El núvol de cendra arriba al Pirineu
Aena tanca set aeroports al nord de la península per raons de seguretat
Les cendres del volcà Eyjafjallajökull continuen el periple per Europa provocant el caos aeri per tercer dia consecutiu. El núvol va provocar la pràctica paralització de l'espai aeri europeu. Només 5.000 dels 22.000 avions que s'enlairen un dissabte qualsevol a Europa van poder fer el vol durant la jornada d'ahir. Les restriccions parcials o totals del trànsit aeri ja afecten 23 estats del continent, entre els quals, Alemanya, França, Itàlia, Holanda i el Regne Unit.
Les previsions d'Eurocontrol són que el núvol de cendra continuï afectant l'espai aeri europeu 24 hores més, i que es desplaci en direcció est-sud-est. En aquest sentit, els principals aeroports europeus han decidit cancel·lar els volts fins aquesta nit o, en algun cas, fins demà. Al sud d'Europa de moment es mantenen oberts els aeroports, tant a l'Estat espanyol –excepte els del nord de la península– com al sud dels Balcans, al sud d'Itàlia –al nord estan tancats–, a Bulgària, a Grècia i a Turquia.
Uns 17.000 vols es van cancel·lar ahir a tot el continent, i es calcula que el núvol de cendra comportarà pèrdues econòmiques per a les companyies aèries d'uns 150 milions d'euros diaris. D'altra banda, dels aproximadament 600 vols transatlàntics que es fan cada dia, 300 en cada sentit, només 73 avions van aterrar a Europa al llarg d'ahir al matí.
El caos aeri va beneficiar altres transports, com ara el tren Eurostar, que uneix el Regne Unit amb el continent. També es dóna el cas d'un grup d'executius que van pagar 1.360 euros per anar en taxi entre Northampton, al sud d'Anglaterra, fins a Ginebra. L'actor John Cleese, a Oslo, va pagar 3.800 euros per arribar a Brussel·les. Cleese va ironitzar en un diari noruec: «Islàndia no controla ni els seus bancs ni els seus volcans.»
Per què no es pot volar?
El principal problema de la cendra volcànica és que és abrasiva i pot malmetre parts vitals dels aparells. La cendra d'un volcà conté partícules de minerals que, a la velocitat a què circula l'avió, poden malmetre l'aparell i espatllar-ne els sistemes electrònics. Però és als motors, on l'impacte pot ser terrible. En condicions normals, l'aire travessa el cos del motor i les turbines propulsen l'aeronau. Però les cendres volcàniques en suspensió poden tenir un efecte abrasiu sobre els metalls. A la cambra de suspensió es transforma l'aire, que esdevé menys estable i bloqueja el subministrament de combustible. Amb les altes temperatures, les partícules es fonen, i quan entren en contacte amb les parts més fredes se solidifiquen en cristalls.
Conseqüències climàtiques
AGÈNCIESLes cendres del volcà de la glacera Eyjafjallajökull podrien influir sobre el clima de la Terra i refredar-lo si arriben a l'estratosfera, segons va assegurar un expert austríac. Si les partícules del volcà arriben a l'estratosfera –la segona capa de l'atmosfera i que comença a uns 12 quilòmetres d'altura sobre la superfície de la Terra–, «això podria tenir un efecte refrigerador durant diversos anys, perquè faria reduir la radiació solar», va dir el climatòleg de la Universitat de Viena Herbert Formayer a la ràdio pública austríaca.
Islàndia és un dels països amb més activitat volcànica del món. Hi ha uns dos-cents volcans, molts dels quals són sota les glaceres. La mitjana hi és d'una erupció cada cinc anys, però en les últimes setmanes sembla que l'activitat s'ha intensificat. A finals de març va entrar en erupció el volcà Fimmvorduhals, molt pròxim al que ara està actiu. Els experts calculen que aquesta erupció és deu vegades superior a la primera, i temen que aquestes erupcions puguin ser un indicador de la imminent erupció del volcà Katla, el de més potència, situació que ja s'ha produït en altres ocasions. Un altre volcà proper, el Laki, va entrar en erupció el 1783. Aquesta erupció va crear un núvol dens d'àcid sulfhídric que va rebaixar la temperatura del planeta i que va fer que l'hivern del 1784 fos un dels més freds a Europa.
Les conseqüències de l'erupció a Islàndia han provocat un increment del nivell de l'aigua dels rius, que en algunes zones de l'illa arriba als dos metres. Per això, ara la principal preocupació a Islàndia són les inundacions. Els equips de rescat islandesos han hagut d'evacuar centenars de persones i obrir rases per evitar inundacions.