Successos
Lluita policial contra el robatori de coure
Operació deixalla
Els Mossos han trobat irregularitats en la meitat de les 350 deixalleries revisades des de l'agost, mes en què es va engegar un operatiu contra el robatori de coure
En les darreres setmanes s'han arrestat els amos de 4 d'aquests negocis per col·laborar amb lladres
S'han fet 1.042 detencions, però la majoria dels arrestats ja són al carrer
Els Mossosinspeccionen les deixalleries, ja que se sospita que el metall robat passa per aquests negocis
S'hauria de fer un estudi especialitzat “per saber si els robatoris de coure tenen relació amb la crisi”, assegura l'intendent Jordi Bascompte, cap de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos, però en els darrers dos anys les sostraccions de metall han augmentat a Catalunya i la policia catalana s'ha vist obligada a actuar de manera coordinada per intentar reconduir la situació, que revela una gran impunitat per part dels grups especialitzats en aquest tipus de delictes.
Les mateixes bandes plurinacionals –“hi ha lladres de diverses nacionalitats”, asseguren fonts policials– que el 2008 es dedicaven al robatori a gran escala a les obres del TAV, ara es dediquen a la sostracció de tot tipus de metalls en empreses i polígons. Tot i això, el producte preferit és el cable de coure de les línies telefòniques. D'una banda, és molt senzill de robar, especialment en zones muntanyoses o allunyades de nuclis urbans: n'hi ha prou amb unes tenalles. De l'altra, els lladres saben perfectament que la imputació per robar coure és més baixa que per assaltar una empresa, perquè per accedir a l'interior dels polígons industrials s'ha d'usar la força, i perquè el material sostret a les empreses té un valor molt més elevat que el coure, el qual es paga a uns sis euros el quilo en el circuit legal.
Per tal de revertir aquesta situació, els Mossos van engegar a l'agost un pla especial per posar fi als lladres de metall, després que les estadístiques fins al maig mostressin un repunt a l'alça d'aquestes sostraccions arreu del territori, especialment al nord de Barcelona i a les comarques de Tarragona. “Les xifres són preocupants”, va reconèixer el comissari Manel Castellví, sotscap de la comissaria territorial dels Mossos, un mes després de l'inici d'aquest dispositiu, que encara continua en marxa a tot el territori. L'operatiu, que compta amb la col·laboració de les companyies telefòniques i les elèctriques, encarregades d'avisar la policia quan detecten els robatoris, té diversos eixos d'actuació. Un dels més importants és la inspecció contínua de les deixalleries, tant les legals com, sobretot, les “il·legals” –se'n coneix la existència de desenes a Catalunya–, ja que tots els indicis “apunten” que aquests segons establiments són els receptors del material sostret, segons fonts policials.
Fonen el material i el venen
Les xifres són reveladores. Fins al principi de novembre, els Mossos han aixecat actes administratives per irregularitats en un 50% de les 350 deixalleries inspeccionades. A més, la policia catalana ha arrestat en les darreres setmanes els propietaris de quatre deixalleries de l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sabadell per col·laboració amb les bandes de lladres. El modus operandi sempre és el mateix. Des de les deixalleries “irregulars” es compra el material sostret, es fon i es barreja amb el metall d'altres objectes (com ara les aixetes), de tal manera que després la policia no pugui identificar-ne la procedència il·lícita. Posteriorment s'introdueix el material al mercat legal nacional o internacional –“principalment l'asiàtic”, afirma l'intendent Bascompte–, ja sigui per carretera o per via marítima, per mitjà dels contenidors del port de Barcelona.
El segon gran eix d'actuació són els controls exhaustius a vehicles i persones sospitoses de robar metall, un fet que ha permès augmentar la xifra de detencions d'aquest tipus de lladres en els darrers mesos. Aquest increment de detencions, però, no ha comportat un augment dels empresonaments, ja que la majoria dels lladres es troben en llibertat amb càrrecs i, en molts casos, acumulen antecedents. Per tal de revertir aquesta situació, els Mossos van anunciar que volien reorientar les investigacions i demostrar que la persona que roba coure, més enllà del seu valor, crea un “greuge important” als ciutadans. L'objectiu era que el jutge apliqués als lladres el delicte de furt en el nivell més elevat. Sembla, però, que la mesura no acaba de funcionar.