Societat

La contra

Un pis amic i integrador

Quatre joves, dos d'ells amb síndrome de Down, conviuen en un dels apartaments de la residència per a estudiants de la UdG. Tots es mostren satisfets amb l'experiència

Van començar a conviure junts el 4 d'octubre passat, i tots quatre valoren l'experiència de manera satisfactòria. Aparentment són quatre usuaris més de la residència d'estudiants que la UdG té prop del campus de Montilivi, però totes i cadascuna de les quatre persones que viuen al pis són molt especials. Són els protagonistes d'un projecte de convivència innovador a tot l'Estat que promou la Fundació Astrid juntament amb la Universitat de Girona. Anna Colomé, de 24 anys i veïna de Riudarenes, i Sandy Jordà, de 21 anys i veí de Celrà, tenen la síndrome de Down, i aquest és el primer cop que han deixat el niu per aprendre a viure d'una manera més autònoma, independent. Ella treballa a la biblioteca de la UdG del Barri Vell de Girona i ell, d'ajudant d'ordenança a l'Ajuntament de Celrà. Les altres dues usuàries del pis són l'Anna Garcia, de 19 anys i veïna de Blanes, i la Dúnia Garcia, de 18 anys i veïna de Calonge. L'Anna, que ja havia provat què és viure en un pis d'estudiants, fa educació primària, i la Dúnia, que també és nova en això de viure sense els pares, estudia educació social. L'Anna i la Dúnia Garcia –que malgrat compartir el primer cognom i una certa semblança no són germanes– es quedaran a l'apartament durant tot el curs acadèmic, mentre que de joves amb síndrome de Down, n'hi passaran sis, dos per trimestre.

Ara, a les acaballes del primer torn, és un bon moment per fer balanç. En Sandy diu que això de compartir pis amb tres noies “és una mica pesat” –un comentari que fa riure a tots–, però afegeix que, de fet, ell és molt obert amb el sexe contrari. A l'Anna Colomé li agrada viure al pis perquè, afirma, la convivència és bona. Rascant una mica més, tots dos admeten que a casa també s'hi està molt bé. Però expliquen que ells tenen parella i estan convençuts que això els servirà d'aprenentatge per quan vagin a viure-hi. De tots quatre, l'Anna Garcia és la més convençuda. “Si l'any que ve es torna a fer el projecte i els responsables d'Astrid hi estan d'acord, jo hi torno!”, afirma. I és que, segons explica, en aquest apartament, i a diferència del pis d'estudiants que havia compartit el curs passat a Barcelona, s'hi sent còmoda i es porta bé amb tots. I és que el secret que la convivència en aquest pis rutlli radica, en bona part, en el fet que des d'un primer moment està guiada per una psicòloga d'Astrid, Brígida Raset, que cada dilluns a la tarda es reuneix amb ells per planificar la setmana i per tractar i resoldre els possibles problemes. “En aquest pis tenim unes pautes de funcionament, i així és molt fàcil. Hi veig més facilitats que inconvenients”, indica la Dúnia. Els àpats estan planificats i les tasques del pis es reparteixen cada setmana. “Tothom aprèn a fer de tot alhora”, assegura la Brígida, que ha vist com cadascun d'ells s'estrenava fent un plat. D'anècdotes, en tenen ja unes quantes per explicar. Els primers dies de viure junts, en Sandy anava una mica perdut: un dia es va equivocar de parada de bus i un altre, a l'hora de trucar a la porta de l'apartament. Un altre dia la Dúnia va fer aixecar del llit en Sandy una hora abans del que tocava per equivocació i a les sis del matí estava plantat esperant el bus. Ara tots ja tenen rodatge.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.