Societat

Els plans de barris han suposat una inversió de 125 milions en sis anys a la demarcació

Tretze municipis gironins han presentat projectes per a la setena convocatòria, que la Generalitat resoldrà a finals de mes

Els plans de barris s'han convertit, des que es van iniciar el 2004, en una oportunitat per als municipis per finançar l'arranjament dels nuclis urbans i pal·liar deficiències urbanístiques que afectaven en menys o més mesura la qualitat de vida dels ciutadans. A través dels plans de barris els ajuntaments han gaudit d'un finançament del 50% (fins al 2008) per a les actuacions incloses en el pla. Des de l'any 2009 hi ha tres línies de subvencions diferenciades: projectes de rehabilitació de barris i viles, amb un finançament del 50%; viles amb projectes, destinada a municipis de menys de 10.000 habitants i subvencionada en un 75%, i els contractes de barris, subvencionats en un 50%, per a aquells municipis que un cop acabat el pla de barris necessiten continuar les actuacions. El contracte de barris té un termini d'execució de dos anys, mentre que les altres dues línies en duren quatre.

Set convocatòries

Des de l'any 2004, hi ha hagut set convocatòries, la darrera de les quals ha de ser resolta les setmanes vinents. Des del 2004 fins al 2009 han estat escollits pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques disset projectes de setze municipis de les comarques gironines.

El 2004 es van aprovar els plans de barris d'Olot i Salt. El d'Olot era per fer una intervenció integral a la zona més degradada del nucli antic, a través d'operacions de reforma i rehabilitació. El pressupost era de 7,2 milions d'euros. El de Salt, anomenat Salt 70, és el pla amb més pressupost dels que s'han fet fins ara, amb 15,2 milions, i plantejava actuacions en tots els camps, bàsicament a l'eixample urbà, generat als anys setanta. El 2005 va ser el torn de Figueres, Ripoll i Girona. Figueres va millorar l'espai urbà i els edificis de la Marca de l'Ham, i es van endegar programes de caràcter social. El pressupost va ser de 5,5 milions d'euros. Ripoll va millorar el barri vell (4,8 milions) i Girona va reurbanitzar sectors de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla (14,6 milions). El 2006 només un municipi gironí va tenir el seu pla de barris: Banyoles, que va fer un projecte integral per a la Farga (7,4 milions). El 2007va ser el torn de Sant Joan de les Abadesses, que va pavimentar la vila vella, a més d'enllestir alguns equipaments (3,15 milions). També van tenir pla de barris el 2007 Besalú, que va fer actuacions de rehabilitació a l'espai cultural Cal Tronc (3,23 milions), i Palamós, que va fer obres de millora en tres àrees del municipi (10,48 milions). Figueres va tenir el seu segon pla de barris el 2008. Aquest cop la intervenció va ser al centre històric. El propòsit era evitar el risc d'una segregació territorial i social del barri. El pressupost va ser de 9,83 milions. També Roses va veure aprovat el seu pla el 2008. El projecte era per a una intervenció integral al nucli antic (8,63 milions). Palafrugell va ser el tercer municipi que va obtenir un pla de barris el 2008. L'àmbit d'actuació va ser el barri de la Sauleda i el polígon d'habitatge Aniversari al carrer Ample (8,27 milions). El 2009 es va concedir el pla de barris a cinc municipis gironins. Sant Feliu de Guíxols per al barri del Puig i l'eixample de Llevant (5,67 milions) i la Bisbal d'Empordà per al nucli antic (8,16 milions) pel programa de barris. Dins el programa de viles amb projectes, van ser aprovats els projectes d'Anglès, (2,6 milions), Arbúcies (5 milions) i Llagostera (5 milions), tots tres per intervencions als barris antics.

Projectes de rehabilitació integral a barris i viles L'escala
L'Escala. Nucli antic.
Calonge. Nucli antic.
Blanes. S'Auguer- Sa Massaneda
Santa Coloma de Farners. Nucli històric
Viles amb projectes ( per a municipis amb menys de 10.000 habitants)
La Jonquera. Nucli antic.
Llançà. Barri de Puigpinyers i Argilar
Sant Miquel de Fluvià. Nucli antic.
Ullà. La Roqueta, nucli històric i passeig de les Eres
Cassà de la Selva. Nucli antic.
Campdevànol. Nucli original de Campdevànol.
Ribes de Freser. Barri del Pavelló i connexió amb el carrer Fonderia.
Contractes de barris ( per a municipis que han acabat els seus plans de barris)
Olot. Nucli històric.
Salt. Continuació de Salt 70.
JOAN MARQUÈS

