Salou és el municipi català on es concentren més habitants d'origen senegalès: són el 41% dels empadronats d'origen estranger, i formen una comunitat d'unes 2.500 persones. Des del col·lectiu presidit per Thiam, es defensa el seu model com un exemple d'integració.
–Quan van començar a arribar senegalesos a Salou?
–«L'any 1979 van arribar els primers, però és sobretot a partir de l'any 1984 que comença a venir més gent a Salou. La majoria venien empesos per un motiu econòmic: buscar una vida, feina... En aquella època tothom venia amb visat i passaport, o a través d'un reagrupament familiar.»
–I ara?
–«Des del 2005 hi ha molts senegalesos que vénen en bots precaris, sense passaport ni papers. Això és un obstacle important, perquè no poden ni empadronar-se, que és el primer pas per poder integrar-se.»
–Com els poden ajudar des de la seva associació?
–«La nostra prioritat és aconseguir que aquestes persones recuperin el seu passaport. Organitzem visites del cònsol del Senegal perquè es puguin fer aquests tràmits sense moure's de Salou. En general, si una persona pot provar d'alguna manera la seva identitat, s'ha de poder resoldre.»
–Ara que es parla tant de l'empadronament dels estrangers, hi ha algun obstacle a Salou?
–«Necessites un passaport i un pis, i això darrer també pot ser problemàtic. És que el principal problema per algú que arriba i no coneix ningú és intentar trobar un lloc on viure i una manera de tirar endavant. Si algú ve aquí sense família, li costarà molt.»
–Un senegalès ve a Salou temporalment o per quedar-s'hi?
–«Els senegalesos volen quedar-se aquí. Els nostres fills ja són salouencs.»
–I com veuen l'acollida de la gent que és nascuda a Salou?
–«Al principi es va viure sense problemes. Crec que els senegalesos som una gent molt tranquil·la, molt treballadora, que no volem problemes amb ningú. La majoria som professionals del món dels serveis, i treballem en comerços, en el sector de l'hostaleria o llocs similars, i la gent de Salou és també molt acollidora. Ara, però, la cosa està una mica més complicada.»
–Per què?
–«Moltes d'aquestes persones que han arribat sense papers, i que no poden aconseguir permís de residència, acaben treballant en la venda ambulant, perquè no tenen cap altra sortida. Això provoca evidentment problemes amb els comerciants, que jo entenc perfectament. Però si no hi ha feina, la gent busca qualsevol manera de guanyar-se el pa.»
–Vostès són majoritàriament de religió musulmana, això no ha estat motiu de cap xoc amb els autòctons?
–«No. L'única dificultat que tenim és que segurament no podem seguir els preceptes tal com s'haurien de fer si estiguéssim al nostre país.»
–I no han plantejat mai demanar una mesquita per a Salou?
–«Sí, ens agradaria, però sabem que és molt complicat. Hem demanat informació dos o tres cops, i ens suposaria fer molts tràmits i ho hem deixat estar. En tot cas, la nostra religió no ens obliga a tenir una mesquita.»
–Com és la relació de l'associació amb l'Ajuntament?
–«Des de fa uns tres anys, molt bona. Organitzem cada any la Festa de la Independència, i la visita del líder religiós Serigne Mame Mor Mbacke, que per als senegalesos és molt important, siguem de la religió que siguem. Hem demanat també la creació d'un centre cultural per poder ensenyar la nostra cultura a tothom, no volem que els nostres fills la perdin. Però com que a Salou som tants immigrants, també podríem compartir-lo.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.