La retallada en salut obliga a reorganitzar tot el sistema
És un dels serveis més ben valorats i dels que consumeixen més recursos
El sector vol canvis estructurals, com ara concentrar serveis per contenir despesa
El nou govern ha situat el sistema sanitari públic en el centre del debat econòmic. Després que el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, assenyalés la sanitat com el principal responsable del dèficit públic, el debat sobre l'aplicació de mesures d'estalvi i contenció de la despesa sanitària ha traspassat la barrera política i professional.
El temor de perdre qualitat en un dels serveis públics més ben valorats pels ciutadans planteja molts dubtes sobre el futur del sistema i, sobretot, una gran incògnita: com es pot mantenir el nivell actual de qualitat amb menys recursos, en un sector que, sobretot a causa de l'envelliment de la població i els avenços farmacològics i en tecnologia, exigeix inversions creixents.
No hi ha receptes miraculoses, però, si en alguna cosa coincideixen els agents implicats en el dia a dia del sector sanitari públic, ja siguin gestors o professionals de la salut, és en la necessitat d'una nova organització del sistema.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, també ha donat respostes en aquesta direcció. Un cop descartats el copagament i la reducció de prestacions, Ruiz aposta per guanyar eficiència posant en funcionament canvis organitzatius i introduint criteris de gestió privada al sistema.
Desplaçar-se més lluny
Una de les mesures que el conseller ja ha avançat és que els centres sanitaris d'un mateix territori hauran de concentrar serveis per optimitzar recursos, cosa que obligarà els pacients a desplaçar-se per rebre serveis que ara tenen al costat de casa.
Les xifres del govern situen el dèficit de la sanitat pública catalana de l'any passat per sobre dels 850 milions d'euros –el dèficit total de 2010, segons va avançar el conseller Mas-Colell, superarà els 7.000 milions–. D'acord amb aquesta situació financera, el conseller ja ha anunciat que la construcció de molts dels hospitals projectats per l'anterior govern hauran de ser ajornada i que, malgrat que no es traurà cap prestació sanitària, tampoc no se n'incorporaran de noves durant aquesta legislatura.
En època de bonança econòmica, la consellera Marina Geli s'havia proposat arribar a una despesa sanitària pública de 1.600 euros per càpita per al 2011. Però la crisi va obligar a rebaixar les previsions i l'any passat, segons dades de l'anterior conselleria, la despesa es va situar en 1.297 euros.
El 2011 no hi haurà increments de despesa i el pressupost per a l'atenció sanitària no superarà el de l'any passat (9.875 milions d'euros). Ruiz recorda que altres comunitats de l'Estat tenen una despesa en salut per càpita superior a la catalana, però, per contra, no obtenen millors resultats sanitaris. El conseller ho atribueix a “l'esforç complementari” que fan els catalans que paguen una assegurança privada de salut. Aquest sector supera el 20% de la població i, segons Ruiz, descongestionen el sistema públic. Amb les seves aportacions a entitats privades, fan que la despesa sanitària real s'elevi als 1.600 euros per càpita.