Societat

El rol de les monges en la missa papal indigna els religiosos

Les ordes de monjos i monges catalans, disconformes amb la imatge secundària i de submissió que es va oferir al món

Tot i ser la tradició, coincideixen que s'hauria d'haver dignificat més

Les imatges de les monges que viuen a la parròquia de Sant Pere Puel·les de Barcelona netejant l'altar de la Sagrada Família van colpir l'audiència de la solemne dedicació de la basílica. El protagonisme i la magnífica posada en escena de la cúpula masculina de l'Església, amb Benet XVI al capdavant, va generar un brutal contrast amb la submissió amb què les religioses van parar i netejar l'altar per a l'eucaristia. Una mostra del paper secundari que té la dona en l'Església catòlica, i que ja ha provocat queixes generalitzades. Les més sentides, les dels responsables de les ordes de monjos i monges de Catalunya.

Malgrat que la superiora de les monges de la catedral, Antonia Cano, es mostrava contenta d'haver participat en l'acte, l'abadessa del monestir benedictí a què estan adscrites, Gertrudis Nin, admetia ahir que encara “cal trobar el lloc de la dona en l'Església; per això és necessari establir un diàleg, diumenge es va desaprofitar una ocasió única”. Del mateix parer és la presidenta de la Unió de Religiosos i Religioses de Catalunya (URC), Maria Cristina Martínez: “No va ser el més encertat fer sortir quatre religioses a fer el servei de neteja. Va ser una oportunitat desaprofitada dins d'un acte que mereix la qualificació d'excel·lent”. Martínez és la dona amb una responsabilitat més gran en l'Església catalana, a banda de les respectives abadesses. Representa els milers de monjos i monges catalans i considera que “hauria estat millor que s'hagués encarregat la neteja de l'altar a un grup més variat de persones: un religiós, algun laic, un escolà... i fer la neteja de forma més discreta”.

Més contundent s'ha mostrat el grup Col·lectiu de Dones en l'Església. La seva presidenta, Montserrat Biosca, considera que “l'altar s'hauria d'haver parat de forma paritària” i manté l'esperança que “la imatge serveixi per conscienciar la cúpula eclesial que cal un canvi”.

L'Arquebisbat de Barcelona i el mateix Lluís Martínez Sistach han mirat de treure ferro a la polèmica. El cardenal assegurava dilluns que “hauria estat una ofensa per a les monges que fan aquesta feina a la catedral deixar-les fora de l'acte”. Algunes fonts han advertit també que les crítiques amaguen una certa hipocresia, ja que la societat catalana encara reserva per a la dona el rol de mestressa de casa i la majoria d'assalariades del sector són dones. Un altíssim càrrec de l'arquebisbat, però, admetia ahir “l'error” estratègic d'aquest episodi de la missa. La magnífica litúrgia de la cerimònia va quedar enfosquida lleugerament per aquest episodi, que tota la comunitat catòlica coincideix a qualificar de detall.

Continua l'interrogant sobre el paper de la dona en l'Església. Diumenge es va desaprofitar una ocasió única
Gertrudis Nin
Abadessa de Sant Pere Puel·les

LES FRASES

Vam fer la feina de forma joiosa i gratificant. Un home casat hauria d'estar content de veure la seva dona netejant
Antonia Cano
superiora de sant pere puel·les
Les religioses dediquen la vida al culte. Estaven joioses d'ajudar. Hi ha molts d'homes que voldrien haver-ho fet
Lluís Martínez Sistach
cardenal de barcelona
No va ser el més encertat. Fa pena que l'única presència de la vida religiosa en un acte excel·lent fos aquesta
Maria Cristina Martínez
PRESIDENTA UNIÓ RELIGIOSOS
Es va visualitzar la realitat de l'Església. Si les dones féssim vaga, l'Església no funcionaria
Montserrat Biosca
presidenta dones en l'església
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.