Descontrol reprimit

Sense complexos. Aquest podria ser el lema d'un dels càntics que van entonant de manera espontània els 5.000 joves britànics congregats a la capital de la Costa Daurada pel Saloufest ja que, fidels al seu pintoresc costum de sortir de l'hotel disfressats o bé amb tan sols la roba interior, estan tornant a acaparar totes les mirades. Després que diumenge protagonitzessin una primera sortida nocturna una mica més light pels 1.500 km de viatge en autocar que arrossegaven, només 24 hores després van demostrar que la relativa calma era una espècie de miratge i que estaven del tot en forma. Un partit de la lliga anglesa entre el Liverpool i el Manchester City, però, va fer que l'afluència dels universitaris al carrer no comencés a ser realment nombrosa fins que a les onze del vespre va acabar el matx. A partir de llavors, les escenes que es van veure tant a l'avinguda Carles Buïgas com als carrers de l'entorn semblaven extretes d'un carnaval o d'una macrocomiat de solters, ja que els pubs es van omplir de butaners, flamencs, xinesos, troglodites i caputxetes vermelles, així com de personatges de ciència-ficció que diversos participants ja van emular en l'edició anterior, com els Power Rangers. No eren una excepció, però, els que anaven amb menys tela i que van optar per amagar la timidesa i deixar entreveure gairebé tota la resta en desfilar amb mitges i el pit a l'aire, amb malles i escalfadors de colors llampants, amb calçotets, amb biquini, banyador o bé amb un flotador de grans dimensions lligat a la cintura.

Això sí, potser per les crítiques que aquesta estada va acaparar l'any passat en posar-se en qüestió que la seva essència sigui la pràctica de l'esport, ahir a la matinada també era notable la presència de joves enfundats en l'equipament esportiu de les seves universitats o bé d'altres que lluïen camisetes on es llegien missatges com “I love rugby!” per netejar la imatge de descontrol. També en comparació amb el 2010, cridava l'atenció un canvi en el comportament de la majoria dels assistents, que mantenien una actitud més tancada i crítica envers els mitjans de comunicació que informen d'aquesta cita. I és que, molts dels que s'adreçaven a parlar amb els periodistes fent exhibició de desenfrenament eren recriminats ràpidament pels seus amics o pels membres de l'organització, que no els treien l'ull de sobre. S'evidenciava, en aquest sentit, que abans de desembarcar al municipi havien estat alliçonats per les agències impulsores de l'esdeveniment (I Love Tour i Sol-Active Tour), que volen evitar com sigui que se'ls relacioni amb el turisme de borratxera i la falta de moderació, si bé quan el rellotge encara no marcava ni les dotze de la mitjanit alguns dels joves que no havien tingut mesura amb l'alcohol ja estaven sent portats en braços per d'altres companys fins a l'habitació.

La disconformitat amb la polèmica que es va aixecar el 2010, doncs, va originar que sigués comú que bona part dels universitaris es cobrissin el rostre quan passaven a poca distància d'una càmera; que hi passessin per davant amb el cap ajupit o bé que intentessin tapar l'objectiu. A mesura que va avançar la nit, a més, amagar els moments de disbauxa es va acabar convertint per ells en una fita bastant obsessiva, amb múltiples exemples com ara un grup de noies vestides d'esportistes que no van dubtar ni dos segons a fer marxa enrere i recollir els trossos de vidre d'una ampolla que una de les seves companyes acabava d'estampar al passeig marítim, o la líder d'una colla dels Picapedra que cantaven i ballaven la conga i que en divisar les televisions els va ordenar “girls, stop!”, i les va fer emmudir en sec.

Un dels controladors, a banda, va estar hores i hores acompanyant a creuar els universitaris pel pas de vianants del carrer Montblanc perquè respectessin les normes de circulació i, tot i que un dels agents va confessar que li feia la sensació que els participants estaven bevent més alcohol que el 2010, el cert és que eren ínfimes les persones que en consumien a la via pública. Entre els que defensaven que no són cap “grup de bojos” hi havia en Josh, l'Adam i en Max, de la Lancaster University, que argumentaven que “no estaven fent mal a ningú”: “Si la festa sigués més barata al Regne Unit, la gent d'aquí també optaria per anar cap allà a passar-s'ho bé”.

De la mateixa opinió eren diferents veïns com Benjamí Arrufat, que observant el panorama de primera hora de la nit considerava que “s'ha de gaudir de la vida i que no s'ha de crucificar la iniciativa”, tot i que afegia que potser no diria el mateix si veiés segons quins excessos a les tres de la matinada. Fent un salt fins a aquella hora, de fet, no s'havien registrat ni una desena d'incidències, tot i que les escenes van pujar de to, amb un jove que fins i tot ballava completament nu en un bar mentre un segon orinava davant del local, i d'altres havien de ser atesos a l'ambulància.