Endesa té el 90% del mercat elèctric gironí i la resta se'l reparteixen dotze empreses

Girona va ser la primera ciutat de l'Estat i la segona d'Europa a introduir les bombetes incandescents als carrers. Va ser la pionera, doncs, a tenir una xarxa d'electricitat pública, però aquesta es va introduir de manera gradual per les grans dimensions urbanes, pels embolics administratius i perquè s'havia de sufragar amb aportacions econòmiques de particulars i empreses. A Girona, l'electricitat va arribar el 1883 gràcies a l'enginyer Narcís Xifra i la primera prova, amb una dinamo instal·lada a la central del Molí, al barri del Mercadal, es va fer a la Rambla i a la plaça de la Constitució –actual plaça del Vi–. Els anys 1886 i 1887 es van inaugurar diverses fases del servei, amb festes que van durar tres dies. El 1895, el nucli urbà i el barri del Ferrocarril estaven il·luminats, mentre que a la resta de la ciutat hi havia mancances.

Hidroelèctrica de l'Empordà, l'Hidro, ha estat durant dècades una de les empreses capdavanteres en el sector elèctric de les comarques gironines. A principi de l'any 2003, va quedar dissolta definitivament i tot el seu actiu i passiu va quedar en les mans del seu únic soci, l'empresa Endesa Distribució Elèctrica. En aquell moment tenia 150.000 abonats de diferents comarques gironines, principalment de l'Alt Empordà. D'aquesta manera, es va culminar el procés que es va engegar quan al 1977 els propietaris de la societat figuerenca –fundada el 1913– van vendre totes les accions a Enher, empresa que al 1983 va passar a ser controlada per Endesa. En els últims anys, abans de la dissolució, s'hi havia aplicat un procés de reestructuració laboral a l'Hidro que ha suposat una reducció de la plantilla i el tancament d'una part de les dependències de Figueres.

Els precedents de l'empresa s'han de buscar a final del segle XIX, en els primers intents per introduir l'electricitat a Figueres, que daten de l'any 1888. L'any 1903, el prohom Carles Cusí de Miquelet va crear l'empresa Alumbrado Eléctrico de Figueres, després d'haver adquirit un salt d'aigua a Orfes per muntar-hi una central, que va entrar en servei l'any 1906 amb una potència de 250 quilowatts. Les possibilitats futures de l'electricitat i la necessitat de formar una societat potent, tant econòmicament com en drets de salts d'aigua, van provocar que Cusí fundés, el 13 d'agost de 1913, la societat Hidroelèctrica de l'Empordà, de la qual va ser president fins que va morir, el 29 de desembre de 1933.

L'empresa Vaquer de Ripoll –que encara existeix– va ser la primera de tot l'Estat a il·luminar tota la xarxa pública d'una població, en aquest cas Ripoll. Va ser l'any 1892 quan Ramon Vaquer, un pagès benestant que residia a Sant Quintí i tenia un molí de farina al costat del Ter, va posar en pràctica les noves tècniques d'il·luminació que havia vist practicar a Girona. Va començar donant energia a les indústries tèxtils i metal·lúrgiques aprofitant que el molí estava aturat a la nit. Però Vaquer va tenir la col·laboració del comerciant Llorenç Sunyer, que va ser qui va proposar a l'Ajuntament de Ripoll, il·luminar la població. L'administració local va concedir el servei a Sunyer que es va haver de fer soci amb Vaquer, que disposava del molí. Tots dos van formar la Societat del Alumbrado Eléctrico.

L'Escala va ser la primera població que no era capital de comarca a disposar d'enllumenat públic. La iniciativa va ser de la marquesa de Dou, propietària del molí on es va instal·lar la central. El fet de ser el municipi pioner a l'Empordà va causar rivalitats amb poblacions més grans, com Figueres. Jaume Forn, el primer farmacèutic de l'Escala, escrivia: «Tot i essent l'Escala, vila, i a Figueres sou ciutat, us he de fer la punyeta sense tenir electricitat.»

El que també ha estat una constant en l'evolució de l'electricitat són les queixes pel servei. Al final del segle XIX, l'alcalde de Figueres, Joan Carbona, ironitzava sobre el mal funcionament i la poca potència dels fanals. «Mirin si és dolenta la nostra electricitat que per conèixer si les bombetes creem, tenim necessitat d'encendre un misto.»