Societat

Salut

Una sanitat retallada

Salut ha de reduir la despesa en mil milions d'euros

Hospitals i centres de primària faran menys activitat i molts serveis es concentraran en un nombre menor de dispositius

Els hospitals ja han tancat plantes i sales d'operacions

No es contractaran eventuals i la patronal tampoc descarta acomiadaments

La sanitat pública s'ha convertit les darreres setmanes en el centre d'atenció. La retallada general del 10% en la despesa pública s'ha fet especialment visible als serveis sanitaris, on ja s'han començat a aplicar mesures d'ajust. L'anunci de reducció d'activitat ha despertat el temor a perdre la qualitat d'un dels serveis públics més valorats.

Quin és l'abast de la retallada?

La despesa del departament de Salut s'ha de reduir aquest any d'un 10 % (uns mil milions d'euros) i aquest és el missatge que també s'ha traslladat als centres sanitaris de la xarxa assistencial pública (hospitals, àrees de primària, centres sociosanitaris i de salut mental). No obstant això, hi ha centres als quals Salut ha exigit una retallada superior, de fins al 16 %. Els gerents de cada centre han hagut d'elaborar i lliurar al departament un pla de xoc amb mesures concretes per arribar a l'estalvi marcat per Salut. El pla d'ajust suposa retallades de gran magnitud per als centres. En el cas d'un gran equipament, com l'hospital de la Vall d'Hebron, supera els 60 milions d'euros.

Com afecta els serveis?

El Servei Català de la Salut (Catsalut) haurà de valorar tots els plans de xoc lliurats pels centres i decidir com reordena el mapa sanitari català. Salut assegura que es mantindran les prestacions, això sí, es concentraran en menys dispositius a cada territori, sota la premissa que “no es pot fer de tot a tot arreu”. Com a conseqüència, molts ciutadans hauran de desplaçar-se més lluny per accedir a serveis que abans tenien a prop de casa. La reordenació afecta tots els serveis, incloses les urgències. El procés també obligarà els centres a reduir l'activitat (quirúrgica, proves diagnòstiques, consultes externes, etc.). Salut admet que tot plegat farà augmentar les llistes d'espera.

Quan s'aplicaran les mesures?

Tot i que Salut no preveu començar a reordenar els serveis fins després de Setmana Santa, el cert és que la majoria de centres sanitaris ja han començat a aplicar mesures d'ajust o estan a punt de fer-ho. Les més visibles són les que han anunciat alguns hospitals, que inclouen el tancament de sales d'operacions, començant per la supressió total, a partir d'aquest mes, de l'activitat quirúrgica en horari de tarda –que contribuïa a alleugerir les llistes d'espera–. També es preveu tancar llits (d'hospitalització i d'UCI) i sales d'operacions als matins, ja que s'ampliarà el període de vacances –anirà de juny a setembre– del personal fix per tal de fer torns i evitar la contractació d'eventuals. Durant aquests quatre mesos, l'activitat es reduirà al nivell de l'estiu.

Menys proves i fàrmacs més barats

L'estalvi també passa per reduir el nombre de proves diagnòstiques, sobretot les que tenen un cost més elevat, com els TAC, i limitar la seva indicació als casos en què no es pugui obtenir un diagnòstic amb cap altre procediment. A més, es farà especial èmfasi a evitar repetir proves, per exemple, en el cas de pacients que arriben als hospitals derivats de la primària. Pel que fa als fàrmacs, els hospitals tenen instruccions de reduir la despesa en un 11 %, un objectiu que consideren especialment difícil d'assumir. A la primària, la consigna és apostar encara més pels genèrics.

Com afectarà les plantilles?

S'intentarà cobrir el cent per cent dels serveis d'hospitals i primària amb el personal fix, inclús durant els mesos de vacances d'estiu. Així, doncs, no es renovaran contractes a personal eventual ni hi haurà noves contractacions de reforç. Només als vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS), les infermeres que feien els reforços d'estiu representen prop de 1.500 contractes. El personal fix també veurà minvats els ingressos amb la supressió d'algunes guàrdies i de l'activitat quirúrgica de tardes, conceptes que es paguen a part del sou. Fora de l'ICS (on el personal té condicions de funcionaris), els hospitals de la xarxa concertada ja han alertat que les mesures són difícils d'assumir sense tocar plantilles.

64
hospitals
formen part de la xarxa sanitària pública. Vuit centres (Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Arnau de Vilanova, Josep Trueta, Joan XXIII, Verge de la Cinta i Viladecans) estan gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS), que també gestiona el 80 % dels centres d'atenció primària. La resta d'hospitals són centres concertats –de titularitat pública i privada–.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.