Redescobrint la Quinta

“Asil d'ocells, paradís de flors i arbres i tranquil·la llar dels seus residents”. Aquestes eren les paraules que es podien llegir originalment en una placa a la Quinta de Sant Rafael, un dels pocs edificis modernistes que es conserven a Tarragona (ara dins del parc de Puig i Valls). El projecte de rehabilitació per a la seva conversió en un centre d'interpretació de la natura ha rastrejat entre fotografies antigues que es conserven de la finca (i que ha cedit la neboda néta de l'enginyer forestal tarragoní Rafael Puig i Valls) per intentar recuperar aquest aspecte original, molt desvirtuat en algunes parts. L'objectiu del consistori és convertir el futur centre també en una “casa museu” de Puig i Valls, que va ser l'impulsor de la Festa de l'Arbre i que va lluitar per la conservació dels boscos.

Tot i que ara la Quinta es planteja amb un ús públic, serà el primer cop en la seva història que ho faci, ja que va ser concebuda com a residència privada de Puig i Valls. Es va construir el 1913 amb un cost de 20.000 pessetes i seguint un projecte de l'arquitecte Juli Maria Fossas, i, tot i que només se'n conserva l'edifici principal (amb poc menys de 500 metres quadrats en dues plantes), el projecte inicial preveia tota una vil·la rodejada per un jardí amb diverses espècies vegetals. A la Quinta, la família feia la seva vida habitual a la planta baixa, on hi havia el saló principal, la biblioteca, els dormitoris, el menjador, i fins i tot una capella. La torre, que és un dels elements que en marca la fesomia, tenia un gran dipòsit amb motor per regar el jardí.

Des d'aquella època, però, les vicissituds de la Quinta han estat molt diferents. Puig i Valls hi va morir el 1920 i, a partir de llavors, la finca va passar per diverses mans fins a quedar en poder de l'Ajuntament. El creixement urbanístic de Tarragona la va engolir i rodejar d'edificis, tot i que part de l'essència es va conservar amb la creació del parc de la Ciutat, ara rebatejat com a Puig i Valls. L'edifici, però, va quedar aïllat sense cap ús concret, i amb una funció residual de magatzem de material de jardineria. Un incendi l'any 2001 va malmetre i esborrar moltes de les traces modernistes de la casa, especialment a la primera planta, i va obligar a tancar completament la construcció per evitar nous episodis de vandalisme. I així ha continuat fins ara, esperant una segona vida.