Voltar el món en quatre rodes

Anna Callús i Pablo Rey fa 10 anys que van començar a fer la volta el món en una furgoneta. Ara, i després d'una estada breu a Barcelona, continuaran el seu periple des de Mèxic.

El 20 de juny del 2000 Pablo Rey i Anna Callús van emprendre un viatge que no sabien ni quan ni com s'acabaria. Des d'aleshores, han passat 10 anys recorrent en furgoneta l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica del Sud i central. Després d'una curta estada a Barcelona, continuaran el particular periple des de Mèxic amb l'objectiu de recórrer els Estats Units i arribar fins a Alaska. «Hem viatjat sense patrocinis, improvisant per tirar endavant», la venta d'artesania, algunes feines esporàdiques i, principalment, l'edició de llibres els han servit per pagar, entre altres coses, la gasolina de la furgoneta Mitsubishi. «Vam travessar l'Atlàntic en un buc de Pescanova», afirma aquesta parella, que ha canviat de plans a mesura que el viatge avançava. Per a molts, la història de l'Anna i el Pablo pot semblar l'experiència d'uns afortunats que fa una dècada que volten pel món; per a d'altres, es pot convertir en una gesta; i, per a ells, és la consecució d'un somni. Els moments de por i de desànim també formen part del seu darrer llibre, La vuelta al mundo en 10 años. Viaje a la independencia personal. «No som l'Indiana Jones, també hem passat por», recorda Pablo. També recorda alguns dels episodis més durs, que s'han convertit en anècdotes ben sucoses. Una mostra seria un atac d'elefants per acostar-se massa a les seves cries, robatoris i assalts amb punyals o bé avaries mecàniques en ple desert. Allà on arribaven muntaven la paradeta: «en un centre comercial de Veneçuela vam vendre 80 llibres en un dia.» El secret per aconseguir-ho és, segons revela Pablo, contagiar entusiasme i «animar els lectors a emprendre les seves pròpies aventures».

Sense data de tornada

D'aquí a ben poc, l'Anna i el Pablo ja seran lluny de Barcelona i, tot i que no volen parlar de dates, tenen l'intenció de viatjar des d'Alaska fins a Vladivostok i, després, travessar Sibèria. Quan tornaran? No ho saben. Són conscients que quan acabin aquesta aventura recuperaran la vida que duien abans d'anar-se'n de la ciutat comtal i s'instal·laran en un lloc concret. «Quan acabem deixarem de tenir la nostra vida en caixes de cartró.» Ara per ara, les seves pertinences les guarda la mare de l'Anna a casa seva i, per la ruta, només carreguen l'imprescindible, el que cap en 4m². No volen deixar de veure món, però quan completin aquesta experiència confessen que optaran per sortides més curtes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.