“Els joves són clau en la construcció de la pau”

No ho crec.

Contemplo la cooperació com una perspectiva a llarg termini, en especial la cooperació per la pau. Aquest tema forma part de les meves recerques personals i de la meva formació, i per a mi és un camí de contínua creativitat, i continu aprenentatge de noves realitats, de nous reptes i de nous actius interessants que es tenen a cada poble, a cada comunitat, per poder progressar i transformar-se des de la perspectiva de la dignitat, l'autonomia i la cooperació entre pobles i entre ésser humans.

L' experiència de Mostar va ser molt important per a la ciutat i per establir unes bases per a la reconciliació de la seva població civil, especialment de la població jove. Es tractava d'una proposta integral que concebia la reconstrucció física d'un centre cultural a Mostar com la culminació d'un procés social que s'havia gestat durant molts anys, i que afavoria la rehabilitació social d'una societat molt colpejada per la guerra i per la situació de conflicte latent durant la postguerra. Crec que ha donat els seus fruits que esperàvem. Actualment l'Abrasevic és un centre que té una oferta cultural i educativa molt important. Cal recordar que la màxima aspiració dels joves bosnians era marxar del país. Nosaltres hi vam posar el nostre granet de sorra per canviar la situació.

Els joves són agents clau en la construcció de la pau. La presència dels joves en els processos polítics i socials és una garantia.

Treballo en el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) amb una beca professional que vaig guanyar en un programa de l'ACCD, l'Agència Catalana de Joventut i el PNUD. El projecte que hem posat en marxa entre l'ACCD, la Gobernación de Nariño i el PNUD té tres grans objectius, amb els joves com a element clau: el desenvolupament d'unes “escoles de lideratge” juvenil per a la transformació social que tenen el suport de l'Escola de Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona, una estratègia d'organització juvenil i treball en xarxa entre entitats juvenils, i per acabar, un treball d'enfortiment institucional que permet assegurar la garantia i el restabliment dels drets dels adolescents i joves en una societat en què aquests son diàriament víctimes i victimaris d'un conflicte armat latent i de múltiples situacions de violència.

No sé exactament on aniré a treballar després, però sí que sé segur que vull seguir en aquest camí de la transformació social que forma part de la meva projecció vital i del meu camí professional.