Mataró tindrà un macroprostíbul d'unes 50 habitacions i en tramita un altre de 30 més

Els dos negocis pertanyen a un mateix empresari i es construiran al polígon industrial de Les Hortes

De no tenir-ne cap, Mataró podria convertir-se ara en una de les ciutats del país amb més habitacions de prostíbuls. El responsable és l'empresari Josep Maria Colomer Ribot, que ha demanat a través de dues empreses diferents –Josep Maria Colomer Ribot SL i Resseguidora-33– les llicències de «sala de festes amb espectacles i annex». La Generalitat, que és l'administració competent en aquesta matèria, ha donat llum verd a la construcció d'un dels prostíbuls, que es farà a la via Sergia número 27. La segona llicència s'ha sol·licitat per exercir la mateixa activitat al carrer Josep Calvet número 60, en un solar on actualment hi ha un edifici d'oficines pràcticament en ruïnes i que està situat a uns centenars de metres de l'altre negoci. La regidora responsable de Llicències de l'Ajuntament, Alícia Romero (PSC), assegura que si bé l'establiment de la via Sergia ja disposa de la llicència municipal, el segon encara es troba «en una fase molt inicial de tramitació». De fet, encara no s'ha enviat a la Generalitat. Tot apunta que l'interès de l'empresari és evitar que cap altre local semblant li faci la competència al polígon de Mataró, ja que el decret que regula aquests locals no permet que s'obrin més bordells a menys de 150 d'un altre de ja existent. A més, passa que l'empresa propietària d'un dels prostíbuls ho és també de la masia de Can Ribot, habitual ja en les televisions de les llars catalanes a causa de la sèrie de TV3, La riera.

«Estem atrapats»

La regidora Alícia Romero va recordar que «a l'Estat espanyol no és il·legal que algú es prostitueixi» i que només ho és el proxenetisme i, per tant, enriquir-se amb l'explotació sexual d'una altra persona. El benefici dels propietaris de prostíbuls prové del lloguer que aquests cobren a les treballadores sexuals per les habitacions en què atenen els clients.

«El que fa en aquests casos l'Ajuntament és d'intermediari, perquè és la Generalitat qui té les competències i la que ho regula», destaca Romero, que considera que després de tenir l'autorització, com a mínim d'un dels bordells, com a ajuntament no es poden negar a atorgar-los la llicència municipal corresponent. Tot i admetre que li agradaria que a la ciutat s'obrissin activitats d'unes altres característiques, manté que l'única cosa que fan és «aplicar la normativa». Per aquest motiu no amaga que els ajuntaments, en aquesta polèmica, es troben «atrapats» i amb poca capacitat de decisió. En aquest sentit, apostaria perquè es plantegés la modificació de l'ordre que regula aquest tipus d'activitats, que data del 2002.

El Calipso de Cabrera de Mar continua tancat

L'Ajuntament de Cabrera de Mar va tancar ara fa cinc anys el club Calipso de Cabrera de Mar, un dels prostíbuls més coneguts de la comarca, juntament amb els que hi ha a la zona de Tordera, i que es trobava a poca distància del polígon de Mataró, on ara s'hi volen construir dos bordells més. L'alcalde d'aleshores, Carles Rocabert (ERC), va decretar una ordre de tancament al·legant que el local incomplia un seguit de mesures de seguretat com ara les instal·lacions contra incendis o l'aforament del local.

Des de llavors, el local continua tancat. Les dimensions dels dos prostíbuls de Mataró podrien acabar convertint el polígon de Les Hortes del Camí Ral com un dels emplaçaments més importants quant a oferta d'aquest tipus de serveis. A més, també podrien rivalitzar amb d'altres negocis com ara el macroprostíbul de la Jonquera, amb 60 habitacions, i que encara està en construcció, o els que fins fa un temps funcionaven a Castelldefels: el Riviere i el Saratoga. Dos establiments molt populars i que continuen tancats cautelarment per odre judicial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.