“Tornar a baixar al carrer m'ha salvat”

Elvira Cerro té 88 anys, el cap clar i un sentit de l'humor envejable. Fa tres anys va caure d'esquena i va deixar de caminar. Durant dos anys no va sortir de casa –viu a l'avinguda del Paral·lel– i va entrar en una profunda depressió. “No tenia cadira ni acompanyant i sentia molta tristesa”, explicava ahir al matí mentre visitava molt emocionada la Fira de Santa Llúcia. La seva vida va canviar quan va ser seleccionada per participar en el programa Baixem al carrer, una experiència subvencionada per l'Agència de Salut Pública –organisme participat per l'Ajuntament i la Generalitat– que es va posar en marxa l'any 2009 al Poble-sec i que ara es desenvolupa també al nucli antic i a Nou Barris.

El programa organitza sortides periòdiques per a gent gran amb greus problemes de mobilitat que, sense aquest suport, no sortirien de casa. Ahir, deu d'aquestes persones van visitar la Fira de Santa Llúcia. L'Elvira estava eufòrica. “Ho veig tot molt maco, molt canviat, molt modern... Sembla que estigui en un altre país”, repetia. I no es cansava de reiterar el seu agraïment al programa Baixem al carrer i a tots els voluntaris que hi col·laboren. “Tornar a baixar al carrer m'ha salvat; he tornat a néixer”, comentava l'Elvira.

Els elogis cap al programa eren generals. Julián García, que viu en un quart pis sense ascensor al carrer de Sant Pere Mitjà del Poble-sec, necessita una cadira eruga per poder baixar i pujar. Ahir se sentia feliç. “He disfrutat més que mai. Sort de vosaltres”. Encara que amb dificultats, el Julián pot caminar. El que no pot fer és baixar escales. “Sense vosaltres no baixaria mai perquè tinc por”, deia.

Conxita Casasin, de 81 anys, tampoc no sortia. Viu al carrer Nou de la Rambla, en un tercer pis sense ascensor. Ara vénen a buscar-la cada quinze dies. A ella i al seu marit, de 83 anys. “Hem anat fins i tot al Lliure. La tasca que fa aquesta gent és meravellosa”, comentava l'home. Ahir feia fred i vent a la plaça de la Catedral però ells no se n'adonaven. “És millor això que estar a casa”, deien. El programa Baixem al carrer seria inviable sense el suport del voluntariat. A Poble-sec, on hi ha una trentena d'usuaris del programa, hi participen una vintena de voluntaris. L'Ivan, un traductor italià de 28 any, n'és un. Espera els avis, els porta amb la cadira de rodes i parla amb ells. “Per a mi són dues hores a la setmana; per a ells, una gran motivació”. Antoni Rull, de 64 anys, va començar a col·laborar-hi per “no perdre el temps a casa”. Ara, molt sovint, se li fa “massa curt”.

El coordinador del programa als tres barris, Ferran Daban, també està molt satisfet. “S'ha demostrat que és una necessitat. Alguns avis feia més de quatre anys que no sortien de casa. Ara han millorat físicament i emocionalment”, subratlla. Per això l'indigna que el programa estigui en perill perquè l'Agència de Salut Pública només té diners fins al juny. “El projecte costa 15.000 euros per barri i si no es troben subvencions no podrà continuar”, adverteix mentre ajuda Julián a pujar a casa seva. L'avi fa un somriure còmplice perquè, ara que el problema s'ha fet visible, veu impossible que el tornin a deixar tancat a casa.