Bulgària: 13.160 (1%)

Drets i deures dels ciutadans estrangers

1.
Estrangers i residents estrangers.
La Llei Orgànica 4/2000 d'11 de gener sobre drets i llibertats dels estrangers a l'Estat i la seva integració social (llei d'estrangeria) estableix que es consideren estrangeres totes aquelles persones que no tenen la nacionalitat de l'Estat. Però la mateixa llei diferencia els anomenats simplement estrangers dels anomenats estrangers residents. Els primers són els que estan en situació només d'estada i els segons, els que hi tenen fixada la residència.

2.
Tenen més drets els ciutadans estrangers que els de l'Estat?
Segons l'esmentada llei, els estrangers exerceixen els drets que els reconeix aquesta llei en condicions d'igualtat amb els ciutadans de l'Estat; i tenen el dret i el deure de conservar la documentació que acrediti la seva identitat, expedida per les autoritats competents del país d'origen o de procedència, així com també la que acrediti la seva situació a l'Estat. També assenyala que s'han de donar d'alta al padró del municipi on estableixin el domicili habitual i estan sotmesos als mateixos impostos que els ciutadans de l'Estat.

3.
Han d'anar a l'escola els immigrants en edat escolar?
Els estrangers menors de setze anys tenen el dret i el deure a l'ensenyament, que inclou l'accés a un ensenyament bàsic, gratuït i obligatori. La llei també assenyala que els estrangers menors de divuit anys també tenen el dret a l'ensenyament postobligatori, amb el dret a l'obtenció del títol acadèmic corresponent i l'accés al sistema públic de beques i ajudes en les mateixes condicions que els ciutadans de l'Estat.

4.
Quins immigrants poden treballar?
En aquest aspecte la llei d'estrangeria fa referència, a part dels treballadors temporers, només als estrangers residents i diu que aquests, sempre que s'ajustin als requisits legals, tenen dret a exercir una activitat remunerada. També remarca que els treballadors estrangers residents tenen dret a la Seguretat Social i diu que han de ser majors de 16 anys i han de tenir permís de residència i de treball.

5.
Tenen dret a ajudes per a habitatge?
La llei d'estrangeria assenyala que els estrangers residents tenen dret a accedir als sistemes públics d'ajudes en matèria d'habitatge en els termes que assenyalin les lleis. Però afegeix que «en tot cas, els estrangers residents de llarga durada (els que hagin estat residint a l'Estat de manera continuada un mínim de 5 anys) tenen dret a aquestes ajudes en les mateixes condicions que els ciutadans de l'Estat.»

6.
Els estrangers no residents tenen drets?
Els estrangers, sigui quina sigui la seva situació administrativa, tenen dret, segons la llei d'estrangeria, als serveis i prestacions socials bàsics, com l'ensenyament i l'assistència sanitària. Per això és important que els estrangers figurin al padró del municipi on hagin establert el domicili habitual.

7.
Quan poden obtenir la nacionalitat?
En general es requereix una residència mínima de 10 anys, excepte per a originaris de països llatinoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o d'origen sefardita, que se'ls requereix 2 anys. Els nascuts a l'Estat la poden obtenir al cap d'un any de residència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.