«Hem connectat 900 habitatges a la xarxa d'aigua potable»

El pla de barris de Salt es va concedir en la primera convocatòria, el 2004. El projecte va fer intervencions tant en l'àmbit urbanístic com en el social
jordi nadal
Què ha significat Salt 70 per al municipi?
–«Obrir els ulls a una realitat que en aquells moments s'intuïa però que encara no era prou evident. Va permetre obrir l'oficina d'habitatge, contractar mediadors comunitaris, fer projectes d'intervenció en les comunitats i actuacions que han permès determinar la situació social. Salt 70 és un pla peculiar respecte a altres plans de barris, perquè té un component més social.»
–En quins àmbits es pretenia actuar?
–«En la reurbanització de carrers, esponjament, creació de centres cívics, dotar de places els espais esponjats, contractar mediadors en l'àmbit més social, suport a les comunitats de propietaris amb ajuts a la rehabilitació, cobertes...»
– Quins objectius s'han assolit?
– «Els objectius inicials, ajustats i adaptats en el transcurs del temps s'han acomplert en un 100%.»
–La inversió va ser suficient?
–«Salt requereix solucions que van molt més enllà del que és un pla de barris. Requerim actuacions profundes que millorin l'àmbit social i dignifiquin l'habitatge.»
– Queda feina per fer?
– «Cal esponjar tot aquest espai i baixar la densitat d'habitatge. Dotar de més equipaments el municipi, Hem d'arrelar els veïns i que disminueixi la mobilitat.»
–Quins equipaments s'han fet?
–«El Mas Mota, que s'ha rehabilitat per fer-hi un centre cívic, i les naus Guixeres de darrere la Coma Cros, que s'han adquirit per destinar-les al futur arxiu municipal i per emplaçar-hi els plans d'ocupació, tallers ocupacionals i l'espai per a les entitats del poble.»
–I d'espais oberts?
–«El més significatiu és la plaça dels Colors, als antics tallers Hernando.»
–I serveis?
–«Amb el suport de la companyia d'aigües, hem pogut connectar 900 habitatges (46 comunitats de propietaris) a la xarxa d'aigua potable. Abans funcionaven amb pous. Aquesta era una intervenció molt important.»
– S'han aplicat altres plans per reforçar Salt 70?
– «Política Territorial volia que el pla de barris fos un pla transversal, que impliqués a altres departaments. A Salt 70 hi ha contribuït d'una manera molt especial el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) amb el seu projecte Treball als barris, que va poder permetre crear L'oficina de Promoció Econòmica i després els projectes que penjaven d'aquesta oficina. I el Departament de Medi Ambient i Habitatge, que a través de la Secretaria d'Habitatge va dotar a 12 comunitats de propietaris d'ascensor, suport en la redacció del Pla local d'habitatge...»
– L'oficina d'habitatge, per a què serveix?
– «Ha estat la seu de l'oficina del pla de barris, la gestió econòmica del projecte, gestió dels projectes, temporalitzar les actuacions... i per altra banda, com a oficina local d'habitatge: gestionar les cèl·lules de segona ocupació. També gestionem els ajuts al lloguer i a la rehabilitació d'edificis i fem la mediació amb les comunitats de propietaris. i tenim el projecte de deutes comunitaris de suport a les comunitats desestructurades i endeutades.»
–Quina valoració fa del pla de barris?
–«Ha funcionat bé, perquè ha fet obrir els ulls a una realitat que ja era evident però contra la qual encara no sabíem com actuar. Ens ha permès entrar en les comunitats per saber les necessitats que tenen, i ens ha fet veure que calen més esforços i molt més profunds.»
–L'Ajuntament ha presentat una proposta de continuïtat de Salt 70.
–«Sí, esperem que ens l'atorguin aquest mes. Seria una inversió de 4 milions d'euros en dos anys. Aquest contracte de barris continua amb les mateixes actuacions socials (mediació, connexió a la xarxa d'aigua potable, suport a les comunitats...). Una de les actuacions principals serà a Àngel Guimerà, a tocar de la plaça dels Colors, on també es preveu crear un altre centre cívic.»
–Salt en farà prou per solucionar els seus problemes?
–«No. Fa falta el que ara comença, l'ARU (àrea de renovació urbana). És el que Salt necessita. L'ARU pot determinar què passa a Salt i com equilibrar la situació per millorar la qualitat de vida d'aquest sector. Cal esponjament, una ciutat més amable, però també treball i escoles... Pel que fa a l'habitatge, hem de parlar amb els bancs perquè alliberin els pisos que tenen buits, amb el perill que suposa d'ocupació fraudulenta.»
– Els bancs no els ho posaran fàcil.
– «Necessitem els pisos que els bancs tenen buits, els que els ha arribat per procediments d'execució hipotecaria. Els hem de posar a lloguer assequible. Són els que necessitem per a l'esponjament del sector, però els bancs han d'entendre que pagarem el que valen, no més. No els pagarem els pisos a preu d'hipoteca. Aquests pisos valen el que valen, i han d'assumir-ho.»

