La Banyoles llegendària

Hi ha moltes maneres de fer el turista: anant de monument en monument, de museu en museu, de terrassa en terrassa... A Banyoles, rica en llegendes, proposen que coneguem la ciutat a partir d'aquestes històries d'origen i veracitat incertes, però molt il·lustratives del seu pòsit cultural. I divertides, per descomptat.

L'Ajuntament acaba d'editar una guia de butxaca, Itinerari llegendari, escrita pel folklorista Àngel Vergés, amb dibuixos de Quim Bou, on se'n recullen setze. Cada llegenda s'associa a un espai concret de la ciutat, creant d'aquesta manera una ruta pels indrets més significatius dels afores i del centre, des del puig de Sant Martirià al monestir de Sant Esteve, passant per la plaça Major i, és clar, l'estany. Atraure cap al barri vell el turisme que de Banyoles només busca el seu llac és una missió de la guia, al marge del seu valor cultural i divulgatiu.

En el recull no hi falten les històries més conegudes, com la d'en Morgat, que serveix per explicar l'origen del llac i que a la guia la situen a la pesquera reconvertida en oficina de turisme; l'heroïcitat de sant Mer matant el drac que tenia atemorits els banyolins, que hauríem de llegir en el carrer batejat amb el nom del sant; la juguesca macabra de la font de les ànimes, conservada al carrer de Sant Martirià; les malifetes del bruixot de Finestres, que hauríem de recrear sota la teiera (l'artefacte metàl·lic que sostenia les teies que il·luminaven els carrers) que encara hi ha a la plaça Major... i d'altres menys difoses: El difunt convidat, La taula parada o En Pagès de Guialbes. Vergés ha tret les històries dels reculls que van fer en èpoques reculades diversos folkloristes, com el cèlebre mossèn Constans, Pau Bertran, mossèn Casassa o Joan Bru. De La font de les ànimes, En Morgat i El castell enfonsat l'autor de la nova guia n'ha incorporat unes versions pràcticament inèdites que al 1876 Joan Bru va conèixer parlant amb un barquer de l'estany.

Els 4.000 exemplars de l'edició es poden obtenir gratuïtament a les oficines de turisme de Banyoles. Les escoles de primària de la ciutat també la tindran, atès que per a la mainada és un material de gran interès didàctic. Crida l'atenció el fet que, sent els turistes un dels objectius de la guia, només s'hagi publicat en català. Això es deu –es va justificar en la presentació del treball, la setmana passada– al fet que s'ha usat un llenguatge col·loquial, amb algunes expressions banyolines que serveixen de nexe de complicitat amb el lector local, però que resulten de mal traduir.