Alt nivell sobre dues rodes
Els últims anys ha augmentat el nombre de nord-americans amb poder adquisitiu que vénen a Girona per fer cicloturisme
Potser quan els veuen tan ben equipats molts veïns és pensen que són els components de l'equip ciclista nord-americà Garmin, amb base a Girona, o qualsevol altre dels ciclistes canadencs o australians que viuen a casa nostra. Però es tracta d'uns «nous» turistes amb poder adquisitiu alt que s'han convertit en una petita mina. La seva prioritat és practicar el ciclisme, però després de fer-ho volen un allotjament de nivell per poder descansar bé i volen gaudir de la gastronomia i la cultura. I això és el que els ofereixen empreses locals especialitzades i també operadors turístics del seu país. Són uns turistes que no dubten a pagar de 1.500 a 3.000 euros (avió a part), per creuar l'Atlàntic i pedalar durant una setmana per terres gironines.
Desestacionalització
A més dels beneficis econòmics que representa tractar amb un col·lectiu d'alt poder adquisitiu, aquests cicloturistes també ajuden en un altre aspecte molt buscat pel sector turístic des de fa anys: la famosa desestacionalització. La temporada alta del cicloturisme és a la primera i la tardor, o sigui que per als establiments que els reben, aquests ciclistes representen una alternativa perfecta als turistes de sol i platja.
Aquí els cicloturistes es troben amb unes bones infraestructures per practicar el seu esport favorit, juntament amb un clima adequat, un paisatge variat que va de les muntanyes del Ripollès a la Costa Brava i una bona oferta cultural i gastronòmica. Tot plegat fa que més d'un no dubti a repetir l'experiència. Tant Empar Vaqué, de l'empresa Cicloturisme i Medi Ambient, com Jaume Cabruja, de Bikecat, coincideixen en assegurar que darrere de l'èxit de les seves rutes hi ha molt coneixement del territori i que ofereixen programes personalitzats.
«Als Estats Units el ciclisme és un esport d'elit»
Es pot considerar que Jaume Cabruja va crear gairebé per casualitat Bikecat, una empresa que s'ha especialitzat en organitzar rutes a mida perquè turistes estrangers, bàsicament nord-americans, suïn la cansalada mentre recorren en bici les carreteres gironines. Bikecat ha aprofitat el ressò que va tenir l'estada a Girona del ciclista Lance Armstrong per donar un caire semiprofessional a la seva oferta ja que la seves sortides són per a ciclistes de nivell mitjà i avançat. «La presència d'Armstrong va suposar un boom dins el món del ciclisme nord-americà. Moltes revistes en van fer reportatges i els turistes americans aficionats al ciclisme van començar a venir a Girona atrets per ell», explica Cabruja. Es tracta de turistes de cert nivell tant econòmic com esportiu. En l'apartat esportiu, Bikecat s'ha especialitzat en un perfil de ciclista que no és professional però que ve una setmana a Girona amb ganes de pedalar entre 50 i 150 quilòmetres al dia, o més. I en l'apartat econòmic, es tracta de turistes amb un nivell adquisitiu mitjà-alt. «Als Estats Units el ciclisme és un esport d'elit equiparable al golf», explica Cabruja. Parla amb coneixement de causa ja que va muntar l'empresa després d'haver viscut a Filadèlfia, on va fer el projecte de final de carrera. De fet, ell és enginyer químic i quan va acabar la carrera va estar quatre mesos fent cicloturisme. Després va ser quan es va traslladar a Filadèlfia i allà es va apuntar a un equip de ciclisme a través del qual va descobrir que molts nord-americans aficionats al ciclisme anaven a Andalusia i al País Valencià a entrenar-se i a fer turisme. «Va ser llavors quan se'm va encendre la bombeta per fer alguna cosa semblant aquí.» Primer ho va fer a través d'una empresa suïssa instal·lada a Cala Giverola de Tossa, pionera en portar turistes a la Costa Brava a practicar ciclisme. Però el 2004 va decidir que ho volia fer a la seva manera i el 2005 ja havia creat Bikecat, enfocada a oferir recorreguts per carretera. Jaume Cabruja és conscient que hi ha empreses estrangeres que ofereixen productes com el seu, però té clara la diferència: «Jo sóc d'aquí i puc oferir coses diferents.» Una ruta d'una setmana pot costar 1.600 o 1.800 euros i inclou assistència. I alguna vegada alguna sorpresa, com la visita de ciclistes professionals que viuen a Girona. Malgrat el caire més esportiu, Bikecat ofereix rutes temàtiques com la del vi, la del triangle dalinià o una de luxe.
