A classe com els altres

«No parem». La Inés no pot anar a classe, però a l'aula hospitalària de Can Ruti confessa que no paren de fer activitats. Busca informació a internet, penja fotos i vídeos. Una bona excusa per aprendre i, sense voler-ho, esdevenir un exemple per als seus amics de l'institut.

Quan la vam visitar, fa un mes, vam trobar la Inés tota enfeinada buscant imatges per internet que il·lustressin com es viu el carnestoltes arreu del món. L'activitat li permetia, d'una banda, aprendre altres cultures, mentre que, de l'altra, es familiaritzava amb les noves eines de comunicació, ja que un cop recopilat tot el material l'editava i el posava en un bloc. En circumstàncies normals, la seva activitat hauria derivat en un treball de curs per lliurar-lo al professor de l'institut. Però el seu cas no és normal del tot, ja que una malaltia l'obliga a estar ingressada durant algunes setmanes a la planta de pediatria de l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, conegut popularment com Can Ruti.

El cas de la Inés, malauradament, no és l'únic. En aquest sentit, durant l'any passat els tres mestres que treballen a l'aula hospitalària del centre hospitalari –que fa prop d'una dècada que funciona i que ara impulsa aquest bloc com a eina d'aprenentatge per als infants i joves ingressats– van atendre gairebé mig miler de joves pacients, tant amb malalties agudes com amb patologies cròniques. Molts d'ells, en lloc d'estar-se amb els braços plegats, van optar per implicar-se en aquest nou projecte mitjançant el qual els hospitalitzats tenen l'oportunitat de treballar en suport digital i de difondre les activitats que duen a terme a l'aula al llarg del seu ingrés. El bloc –que es pot consultar clicant a http://blocs.xtec.cat/aulahospitalariagtp– es va crear a mitjan curs passat, però ha estat a partir del curs actual que se n'ha potenciat l'ús. Entre els continguts destaquen els glogs, uns murals interactius que reuneixen els treballs fets. També s'hi poden trobar els articles elaborats pels mateixos alumnes i vídeos que transmeten el dia a dia viscut a la planta.

Navegar per tot aquest contingut condueix immediatament a valorar extraordinàriament la feina duta a terme de manera voluntària per aquests infants. La Roser Jover, mestra de l'aula, coincideix en aquesta impressió. Però ella va més enllà i apunta una de les claus del projecte: «Amb el bloc tenen la possibilitat de mostrar a tothom què fan, tot i estar ingressats a l'hospital. I, sobretot, de rebre a l'instant les opinions i els ànims dels seus companys de classe», aquells als quals la salut permet cada dia anar a escola. De fet, la Roser és testimoni de «com s'il·lumina d'alegria» la cara d'aquests infants quan algun company d'institut es comunica amb ells a través del bloc i comenta què li ha semblat el dibuix o el vídeo que hi han penjat. Tot plegat, una gran manera d'evitar que l'ingrés a l'hospital signifiqui un endarreriment en l'aprenentatge dels joves i la pèrdua del contacte amb els seus amics de classe.

Els pares dels infants valoren extraordinàriament l'activitat. La mare de la Tània, una noia de tretze anys que aviat farà un any que està ingressada, la creu «meravellosa». «Els permet oblidar on són durant unes hores i no perdre el ritme d'aprenentatge», resumeix.