Societat

Religió

Dones en l'Església: llibre i Creu de Sant Jordi

El govern distingeix un col·lectiu que des de fa 25 anys lluita per aconseguir la paritat a l'Església

Coincidint amb el quart de segle de vida publiquen ‘Una història necessària', un llibre sobre el camí fet

S'han posicionat per aconseguir una Església democràtica

El llibre dels 25 anysdel col·lectiu és de Sefa Amell, Joana Ripollès i Magda Tomàs

El Col·lectiu de Dones en l'Església està d'enhorabona. Amb pocs dies de diferència han presentat el llibre que recull els seus 25 anys d'història i la Generalitat els ha comunicat que els dóna la Creu de Sant Jordi. Quan dijous 31 de març i davant desenes de persones van presentar Una història necessària (Viena Edicions) sobre el seu primer quart de segle d'existència, no s'imaginaven encara que se'ls concediria, pocs dies després, la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que concedeix el govern de Catalunya per distingir les persones o les entitats que amb la seva feina hagin defensat la cultura, el civisme i la identitat pròpia del país.

Elles ho han fet amb escreix tot reivindicant en una institució tan tancada, jerarquitzada i masculinitzant com és l'Església catòlica que la dona ha de ser igual que l'home, ni més ni menys, i que en ple segle XXI no és admissible no tenir-ho claríssim.

Una història necessària, de Sefa Amell, Joana Ripollès i Magda Tomàs, és, doncs, el recorregut d'un col·lectiu que des del primer dia ha reivindicat la paritat a l'Església i ha volgut demostrar que el cristianisme partint de la base del seu creador, Jesús de Natzaret, sempre els ha donat la raó, i que la interpretació masculina i el sotmetiment de la dona en la història del cristianisme no és d'origen sinó que va ser una manipulació posterior i interessada. Per això han apostat per escriure D* en comptes de Déu, perquè així remarquen que en D* no hi ha connotació de sexe. “No és masculí; tampoc femení. Escapa de les nostres categories”, diu Sefa Amell, presidenta del col·lectiu des del 1986 fins al 2005 i una de les autores.

“Una de les nostres prioritats era difondre a tot arreu el missatge d'igualtat entre homes i dones”, va dir Magda Tomàs, que està segura que el llibre “pot ser un revulsiu per a molta gent”.

La tercera autora del volum, un text en què en realitat han col·laborat 70 persones, sobretot dones que han explicat la seva experiència en el col·lectiu, és Joana Ripollès. Ella s'ha decantat per dedicar la seva part del llibre a fer un glossari. Ha escrit una espècie de diccionari (ideològic feminista) on explica i reflexiona sobre diferents temàtiques que el Col·lectiu de Dones en l'Església ha abordat al llarg de la seva trajectòria. Termes, d'altra banda, que s'han de conèixer no només per poder parlar avui en dia de l'evolució del feminisme dins del cristianisme, sinó per parlar de l'evolució del feminisme en general. De l'evolució, en definitiva.

‘Ecofeminisme' i altres termes

Així, Ripollès explica des de termes ara ja tan coneguts com els anticonceptius o l'ablació del clítoris, l'avortament, el burca, el nicab, el hijab o el xador (que ja formen part del nostre llenguatge però no així fa uns anys, sobretot en persones ara d'edat avançada) a novíssims termes com ecofeminisme (la connexió ideològica entre la lluita contra l'explotació de la naturalesa i la lluita contra l'explotació de la dona dins el sistema patriarcal) o ginecotopia, una paraula tan nova (neologisme) pel que fa a l'ús que avui encara no la recullen els diccionaris. Ripollès la reivindica no com “el lloc per a dones” (gineceu) que significava en el s. XV, quan la va inventar Christine de Pizan en el seu llibre La ciutat de les dames, sinó com “el lloc que ha d'ocupar la dona en la societat”.

En el llibre tot són articles independents. “Es pot obrir per qualsevol capítol”, va dir Sefa Amell, una de les fundadores d'aquest grup de dones que aposten per enterrar els estereotips vells i caducats del cristianisme i apostar per una Església sense restriccions, que admeti la total igualtat en la diversitat.

“Defensar la diferència és enriquir la convivència. La diferència femenina enriqueix tant la societat com l'Església”, va concloure en la presentació del llibre l'escolapi, biòleg i teòleg Ramon M. Nogués.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.