«La bici permet conèixer un país a poc a poc»
Empar Vaqué es pot considerar una de les pioneres del cicloturisme gironí. El 1996 va crear Cicloturisme i Medi Ambient, la primera empresa especialitzada en oferir rutes turístiques en bici quan gairebé ni existien les famoses Vies Verdes. «Jo ja em dedicava al món del turisme però des d'un vessant més teòric, mirant com fer compatible el turisme i el medi ambient, com crear noves demandes per sortir de l'oferta de sol i platja.» De la teoria va voler passar a la pràctica i ho va fer mitjançant la bici: «I per què la bici? Doncs perquè m'agrada com a manera de conèixer el territori a poc a poc.» La seva empresa s'ha especialitzat en paquets individuals que es fan gairebé a mida i que incideixen en el component recreatiu, a diferència d'altres empreses que aposten més per la part esportiva. No obstant això, les rutes preveuen pedalar entre 40 i 50 quilòmetres al dia. Vaqué admet que el vessant recreatiu s'ha vist molt reforçat per la millora de les infraestructures com és el cas de la xarxa de Vies Verdes, la ruta del Baix Empordà, el camí de Sant Jaume i la ruta del Ter. Però la seva empresa no va poder defugir l'impacte de la presència de Lance Armstrong a Girona, sobretot després de l'article que el New York Times va publicar el 2005 dedicat a la presència del ciclista a la ciutat. De manera que després també va començar a oferir rutes per carretera asfaltada dirigides a un turista diferent al del ciclisme més recreatiu.
El perfil dels clients de Cicloturisme i Medi Ambient és el d'una parella d'un nivell econòmic mitjà-alt d'una mitjana d'edat de 50 anys. El rànquing de la clientela l'encapçalen els nord-americans, seguits pels belgues, espanyols, noruecs, canadencs, suïssos i danesos. La prioritat a l'hora de dissenyar les rutes és el territori i l'allotjament. I d'aquí va néixer l'hotel de quatre estrelles Molí del Mig, de Torroella de Montgrí, que també és propietat de Vaqué, que va veure la necessitat de disposar d'un allotjament propi especialitzat i ben situat. Segons Vaqué, el que més valoren els seus clients és la diversitat que ofereix el territori gironí, ja que poden passar de la muntanya a la costa en un tres i no res. I també la gastronomia i la cultura. El que menys els agrada és el poc respecte que es té envers el ciclista «i l'obligació de portar casc.»
Sis dies de luxe a 3.300 euros
«Benvinguts a Catalunya!» Així és com comença l'empresa Trek Travel, de Wisconsin, Estats Units, la presentació del programa de sis dies de vacances de luxe en bicicleta Costa Brava. Per 4.000 dòlars (uns 3.300 euros), els ciclistes poden fer de 32 a 88 quilòmetres al dia visitant Sant Martí d'Empúries, Ullastret, Madremanya, Pals, la Bisbal, Peratallada, Calonge, s'Agaró i Aiguablava. L'allotjament és als hotels La Plaça, de Madremanya i La Gavina, a s'Agaró. En parlar de Girona no pot evitar recomanar el bar on Lance Armstrong anava a fer el cafè. Backroads, de Califòrnia, ofereix per més de 4.000 dòlars sis dies des de Bolvir de Cerdanya, passant per Figueres i Torrent, amb allotjament a la Torre del Remei, Mas Falgarona i Mas de Torrent.
