Divisió als Manaies de Girona

Per primera vegada a la història, dos candidats es disputen la presidència de la Confraria de Jesús Crucificat

El divendres 28 de maig del 2010 hi ha eleccions a la Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona. Per primer cop a la història, hi ha una divisió evident i els socis hauran de votar entre dos candidats: Narcís Reixach, vicepresident de la junta sortint, i Jordi Vidal. Tots dos han fet discursos conciliadors i cap d'ells no hi veu un enfrontament entre dues Girones, però, en canvi, parlen de models diferents de gestionar la confraria. Els continuistes proposen la creació d'una fundació, per captar finançament privat. Els renovadors, no en volen sentir ni a parlar, perquè confien en la bona gestió dels sistemes informàtics per recuperar associats i en la cerca de patrocinadors. Vam fer les fotos el mateix dia i els vam proposar sortir junts, però Reixach va preferir sortir sol.

NARCÍS REIXACH

«Hem d'impulsar la fundació»

Narcís Reixach va néixer el 15 de gener del 1949 a Girona. És manaia des del 1963. Té 56 punts. És el quart manaia de Girona en actiu més antic. Ha estat de la junta de Narcís Pérez.

–«Vaig picar fins al 1971; des del 1971 fins al 1993-94 vaig ser a la banda de timbaler i, des d'aleshores, optio
–Per què us presenteu?
–«Per donar continuïtat i portar a terme nous objectius que hem engegat, ja que he estat vicepresident en la junta sortint, que ha presidit Carles Mascort. La feina dels darrers sis anys s'ha de continuar, no s'ha acabat i, per això, amb companys de l'actual junta i de nous, fem la candidatura.»
–Quin balanç faríeu del vostre mandat?
–«L'augment de la participació a la vida interna i social. S'ha renovat moltíssim els participants a la sortida de la processó, sense que hagi significat pèrdua de gent, tant de titulars, com de suplents. Hem propiciat el relleu.»
–Què en penseu, que hi hagi dues candidatures?
–«Per començar diré que els estatuts no preveuen cap procés electoral i que s'hauran de modificar. Per un costat és bo perquè demostra que som una entitat integrada per gent plural. Són dues maneres de veure la confraria.»
–Quina és la vostra manera?
–«Una part de la confraria estava adormida. La secció de vestes, fa sis anys, hi havia 50 vestes i el 2010, 250. Això, junt amb els 119 manaies, dóna idea de la potència de la confraria. A més, hem millorat molt les relacions amb les institucions: l'Ajuntament, el Bisbat, la Junta de Confraries i altres agrupacions de manaies.»
–Penseu que aquesta situació representa l'enfrontament de dues Girones?
–«Déu me'n guard, estic convençut que no. Són dues maneres de veure la confraria i hi caben totes dues. No esperàvem dues llistes; fins i tot vaig llançar cables per veure si podíem seure i parlar.»
–Amb en Jordi Vidal?
–«Amb el seu entorn, perquè crec que pot ser dolent, ja que pot encendre focs i que hi hagués divisió.»
–Quin és el principal objectiu de la vostra candidatura?
–«Continuar la feina que vàrem començar ara fa sis anys i engegar nous reptes... i combatre la manca de finançament. Les quotes són insuficients; ens alimentem de subvencions i donacions. I per donar continuïtat volem impulsar la fundació amb l'objectiu de canalitzar les donacions de les nostres activitats. La fundació de la confraria ens obre més ventalls per rebre aportacions perquè els donants tenen beneficis fiscals. Pot ser la pota econòmica a fer un pas més endavant, perquè hi ha despeses que ara es podrien fer.»
–Com ara?
–«Rehabilitar i condicionar Sant Lluc, que necessita un pla d'inversió i millora com més aviat millor. També és prioritari rehabilitar els locals de la sastreria i la sabateria, les plantes superiors i fer dos sanitaris per als dies de molta afluència de confrares.»
–Preveieu pactes?
–«En aquests moments no, però els vaig oferir abans, durant la Setmana Santa. Hauria estat més còmode per al consens. Sigui qui sigui, que la gent vingui a votar, que la nova junta surti escollida amb el màxim suport per facilitar la governabilitat de la confraria, que ha de ser viva, dinàmica i oberta a tothom.»
JORDI VIDAL

«Hem de fer més socis»

Jordi Vidal i Banchs, nascut el 15 de desembre del 1943 a Barcelona, arriba a començament dels anys setanta a Girona. Va ser l'encarregat de donar el penó a Maria Carme Ribas i Mora, la primera dona pendonista, el 1988. Si surt elegit, serà el primer vesta que presidirà la Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona. Va ser vicepresident de la confraria i cap de la secció de vestes a la junta de Narcís Pérez. Malgrat que les vestes van començar a puntuar tard, està entre els 60 primers de la confraria amb més puntuació, amb 29 punts. És el setè de les vestes en actiu més antic. Desmenteix la mala fama que la plaça de manaia sigui hereditària de pares a fills.

–No us heu vestit mai de romà?
–«He sortit quasi sempre de vesta, malgrat que he sortit a la banda i a picar en algunes ocasions. La meva primera sortida va ser a Albi.»
–Per què us presenteu?
–«Hi ha una sèrie de persones que hem entès que la manera de dur les coses de la junta sortint no s'adiu amb la nostra manera de pensar.»
–Què no us agradava?
–«Més que les maneres, el resultat: la baixada del nombre de socis de 1.300 a 800. I això ha comportat una reducció d'ingressos i una reducció de les reserves.»
–Estàveu al cas que hi hauria dues candidatures?
–«En principi no ho sabíem. Per això, en saber que en Carles Mascort no es presentava a la reelecció, vam decidir fer la nostra candidatura. Que hi hagi dues candidatures no és dolent. La democràcia és això: presentar-se i ser elegit o no.»
–Representeu una tendència?
–«No necessàriament, som de diferents procedències, però amb criteris diferents dels que avui governen. Tot i això, si sortim, compto recuperar persones molt vàlides de l'altra llista, tant dels que hi surten com dels que no hi surten. Al capdavall, els uns i els altres tenim un objectiu principal molt clar: participar als actes de la Setmana Santa, i això és sempre igual; i posar al carrer la cavalcada de Reis. Tanmateix, per obtenir-ho, hi ha diferents camins: personals i econòmics. I en els darrers anys, els camins seguits no són els més indicats.»
–Què penseu de la fundació de la confraria, com a eina per captar finançament de les activitats per a les inversions de Sant Lluc?
–«No és la millor solució complicar-ho amb una fundació, hi ha d'haver altres camins per finançar les activitats, una de les quals, la més complexa, els Reis, correspon a l'Ajuntament de Girona finançar-la.»
–Quins són els altres camins de què parlem?
–«Cal fer créixer la massa social i els amics dels manaies i ressituar la qüestió econòmica, tant per a aquests objectius, com per al manteniment de la confraria, com per a altres activitats.»
–Parlem d'actes paral·lels?
–«Se n'havien fet, però es va anar deixant i en volem tornar a organitzar. Volem obrir el Castrum [l'església de Sant Lluc] de Girona, tant per a visites turístiques, com per a actes culturals i organitzar esdeveniments diversos. Cal enfortir el lligam entre nosaltres i la ciutat. Volem dissenyar activitats específiques per a joves i mainada, col·laborant amb les escoles per engrescar la mainada a apuntar-se als manaies, ja que això garantirà el relleu generacional.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.