Societat

“Com si fos un cop d'estat”

L'arribada dels militars a l'aeroport de Girona crea sensació d'angoixa i por als treballadors

El personal ja preveia una protesta dels controladors aeris

L'aeroport de Girona va viure unes hores d'excepcionalitat, de la mateixa manera que la resta d'aeroports de l'Estat, que en va capgirar tot el funcionament. Els militars també van prendre el control de la instal·lació, per ordre del govern espanyol. Tot i que la seva presència no es feia visible a la terminal, fonts properes van explicar a aquest diari que, cap a les tres de la matinada de dissabte, un capità de l'exèrcit de l'aire i un subcomandament major, acompanyats per la Guàrdia Civil, es van fer càrrec de la torre de control.

A l'aeroport Girona-Costa Brava, hi treballen una quinzena de controladors aeris. Sobtadament, divendres al vespre van resultar contagiats per les molèsties dels seus companys d'altres aeroports i van començar a dir que es trobaven malament físicament i psicològicament i que no acceptaven més trànsit aeri. Només admetrien les operacions d'emergència. Això va provocar que, al cap d'unes hores, els militars fessin acte de presència.

Malgrat que el titular administratiu de l'aeroport n'és el director, quan els controladors aeris van decidir que no podien continuar fent la seva feina per qüestions de salut, l'exèrcit va rellevar el director posant per davant la seva autoritat militar. Era el primer cop en l'actual període de democràcia que es produïa una situació d'aquestes característiques. Mai en més de trenta anys un militar havia pujat a la torre de control de la instal·lació gironina. I això va generar molt desconcert entre la plantilla de treballadors. La situació era complicada. Com que els militars no tenen competència per donar ordres directes als treballadors de la torre de control, la Guàrdia Civil també va fer acte de presència i als seus agents els corresponia la tasca de fer arribar les diverses ordres i notificacions de l'exèrcit al personal de l'aeroport. Persones que van viure aquesta situació explicaven que la sensació era “d'angoixa i por”. Alguns ho van viure com si fos “un cop d'estat”.

El cert, però, és que la vaga va sorprendre els passatgers però no la gent que treballa a l'aeroport. Entre el personal ja es parlava d'aquesta possibilitat. De fet, a partir del 15 de desembre, els controladors aeris ja sobrepassaven les hores anuals que teòricament consideraven que els pertocava. I les mobilitzacions es veien molt probables, “d'un moment a l'altre”, afirmen les mateixes fonts. Potser no es tenia en compte que els controladors serien capaços de fer aquesta vaga salvatge just en l'inici d'aquest llarg pont. Tot i això, l'opinió del personal és que la vaga ha perjudicat més el sector que no pas l'ha beneficiat. “Fins ara, els controladors eren envejats. Ara, segurament, serà un dels col·lectius més odiats”, diuen.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.