La litúrgia més clàssica
La tradició més pura a l'estil Ratzinger marca la missa de la dedicació de la Sagrada Família
L'entrada del papa pel portal de la Glòria i la unció de l'altar, els moments més emotius
El cardenal Sistach va exhibir amb orgull la butlla de la dedicació a Déu
Un dels moments mésemotius de la dedicació
va ser quan tota l'església va cantar el ‘Virolai'
La litúrgia i la tradició més pura a l'estil Ratzinger van marcar ahir la missa de la dedicació a Déu del temple expiatori de la Sagrada Família en una cerimònia cronometrada i cuidada al detall en què res va ser improvisat, exceptuant-ne els visques al papa cridats pels fidels asseguts a l'interior de l'església, que van trencar el protocol constantment.
L'acte va començar quan enmig de grans aplaudiments Benet XVI va entrar per la porta de la Glòria, obra de Josep Maria Subirachs, en què hi ha escrit el parenostre en una cinquantena de llengües i, en gran, en català. Va ser un dels moments més emotius de la cerimònia. També ho va ser quan l'arquitecte actual del temple, Jordi Bonet, va entregar les claus de l'església al papa, qui després les donaria al prevere de la Sagrada Família. La pregària de la dedicació (que es va fer després de la litúrgia de la paraula: les lectures, l'evangeli i l'homilia) es va convertir en un altre dels moments més emotius.
La unció de l'altar
Però si una cosa va corprendre va ser la unció de l'altar, quan el papa, en plena litúrgia de la dedicació, el va omplir d'oli i el va fregar amb les seves mans. Després, els bisbes catalans van ungir amb el mateix oli una dotzena de les 52 columnes que té l'interior del temple, una per cada diumenge de l'any. Les monges benetes de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona van ser les encarregades de parar l'altar, amb unes estovalles fetes per elles mateixes. Una feina que va deixar clar el paper secundari de la dona en l'Església. Aleshores va ser el moment en què es va il·luminar l'altar i tota l'església, es va encendre l'encens i, després, es va donar la comunió. En acabar, es va produir un dels altres moments estel·lars de la jornada: l'exhibició de la butlla papal de promulgació de l'església de la Sagrada Família com a basílica per part del cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, enmig de l'alegria desfermada dels assistents.
Un altre dels moments que més van emocionar el públic va ser, després de la concessió del títol de basílica i abans que Benet XVI sortís a la façana del Naixement per resar l'àngelus, el cant del Virolai. L'himne de Montserrat, el cant propi de la fe a Catalunya, escrit per Jacint Verdaguer, el va cantar literalment tota l'església dempeus.
Molt celebrada també va ser l'actuació de l'escolania de Montserrat, que van cantar el Nigra Sum, de Pau Casals, quan el papa entrava a l'església després de l'àngelus. El pontífex, reconegut melòman, es va aturar expressament per escoltar-los. I com a punt final, l'Al·leluia del Messies de Haendel, interpretat per més de 800 cantaires de la Coral Sant Jordi i l'Orfeó Català, va tancar la cerimònia amb una gran solemnitat.
La Sagrada Família quedava consagrada així com la basílica del s. XXI. Tota l'església catalana –la cúpula i una representació dels fidels de base– va assistir a l'acte prenent tot el protagonisme a una Conferencia Episcopal Espanyola (CEE) que, malgrat intentar-ho, va quedar diluïda en la immensitat del temple.
L'àngelus
Dos centenars de fidels van tenir el papa a pocs metres durant els deu minuts que va durar el res de l'àngelus, el moment en què Benet XVI va sentir més de prop el caliu dels qui van restar durant més de cinc hores davant de la façana del Naixement. A les vuit del matí les prop de 200 cadires més properes al temple es van començar a omplir de seguidors com Maria Dolors Pla, veïna del carrer Lepant des de fa 38 anys, que se sentia més emocionada pel significat que el dia tenia per a la Sagrada Família que no pas per la visita de Benet XVI. “Aquest dia significa molt per a mi, no perquè vingui el papa sinó perquè veig que s'inaugura i són viva. Aquí s'han batejat i s'han casat els meus fills”.
Angustia Cintado, sevillana resident a Barcelona, es mostrava il·lusionada de veure el papa però també d'assistir a la dedicació de l'església. “No sóc catalana, però em sento com si ho fos i la Sagrada Família és un símbol”, explicava. Mentre els assistents esperaven l'arribada del papamòbil, les pantalles gegants col·locades a la façana del Naixement mostraven la sortida del pontífex de l'arquebisbat, moment que va provocar l'alegria dels assistents.
Els “visca el papa” van ser més estridents quan el vehicle va enfilar pel carrer Marina, va passar davant de la Sagrada Família, la va vorejar fins a la façana de la Glòria i va passar a escassos metres dels fidels, tot i que a força velocitat. Abans s'havien vist arribar els diferents representants polítics, que van ser més visibles a través de la pantalla que en persona. La reacció del públic va ser força freda i indiferent, amb dues excepcions: l'alegria va ser col·lectiva quan van aparèixer els reis, mentre que els republicans Josep-Lluís Carod-Rovira i Ernest Benach van rebre una xiulada de part del públic.
Els assistents van seguir, amb paciència i devoció, les més de tres hores de missa. Bona part d'ella, en un ambient fred i humit. A mig matí, el cel es va aclarir i el sol va escalfar les ànimes mentre el papa ungia l'altar, posava encens als brasers, invitava a resar el parenostre i convidava a combregar. Molts van poder rebre l'eucaristia de la mà dels capellans que es van repartir a l'altra banda de les tanques, sota uns paraigües blau elèctric que els feien visibles a distància.
El públic, entusiasmat
Ambient de missa, doncs, ja que els crits de lloança al papa es van concentrar al principi i al final de la cerimònia. Dos van ser els moments culminants: quan el cardenal Martínez Sistach va mostrar la butlla papal que promulgava l'església com a basílica i quan Benet XVI va sortir a resar l'àngelus amb els fidels. L'hora de l'àngelus, en aquest cas, no van ser les dotze sinó la una del migdia, però aquest retard no va semblar que incomodés a ningú. “Aquesta és la joventut del papa!”, cridaven els més joves, i fins i tot els adults, quan Benet XVI els parlava de l'esperança que l'església que presideix té posada en el model de família heterosexual i en la conservació de la vida humana des que és concebuda.
La devoció que el papa va mostrar per la família –no en va l'església que estava dedicant és la de la Sagrada Família– va ser subscrita, al cent per cent, pels fidels que es concentraven davant de la façana del Naixement. Independentment de l'edat que tinguessin. “Benet XVI té un discurs familiar molt íntegre, ja que enforteix la família i el matrimoni”, defensava Àlex Moga, un terrassenc de 20 anys. Guillermo Vallés, de 17 anys, considerava entusiasmat que el papa “té un missatge familiar genial, amb les mateixes idees que tenim tots els que estem aquí”.
L'àngelus va acabar entre aclamacions al pontífex i, poc després, el papamòbil marxava tan ràpidament com havia acabat. La cerimònia va deixar una sensació ben agradable entre els assistents. “Ens ha agradat molt, tot en conjunt”, explicaven tres veïnes de Manresa i membres de la comunitat de Sant Egidi. “Tot ha estat molt ben organitzat, i hem pogut combregar”, deien contentes. Les tres defensaven que Benet XVI té un missatge “clar i intel·ligent” i, com els fidels que les envoltava, se sentien privilegiades per poder haver vist el papa a Barcelona.