Allotjaments amb encant
Un altre dels operadors turístics dels Estats Units que ofereixen rutes per terres gironines és Pure Adventures, d'Arizona, especialitzada en rutes per Europa, sobretot França. Per poder oferir alguna cosa diferent va contactar amb l'empresa gironina Cicloturisme i Medi Ambient a través de la qual els seus clients poden triar des d'una ruta gastronòmica per les comarques gironines, fins a una ruta per carretera i un ruta B&B. Sempre en allotjaments amb encant. Per aquesta última, Cicloturisme i Medi Ambient va optar per allotjaments de turisme rural «de veritat» com Mas Alba (Vilademuls), Mas Duran (La Pera) i Can Mas (Sant Pere Pescador). Un allotjament que té molt èxit entre els ciclistes nord-americans és l'hotel Històric de Girona.
«El cicloturisme no és una moda»
L'èxit de les comarques gironines entre els ciclistes no és gratuït si es té en compte que han estat pioneres en el món del cicloturisme. Una de les dues primeres Vies Verdes de l'Estat pagades pel ministeri els anys vuitanta va ser la Ruta del Carrilet. A això s'hi ha d'afegir que el model de Consorci de Vies Verdes impulsat per la Diputació de Girona i els ajuntaments, també és únic. Aquest consorci gestiona un recorregut de 125 quilòmetres que permet anar en bici des del Pirineu fins a la Costa Brava i que està dividit en quatre trams: la Ruta del Ferro i del Carbó entre Ripoll i Olot; la Ruta del Carrilet entre Olot i Girona; la Ruta del Carrilet entre Girona i Sant Feliu de Guíxols, i la Ruta del Tren Petit, entre Palamós i Palafrugell. Una infraestructura que segons dades del mateix consorci genera uns ingressos turístics de més d'un milió d'euros anuals i més d'1,5 milions d'usos.
Pot considerar-se una anècdota, però fins i tot els ciclistes professionals fan servir aquesta infraestructura per entrenar de nit. I en contra del que podria semblar, molts usuaris també tenen un poder adquisitiu alt. «Es tracta de turistes de certa edat, amb la vida solucionada, que fan una activitat física superior a la normal i que al final del dia volen sopar i descansar bé. Per això trien allotjaments bons», explica Emili Mató, gerent del Consorci de les Vies Verdes. Mató assegura que el cicloturisme no és una moda, sinó que està experimentant un creixement constant paral·lel al major ús de la bicicleta per a la mobilitat diària.
Un abans i un després de «The New York Times»
Sembla gairebé indiscutible que hi ha un abans i un després de la fama de Girona entre els aficionats al ciclisme als Estats Units. I va ser quan el juny del 2005 el diari The New York Times va publicar el reportatge Trobar el Nirvana sobre dues rodes. L'article parlava de com Armstrong i molts altres ciclistes professionals havien convertit Girona en la seva base per entrenar-se i com ho podien fer sense ser molestats i en un marc incomparable. Parlava tant de la joia de la ciutat, el call, com de què ofereix el seu entorn per als ciclistes: les rutes per Olot, Amer, Sant Feliu de Guíxols, Cassà de la Selva, la Bisbal d'Empordà i Llafranc.
Un alberg amb estrella
«Els caps de setmana, el 90% de la clientela ve per fer la Via Verda, és la nostra estrella», assegura Xavier Sala, responsable de l'alberg Ruta del Ferro, de Sant Joan de les Abadesses. Admet que la Via Verda que passa pel municipi, una de les que té més èxit entre els ciclistes, ha donat un impuls a l'alberg que no hauria tingut si no existís aquesta ruta que uneix Sant Joan i Ripoll. L'alberg, que porta el nom de la ruta, es va inaugurar tot just el 2006 i ha experimentat una evolució espectacular: de les 1.995 pernoctacions d'aquell any va passa a 6.340 el 2007; 10.200 el 2008, i 9.400 el 2009. Tot i el descens de l'any passat a causa de la crisi, aquest any es nota certa recuperació. La temporada alta són els mesos de setembre, octubre i novembre i el perfil habitual de la clientela és el d'una família de l'àrea de Barcelona. A l'alberg es poden llogar bicicletes i a més també és un centre BTT on els aficionats hi trobaran tots els serveis complementaris.