El barri vell de la Bisbal

i.r

Dins el pla de barris de la Bisbal s'han condicionat diversos carrers del nucli antic. En l'àmbit social s'ha engegat El Club de la Feina, una iniciativa destinada a proporcionar recursos i orientar laboralment persones desocupades, que ha tingut molta acceptació. Encara queden, però, la recuperació de l'antic ajuntament i l'antiga presó, així com mesures de dinamització social.

El centre històric de Llagostera

j.n

El pla de barris de Llagostera preveu una cinquantena d'accions destinades a solucionar les actuals mancances del nucli antic del municipi. Alguna d'aquestes deficiències són la manca d'espais públics (parcs i zones verdes), el volum de trànsit que circula pel sector, dèficits urbanístics i ambientals i la falta de desenvolupament del comerç tradicional de Llagostera.

L'eixample urbà de Salt

j.n

L'experiència ha demostrat al responsables del pla de barris Salt 70 que la zona objecte del pla era excessivament gran per ser tractada d'una sola vegada, i les problemàtiques, complexes. Tanmateix creuen que en gran part han assolit els objectius que es perseguien, tot i que cal continuar amb les actuacions. Aquest any han presentat una proposta de continuïtat.

La Farga de Banyoles

R. ESTÉBAN

S'hi han executat obres i projectes per valor d'una tercera part dels 7,4 milions del projecte. Al marge de diversos serveis socials (més de la meitat dels habitants de la Farga són estrangers extracomunitaris), l'actuació més destacada ja executada és la reforma del carrer de Girona. El pla tenia vigència fins a aquest any, però l'Ajuntament ha demanat prorrogar-lo fins al 2012.

La Besalú més antiga

R. ESTÉBAN

La vila comtal s'havia presentat a l'anterior convocatòria del pla de barris i, per això, quan li van acceptar el projecte per als anys 2007-2010, moltes de les intervencions es van poder iniciar de seguida. El projecte, que se centra al barri vell, abasta des de la reforma de l'espai polivalent de cal Campaner i la recuperació d'un molí fariner fins a l'aplicació de mesures d'estalvi energètic.

Figueres és de les poques ciutats beneficiades amb dos projectes en els sis anys de la llei de barris

J.P

La ciutat de Figueres és de les poques de Catalunya que en els sis anys que fa que es convoca el pla de barris se li han acceptat dues propostes i ha pogut accedir així a la reforma integral de dos sectors. La primera va ser a la Marca de l'Ham, l'any 2005, que ja hauria d'estar acabada, però té una pròrroga fins a l'any vinent. Del projecte encara falta executar alguna de les obres més importants com és l'ampliació del centre cívic i també aspectes de dinamització social, que és l'apartat en què s'ha treballat més en aquests darrers mesos. La reforma de la Marca de l'Ham ha servit per canviar la fisonomia del barri i dotar-lo d'una imatge més afavorida tot i les reticències manifestades pels actuals responsables de l'associació de veïns. I amb la Marca de l'Ham encara sense haver acabat, aquest any es començarà la reforma del centre històric. L'any passat es van fer els treballs previs de tipus tècnic i, ben aviat, s'adjudicarà la reforma del carrer Canigó i Muralla, que seran els primers on s'actuarà.

