Bolivians, uruguaians i xilens són els que més retornen
Uns 600 immigrants en situació d'exclusió es van acollir el 2010 a l'ajut per al retorn voluntari
Marxen sobretot homes que perden la feina
Poc èxit del pla Corbacho, que des de fa dos anys proposa capitalitzar l'atur
Les grans expectatives que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero havia posat en el programa de retorn voluntari dels immigrants que es quedaven a l'atur es poden considerar fracassades –només 1.900 persones s'han acollit al conegut com a pla Corbacho a Catalunya en dos anys–, però sí que és cert que cada any s'esgoten els pressupostos dels programes que ajuden a retornar els ciutadans que s'han quedat en situació vulnerable i estan en risc d'exclusió social. Per beneficiar-se'n cal un informe dels serveis socials que certifiqui aquesta situació. Només a Catalunya, l'any passat, 437 persones van acollir-se a aquests ajuts que gestiona la Secretaria per a la Immigració, la Creu Roja i Càritas, i 121, als que gestiona el Ministeri de Treball i Immigració.
El programa de retorn voluntari de persones immigrades (Previcat) de la Generalitat es fa en conveni amb l'Organització Internacional de les Migracions (OIM). Els principals col·lectius que s'hi van acollir van ser els bolivians, uruguaians, xilens, argentins i brasilers. I el perfil majoritari és el d'un home sense feina.
El 2006 van rebre l'ajuda (el bitllet d'avió i uns 450 euros per a despeses de viatge i integració al país d'origen) 85 persones. Amb la crisi s'ha considerat necessari augmentar-ne el pressupost i el nombre de beneficiaris ha pogut créixer: 255, el 2008; 420, el 2009, i 437, el 2010. Hi ha llistes d'espera.
Aquestes són les úniques dades fiables que hi ha per avaluar el fenomen del retorn. Els que decideixen fer-ho pel seu compte no estan comptabilitzats enlloc, però sí que a començament de curs es va constatar una davallada de l'alumnat de famílies immigrades i els recomptes dels empadronats en molts municipis evidencien una davallada dels nascuts a l'estranger.
Pocs desocupats marxen
Cobrar de cop la prestació de l'atur no s'ha convertit en un gran al·licient per animar al retorn. Si el llavors ministre de Treball, Celestino Corbacho, parlava de 100.000 immigrants que se'n beneficiarien quan va presentar el pla el 2008, la realitat és que per ara se n'hi han acollit a tot l'Estat 11.170, dels quals 1.900 estaven instal·lats a Catalunya.
LES XIFRES
Cau el nombre de reagrupaments
En temps de crisi, l'experiència demostra que decreix l'índex d'entrada d'immigrants i que augmenta el dels que es plantegen que, sense feina i sense un suport familiar prou consolidat, potser l'única sortida és tornar al seu país. Els estrangers que ja estan prou assentats, però, seguiran el curs normal del procés migratori i intentaran igualment reagrupar els familiars. El balanç de les sol·licituds de reagrupament que fa pocs dies va fer la Delegació del govern central a Catalunya evidencia precisament una tendència a la baixa: durant el 2010 es van resoldre 19.134 peticions de reagrupament de cònjuges o fills, mentre que l'any anterior n'hi havia hagut 23.936. També va baixar el nombre de resolucions de regularització per arrelament, quan poden acreditar que fa tres anys que són aquí i que hi ha hagut un procés d'integració: de 33.537 l'any 2009 es va passar a 29.728 el 2010. En canvi, el nombre de renovacions de residència ha pujat: de 171.216 a 184.686.