“No hi ha cèntims, Xeni”

Algú pot pensar que a la Fira de Santa Llúcia cada any hi trobarà el mateix. Però, tenint en compte que la singular i arrelada fira de Nadal barcelonina, estatjada a l'avinguda de la Catedral, es fa –segons es té constància– des del 1786, l'afirmació resulta una mica dubtosa. En certa manera, santa Llúcia, protectora de la vista i patrona dels cecs i les modistes, és un baròmetre del temps. Del temps sociològic, perquè del meteorològic ja se'n van poder fer càrrec els visitants de la fira, ahir, que era el segon dia d'obertura, dominat per abrigalls, guants i bufandes fins al capdamunt.

Coincidint amb un dissabte comercial, entremig d'aquest pont llarg en què molts s'han quedat a terra, la fira tenia ahir una concurrència notable, amb alguns passadissos atapeïts de trànsit. Això, malgrat l'ordenació de les parades, que, a grans trets, repeteix la fórmula de l'any passat, més espaiosa per al visitant. Ara bé, a la banda de la fira que toca a la Via Laietana s'ha introduït una filera de jardineres de protecció i les deu parades d'artesania s'han instal·lat més a prop del carrer de Joaquim Pou.

Els caganers permeten el primer i més clar exercici de sociologia de carrer. “Aquest any en tenim molts de nous, hi ha els polítics, com ara el Puigcercós, l'Herrera, la Sánchez-Camacho, el Mas...”, explica Josep Maria Alòs, d'una parada de venda d'aquests productes el nom de la qual ja ha fet el salt al tan preuat 2.0: Caganers.com.

Una cosa són les novetats i l'altra les figures ajagudes que més triomfen. Entre els petits, la cosa és clara: “El Bob Esponja, en la franja infantil, és el que més crida l'atenció”. I entre els que no són petits, els gustos són variats. Després de l'engreixament general pel 5 a 0, es poden trobar caganers de Messi (amb pilota d'or inclosa), de Piqué, Busquets, Pedro i David Villa. I, per pair-ho millor, també hi ha el caganer de Mourinho.

De figures n'hi ha per donar sortida a tota mena de fílies i fòbies. “Passen molts italians per aquí i compren el Berlusconi”, comenta Alòs. També hi ha el caganer del Tintín, del Darth Vader de La guerra de les galàxies, el pilot Fernando Alonso, el tennista Rafael Nadal, Fidel Castro o Hillary Clinton. A través d'aquest gavadal variat de versions del caganer, sembla que es doni al comprador una certa redempció –o senzill somriure– de tants neguits i de tanta crisi. Molts visitants s'aturen a apreciar i comentar els motius dels caganers. “Mira, el Puigcercós està molt ben aconseguit”, apunta un senyor passavolant. D'altres aprofiten per fer fotografies d'aquests i d'altres elements cridaners.

Una nena queda embadalida davant els petits jocs d'una parada. Fa pinta que fa estona que demana de comprar-ho tot, perquè la resposta de la mare és sens dubte tot un bany de realitat: “No hi ha cèntims, Xeni, no hi ha cèntims”. Segons expliquen els venedors, els primers dies de fira sempre costa més que la gent amolli amb les compres. “Els primers dies vénen més a investigar, a veure què hi ha, i després ja compren més”, apunta Lluís Clujeira, que ven arbres de Nadal. Ve d'una nissaga dedicada al negoci de fa dècades.

Molts venedors de Santa Llúcia són la continuació d'una llarguíssima tradició familiar. Per això a la parada d'en Lluís poden explicar que abans els arbres eren fets –gairebé seria més escaient dir farcits– a mà, no com ara, que els van “a buscar al bosc”.

Més conclusions sociològiques a la valenta: els pessebres mantenen la requesta. De fet, de les 271 parades que hi ha a Santa Llúcia enguany (dues menys que l'any passat), 121 estan dedicades a la venda de pessebres i figures. “La gent jove segueix molt la tradició del pessebre”, assenyala Maite Fàbregas, que té una parada de pessebres al pla de la Catedral des del 1967. “La crisi s'ha notat, però com a tradició no es perd, l'únic que ara potser passa és que un any s'enduen el naixement, l'altre els Reis, va més combinat”, precisa.

Una cosa similar, si fa no fa, ocorre amb el cas de la tradició del tió, l'altre element simpàtic –i escatològic– de l'imaginari nadalenc català. “A molts nens els en parlen a l'escola bressol, i aleshores veus que vénen amb els pares a comprar el tió”, diu Sílvia Pinyol. Ara bé, a la seva parada hi té tions i Pares Noel, i aquí, en el còmput global de l'eliminatòria (és a dir, el 23 de desembre, quan s'acaba la fira), el segon s'imposa al primer. “De Pares Noel en venc molts, més que cap dels altres”, puntualitza.

El quadre nadalenc que és Santa Llúcia es completa amb 84 parades de verd i arbres, 52 parades d'artesania i quatre de simbombes, panderetes i altres estris musicals. Les d'artesania combinen els penjolls i les arracades amb els jocs infantils. Aquests jocs mantenen el caràcter artesanal, però, al mateix temps, incorporen les modes del moment, amb el Bob Esponja un altre cop al capdavant.

De fa dos anys cap aquí, la fira ja ha trobat una distribució adequada, que la fa més còmoda per a venedors i visitants, modelada amb petits retocs. Enguany, per exemple, té un enllumenat de Nadal propi. “Que santa Llúcia ens conservi la vista”, se sol dir. Veient els temps que corren i les simpaties que aixequen determinats elements de la fira, hi podríem afegir: “I que ens conservi les ganes de riure”.