ALEX GUILLAMÓN

ENTREPOBLES

«Val la pena treballar en això»

Impulsada pels comitès de Solidaritat amb Amèrica Llatina, el lema d'Entrepobles, «Cooperar per transformar», és tota una declaració de principis que ha portat Àlex Guillamón a treballar a Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Cuba, Equador, Perú i Marroc.
Entrepobles va néixer impul
sada pels comitès de solidaritat amb Amèrica Llatina. Avui cap a on s'ha de dirigir la cooperació pel desenvolupament?
–«Fa vint anys que intentem construir la cooperació solidària poble a poble, centrada en l'enfortiment de les organitzacions i xarxes socials capaces de generar processos de reivindicació de polítiques públiques en favor dels drets econòmics, socials, culturals i polítics que gairebé tots els estats diuen defensar. A més donem suport a models de desenvolupament alternatius, que permetin polítiques socials i la sobirania alimentària de cada poble. I creiem que és fonamental el protagonisme actiu de les dones, procurant els seu accés equitatiu tant als recursos, com als drets, com a les decisions.»
–Entrepobles aposta per la seguretat alimentària. Què es pot fer en un moment complicat com l'actual?
–«Augmentar l'esforç per enfortir la nostra base social, així com el compromís de les persones que comparteixen els nostres objectius, per dedicar-hi no principalment recursos econòmics, sinó activisme ciutadà a favor de la justícia global a través de les xarxes i campanyes en què participem: per l'abolició del deute extern, per la sobirania alimentària, pels drets de les dones, per garantir el respecte dels drets humans i mediambientals en l'acció de les nostres empreses en els països empobrits, per mantenir el compromís d'unes polítiques públiques de cooperació amb qualitat...»
–Entrepobles té un lema: «Cooperarar per transformar»; potser s'enfronta amb la prevenció que alguns governs mostren contra les ONG?
–«Un dels fenòmens més preocupants en la cooperació és el creixent control polític per part de governs de diferents signe, del nord i del sud. Hi ha al darrere la idea d'eliminar o restringir al màxim la cooperació poble a poble i procurar que, en tot cas, no serveixi per generar veus crítiques a les polítiques governamentals. En l'anomenada Declaració de París els governs van plantejar la necessitat que la cooperació s'alineï amb els plans de desenvolupament dels governs de sud, però no van dir res sobre què passa quan aquests plans van totalment o parcialment en contra de drets humans i convenis internacionals.»
–Podrà sobreviure la cooperació a la moda seguida per famosos o polítics amb ganes de notorietat, com s'ha donat en el cas d'Haití?
–«Com en altres aspectes de la vida del nostre país, el tractament superficial basat en emocions d'usar i llençar és quelcom amb què sembla que ens hem d'acostumar a conviure, però la cooperació no té res a veure amb això, juga en un altre terreny.»
–Un dels països preferents d'actuació d'Entrepobles és Cuba. Podria explicar la situació a l'illa?
–«A Cuba centrem el nostre treball en el suport al cooperativisme agrícola i a l'agroecologia, com a generador de teixit socioeconòmic local i per garantir la seguretat i la sobirania alimentàries. Allà, tothom és conscient que és necessari abordar reformes que permetin garantir en el futur determinades conquestes socials, juntament amb una millora de l'eficiència econòmica i les expectatives socials de la població, però hi ha factors objectius i subjectius que alenteixen la presa de decisions estratègiques.»
–Entrepobles manté una línia de sensibilització que intenta denunciar a les instàncies governamentals i internacionals el sistema que consolida i beneficia els interessos econòmics de les grans corporacions financeres, un esforç titànic si es té en compte que aquestes corporacions controlen molts mitjans de comunicació.
–«L'anomenada crisi global és un dels factors imprescindibles a tenir en compte en tota acció de cooperació internacional. És bàsica la presa de consciència sobre la insostenibilitat del nostre model. El creixement és insostenible, però les polítiques governamentals i els negocis de les multinacionals segueixen sense registrar-ho. El futur d'una existència humana digna està a canviar aquest model.»
–Vint anys després, val la pena?
–«Rotundament sí. Ha estat i és un privilegi compartir esforços amb tanta gent que lluita, crea alternatives i construeix relacions solidàries.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.