La meitat de municipis no tenen plans d'emergència
En els darrers tres anys han augmentat un 30%, però les xifres encara són molt baixes
Protecció Civil alerta que la falta de plans prova descoordinació en cas d'emergència
Demanen a les poblacions que facin aquests documents
Poc més de la meitat dels municipis catalans disposen dels plans d'emergència que obliga a fer la direcció general de Protecció Civil per quan hi ha situació de risc greu a la zona. El grau més elevat de compliment correspon al pla Infocat –el pla especial contra els incendis forestals de Catalunya–, que ara mateix ja està homologat en un 81,3% de les poblacions amb perill elevat d'incendis forestals. A l'altre cantó de la balança hi ha el pla Transcat –emergència per accidents en el transport de mercaderies perilloses–, que arriba just al 34% de les poblacions en situació de perill, després que les homologacions el darrer any hagin crescut un 5%.
La comissió de la direcció de Protecció Civil ha homologat prop de 1.200 plans d'emergència municipals durant aquesta legislatura –una mitjana de gairebé quatre per dia–, la majoria dels quals, relacionats amb les inundacions (Inuncat), 238, i els incendis (Infocat), 215. A més, la comissió també ha informat de forma favorable de vuit plans d'emergència nous. Entre d'altres, la direcció de Protecció Civil ha aprovat l'Allaucat, per risc alt d'allau, i l'Aerocat, un pla especial per a emergències aeronàutiques.
Tot i aquest augment significatiu de les homologacions observat des de l'any 2007 –vegeu el gràfic–, les xifres de plans locals continuen sent baixes en relació amb el nivell d'emergència, que la direcció de Protecció Civil identifica a través de l'anàlisi contínua del territori. Si bé en els plans municipals declarats obligatoris per Protecció Civil el perill i risc d'emergència és elevat, encara hi ha molts municipis de Catalunya que no tenen aquests plans, sovint per l'esforç econòmic que representa fer-lo o per la “falta de conscienciació” dels ajuntaments, expliquen diverses fonts. En tot cas, és del tot impossible saber quins municipis no tenen redactats els plans. La direcció de Protecció Civil ho manté en secret i només informa dels percentatges de compliment.
Interior és qui coordina
Tots els plans d'emergència concreten els recursos materials i personals que aportaran els municipis i les actuacions que realitzaran. Aquests plans es complementen amb els plans generals d'Interior, que és l'encarregat de coordinar les actuacions en casos de grans emergències, com els incendis forestals més importants. El fet que els municipis no tinguin redactats els plans provoca “desorganització” als ajuntaments, segons fonts de Protecció Civil, que remarquen la importància que els municipis facin la “feina” i elaborin els plans, almenys els obligats, per poder respondre de forma efectiva a les emergències.