Himne de pedres i ànima catalana

Al cenobi de Montalegre, a menys de deu quilòmetres del temple de la Sagrada Família, la jornada d'ahir es visqué en la quotidianitat de l'ànima cartoixana, només trencada per la setmanal hora de recreació, de cada diumenge a l'inici de la tarda. Va ser en aquest curt temps quan es va comentar la visita papal, en el pla de l'austeritat dels germans cartoixans i segurs que no hi poden perdre gaire més temps, des que Bru de Colònia, ara fa 900 anys, renuncià a tot el que comporta l'acció pública. Amb tot, la imatge de Sant Bru aviat acompanyarà la d'altres sants fundadors (Benet, Francesc, Clara...) en un lloc ben visible de l'exterior de l'absis de la nova basílica, segons l'escultura de Montserrat García-Rius. Al temple de la Sagrada Família es poden agrupar diverses sensibilitats, presencials o de pedra, tal com es va demostrar en l'esplendorós matí de diumenge.

Tot i la coincidència de dates, amb 28 anys de diferència, la visita que féu a Catalunya Joan Pau II i l'actual de Benet XVI, gaire res han tingut a veure entre elles. És veritat que al papa Wojtyla la gent l'anava a veure multitudinàriament, mentre que Ratzinger convoca selectivament els que volen escoltar-lo, gens estrany quan el polonès havia estat un actor prometedor i Benet XVI fou un reconegut professor. I, encara, cal dir que és aquesta la primera vegada que un papa visita especialment la terra catalana, té consciència del fet diferencial del país i parla la nostra llengua mil·lenària.

La bellesa de les pedres de la Sagrada Família indiquen molt més que l'atracció d'un monument fet amb elegància arquitectònica i n'emanen sentiments d'espiritualitat, un impuls de reflexió interior que, potser, fins i tot superen la pròpia identitat catòlica. Tot és simbolisme, tot és pensat des les coordenades en què conflueixen els desitjos de transcendència, des d'una realitat que commou i no deixa indiferent, com a expressió de trobada entre cultura i espiritualitat, clarament escenificada en l'acte de dedicació del temple.

Des de la fe, la jornada d'ahir ha estat la confirmació d'un sentiment, potser a vegades difús i poc racional, però gens gratuït. Des del sentiment de país, la visita del papa Benet XVI ha significat un explícit reconeixement de l'església catalana i un reforçament del fet català, de maneres i cultura ben diferenciades de la d'altres realitats nacionals. Fins i tot les actituds de rebuig i protesta –algunes de nul·la categoria intel·lectual– han servit per complementar el mateix component de país. La visita del papa a Barcelona ha servit per mostrar al món l'ànima religiosa de Catalunya i per reforçar l'aposta d'un papat a favor del debat intel·lectual i del diàleg entre fe i laïcitat, sense renunciar a res, però obert als punts de trobada.