«Als socis del Badalona que consideren que el club no ha de pagar per posar l'himne els preguntaria si ells anirien a treballar sense cobrar.» Amb aquestes paraules, Joan Maria Solé defensa el seu dret de cobrar per una composició que va fer «sense demanar ni un duro i sense que se m'agraís mai», i manté que des del primer moment va exposar a la junta del Badalona que reclamaria drets d'autor. «El club em va proposar firmar un contracte de renúncia als drets però jo mai no ho vaig fer», explica el compositor, que és, a més, músic i professor de guitarra. Solé assegura que va reclamar nombroses vegades al CF Badalona que registressin l'himne a la Societat d'Autors i finalment va ser ell qui ho va fer, acompanyat de l'autor de la lletra. El conflicte del club amb l'SGAE ve de lluny, segons Solé, que argumenta que Fermín Casquete, el president del CF Badalona, «s'aprofita ara de la mala maror, generada per la intenció de l'SGAE de cobrar el cànon a les perruqueries, per treure el tema a la llum pública». Solé desmenteix que el club hagi pagat prop de 3.000 euros a l'SGAE i assegura que «en tots aquests anys jo només n'he cobrat poc més de 400».

L'autor de la lletra de l'himne, Joan Soler i Amigó, s'ha desvinculat de la reclamació, com també ho ha fet l'autor dels arranjaments, Manuel Barea. Tots dos diuen que ho van fer «per Badalona» i que no van cobrar res. Soler i Amigó explica que l'únic obsequi que van rebre va ser «un marc commemoratiu, una cosa molt modesta». El lletrista, autor de més de 150 composicions, algunes de tan conegudes com La vall del riu vermell, reitera que no pensa reclamar res però denuncia la poca consideració que es té pels autors de lletres de cançons.