L'Ajuntament renova la concessió d'ús del Palau Olímpic al Joventut fins al 2052
El club continuarà utilitzant l'espai de franc i destinarà al seu manteniment el que ingressi per explotar-lo
El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona, Ferran Falcó (CiU), va adduir ahir que la renovació de la concessió caducada el 2006 no s'havia abordat fins ara pel «procés electoral i els canvis polítics» que s'han donat al consistori en els darrers anys, i va assegurar que el fet que l'únic inquilí del Palau Olímpic hagi estat a precari des de llavors «no ha provocat cap problemàtica». Un cop matisat això, Falcó defensa aquesta nova «ordenació, que aclareix alguns usos de la instal·lació i aporta seguretat» al Joventut en poder continuar utilitzant el pavelló durant 46 anys més des d'aquella data. Concretament fins al 2052, ja que la nova concessió s'ha fet coincidir amb el mateix termini que l'administració va concedir als terrenys del Màgic Badalona a l'entitat verd-i-negra a través de la Fundació Privada Badalona Capital Europea del Bàsquet.
El nou conveni continuarà garantint a la Penya l'ús esportiu de la instal·lació –preferent respecte a altres usos– sense haver de pagar cap cànon. Amb tot, el Joventut haurà de fer-se càrrec del manteniment ordinari de la instal·lació, exceptuant el de l'Oficina Local d'Habitatge i l'oficina del districte. Les puntualitzacions i els aclariments respecte al contracte anterior arriben, però, pel que fa a l'ús extraesportiu i comercial de l'equipament. Així, el mateix club o qualsevol altra empresa o associació contractada, participada o dirigida per l'entitat, que vulgui explotar el pavelló amb activitats recreatives, culturals, lúdiques o associatives haurà de destinar la major part del que ingressi al manteniment del Palau, tot i permetre també que amb aquests recursos es puguin finançar activitats del club lligades als fins de la Fundació Privada Badalona Capital Europea del Bàsquet. A més, en concretar aquests esdeveniments extraesportius no se'n podrà contractar cap amb més de tres anys d'antelació. Pel que fa a l'explotació dels locals comercials de què disposa el pavelló, el Joventut podrà fer-ho també fins al 2052, mentre que un tercer només podrà explotar-los un màxim de cinc anys. En tots dos casos, el que s'ingressi es dedicarà al manteniment de l'espai, ja que per a aquest ús tampoc no es cobrarà cap lloguer.
Comissió de seguiment
Una de les novetats de la concessió és la creació d'una comissió de seguiment i execució del contracte. Entre les seves funcions, hi haurà la de proposar les activitats extraesportives que es puguin fer a la instal·lació i proposar i aprovar el pla d'inversions en matèria de manteniment, fent servir abans una auditoria sobre l'estat de l'equipament per decidir quines intervencions s'hauran de dur a terme, i concretar qui les haurà de finançar depenent de si són actuacions de manteniment, conjunturals o estructurals. La comissió –integrada per sis membres repartits a parts iguals entre representants de l'Ajuntament, del club i de la fundació– es reunirà cada sis mesos, i la primera trobada es convocarà d'aquí a poques setmanes.
El president del Club Joventut de Badalona, Jordi Villacampa, ahir es va mostrar «satisfet» per l'autorització consistorial i pel fet que el nou contracte «establirà quines obligacions tindrà cadascú» en l'ús i manteniment del pavelló. Villacampa va aclarir que la concessió no comportarà cap benefici econòmic per al club, que va confessar que passa un moment «molt complicat». «Lluitarem pel club fins al final, tot i no saber ara on és aquest final», va afirmar el dirigent verd-i-negre abans de reconèixer que les dues operacions urbanístiques que poden alleujar la caixa de l'entitat –l'escola diferenciada a Can Mora i el supermercat al Mas Ram– «estan avançant a un ritme més lent del que havíem pensat inicialment».
Sense fotos, les rates són com gats
jaume oliveras i costaBadalona som tots; i tots ens coneixem. Ho digué l'alcalde, Jordi Serra, al ple, en un ambient inusual i entre un desplegament periodístic com poques vegades s'ha vist. Tot per res, quan els mateixos regidors eren garrotats per esdeveniments externs i ningú no tenia ganes d'anomenar la bèstia. Amb tot, hi hagué ocasions per a lluïments i desencerts, en una sessió on es demostrà que cal revisar les regles del torn obert de paraules.
Les cartes eren marcades i la intervenció estrella era reservada a Dolors Sabater, portaveu de Badalona Som Tots, en una jornada especialment sensible als principis del col·lectiu. Sabater fou clara i concisa, amb un discurs propositiu i no reactiu, amb encert en la tria d'exemples. Al debat posterior, tots els grups polítics feren bones valoracions de la plataforma, encara que Xavi Garcia mencionà la discrepància en el diagnòstic. Carles Sagués, molt encertat durant tot el capvespre –llàstima que li manca un to més canyer–, s'oferí al govern municipal per treballar en aquest tema, una oferta que seria bona per crear un ampli front comú.
En diverses intervencions, Francesc Serrano lluí oportunitat, sana ironia, contundència ideològica i excel·lents formes, mentre Mateu Chalmeta aportava el discurs calmat, reflexiu i responsable, on només equivocà la tria de bàndol quan es tractava de reclamar la investigació dels crims del franquisme, per un Garzón situat, segons ell, fora de lloc. L'error del reglament de participació s'evidencià en la intervenció de Marc Sallas, portaveu de l'Associació d'Entitats Socials, i les acusacions d'agressions en la inauguració de la línia del metro, sense cap mena d'argumentació demostrativa i unint els discursos de les CUP i del PP. Però el límit del permissible arribà amb un franc tirador de Bufalà –demanà la paraula individualment, sense representar a ningú, malgrat que en veu baixa es deia que era militant d'un partit molt popular– que féu ús d'absoluta grolleria i fins arribà a qüestionar la representativitat democràtica de l'alcalde, amb un discurs sostingut en el fet que al seu barri hi ha rates que són com gats i que no n'aportava cap exemple pel fet que no es deixaven fotografiar, les rates. Potser sí, potser en alguns barris hi ha rates que són com gats però, segur, el ple demostrà que també hi ha gats que són com rates.