A Girona, queixes pel retard

dani vilà

El pla de barris de Girona està envoltat de polèmica i queixes per part dels veïns dels barris de Santa Eugènia de Ter i Can Gibert del Pla pel retard de les obres més significatives que preveia el projecte i que inicialment s'havien d'executar entre el 2005 i el 2009. De fet, l'Ajuntament de Girona ha hagut de demanar un any de pròrroga per poder dur a terme aquest 2010 les obres d'alguns dels projectes més importants previstos en el pla de barris, com són la conversió de l'antiga fàbrica Marfà en un centre cultural i social –actualment en execució–, la reurbanització de la frontissa de Santa Eugènia, que encara s'ha d'iniciar, o la reforma de la plaça del Barco, de la qual només s'ha fet la primera fase. Els projectes que ja s'han executat han permès reurbanitzar carrers com ara el Maçana, Montnegre o Orient, la supressió de barreres arquitectòniques en edificis d'aquest sector, així com un important treball social amb activitats extraescolars per als alumnes de tot el sector o el treball amb els centres oberts. El pla de barris preveu una inversió de 14,5 milions, però el consistori preveu invertir uns deu milions amb projectes que s'han encarit o han quedat fora del pla.

Recuperen tres nous espais lliures al nucli antic d'Olot, gràcies a la llei de barris

j.c

La creació de tres espais lliures –la plaça Campdenmàs, la d'Esgleiers i la Muralla– és l'aspecte més rellevant del pla de rehabilitació integral del nucli antic d'Olot, subvencionat per la llei de barris. És on hi ha la zona més degradada. A part, el pla inclou programes socials molt importants, sobretot destinats al foment de l'ocupació i del comerç i a la implantació de noves tecnologies.

Un parc urbà de 17.200 m² a Palafrugell

albert vilar

El parc urbà del Carrilet, que ha de servir de centre de cohesió social del barri de la Sauleda i de connexió amb la vila, estarà acabat a final d'any. Ja s'han fet els passos elevats als vials i l'adequació de la pista esportiva de la plaça de l'estadi, i ja s'executen les millores dels edificis, sense oblidar tots els programes de cohesió social. Per al final quedaran les millores urbanes dels carrers. El parc urbà, que té tres àmbits, ocupa 17.200 m², i es converteix en l'espai enjardinat urbà més gran del Baix Empordà. La seva configuració s'ha fet tenint en compte les propostes de 400 veïns del municipi: amb espais diferenciats per a les diverses edats.

Millora viària a Palamós, amb molt caire social

albert vilar

L'Ajuntament de Palamós adjudicarà properament el projecte de millora dels carrers i espais públics del pla de barris Palamós Millora a Construccions Rubau SA per 5,7 milions d'euros, que és la principal actuació i que podria ser una realitat l'estiu del 2012. L'execució del projecte va començar amb l'adequació de l'antiga biblioteca municipal com a punt de trobada, l'Espai Barri, sense oblidar les actuacions complementàries. Paral·lelament a la línia urbanística, també s'està fent tot un treball de programes socials, en què destaca la mediació amb totes les comunitats que hi ha en aquesta zona urbana entre els nuclis antics de Sant Joan i Palamós.

La llei de barris ajuda a recuperar el fortí històric de l'Estrella de Ripoll i l'entramat de carrers del nucli antic

j.c

La rehabilitació de l'antic fortí de l'Estrella, situat molt a prop de la plaça Cívica, i la renovació de bona part dels carrers del nucli antic de Ripoll són els projectes més importants, quant a volum, del pla que subvenciona la llei de barris. El projecte ripollès incideix molt en l'aspecte de l'habitatge d'una manera global i transversal. El punt de partida és una rigorosa radiografia.

Roses amplia les actuacions al nucli antic

m.v

Roses va entrar en l'última convocatòria del pla de barris l'any passat i fins ara s'han fet tres actuacions. Són la millor cruïlla dels carrers Peralada i Nou, l'adquisició d'un edifici al carrer Trinitat i el soterrament de contenidors a Riera Ginjolers. L'Ajuntament del municipi ha ampliat les actuacions que té previstes al nucli antic amb la llei de barris, ja que, precisament, aquesta setmana s'ha sabut que s'hi inclourà la recuperació dels antics rentadors de la Riera Ginjolers. Una de les actuacions més importants que preveu la reforma és la construcció d'un centre social i cultural a la SUF. A més, hi ha millora de diversos carrers i mesures socials.

Rehabiliten l'entorn de la plaça de Sant Joan de les Abadesses amb les subvencions de la llei de barris

j.c

La rehabilitació del Palmàs, la casa natal del mestre Jaume Nunó –creador de l'himne mexicà–, com a centre cívic és el projecte estel·lar de la llei de barris a Sant Joan de les Abadesses. El projecte inclou també la finalització de la reforma dels carrers del nucli antic, sobretot els de l'entorn de la plaça de l'Ajuntament, que també s'ha rehabilitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.