Els economats gironins ja han atès 3.830 famílies
La xarxa creada per distribuir aliments s'ha convertit en un suport bàsic per a persones necessitades
Un centenar de voluntaris hi col·laboren
La xarxa de centres de distribució d'aliments creada a les comarques gironines s'ha convertit en un suport bàsic per a moltes famílies sense cap ingrés o en situació econòmica precària. Aquesta xarxa, que va arrencar amb l'economat de Girona el novembre del 2009, s'ha completat ara per ara amb l'obertura del centre de Lloret, el gener d'aquest any.
Els economats de Girona, Figueres, Salt, Lloret i Palamós ja han distribuït aliments fins ara a 3.830 famílies, de les quals 1.840 s'estan atenent actualment. Alguns, com els de Girona, Figueres i Salt, ja han ampliat l'horari d'obertura per donar servei a la demanda, que és molt elevada pel context de crisi econòmica.
El projecte CDA (centres de distribució d'aliments) és un recurs innovador que permet ampliar l'actual sistema de cobertura de necessitats bàsiques de la població més desafavorida i consolida el treball en xarxa entre les diferents administracions. Els usuaris són derivats dels serveis socials d'ajuntaments, consells comarcals i diferents entitats, com ara Càritas, i en el cas de Girona també la Creu Roja.
Una manera de coresponsabilitzar els beneficiaris és per mitjà d'una contribució econòmica en funció de les possibilitats de cada família. La contribució és d'entre 2 i 8 euros per la cistella de productes bàsics, que es recull cada quinze dies, i en alguns municipis o en determinats casos mensualment. Si la recollida és mensual la cistella és el doble.
Les institucions i entitats promotores del projecte són la Generalitat, la Diputació de Girona, l'Obra Social La Caixa, la Fundació Banc dels Aliments, Càritas Diocesana, els ajuntaments i altres entitats socials dels municipis on s'ha creat la xarxa.
La responsable del projecte d'aliments de Càritas, Dolors Juliol, fa una valoració molt positiva del funcionament dels centres. Segons indica, no hi ha previsió de posar-ne més en funcionament durant aquest any, ja que “la xarxa prevista per ara ja s'ha completat”. L'objectiu és aconseguir la rotació dels usuaris i ajudar-los a superar la situació de dificultat econòmica en què es troben.
Com a criteri general, els beneficiaris dels centres s'atenen durant tres mesos, però el temps es pot allargar fins a nou mesos, i en funció de les necessitats concretes, i ampliar el termini en casos excepcionals. Els sis centres tenen el suport d'un centenar de voluntaris i s'han contractat nou persones, la majoria per mitjà de places per a personal d'inserció. La finalitat és també la rotació i que mentre treballen en aquests centres adquireixin formació per poder trobar un lloc de treball en el mercat laboral.
LA XIFRA
LA XIFRA
Un 38% dels usuaris són de l'Estat espanyol
Un 38% de les famílies ateses als centres són de l'Estat espanyol (un percentatge que cada cop s'incrementa més); un 26%, de l'Europa comunitària; un 24%, del Magrib; un 5%, de l'Àfrica subsahariana; un 4%, de l'Amèrica Llatina, i un 3%, de l'Europa de l'Est, segons dades facilitades per Càritas.
Pel que fa a la cistella bàsica d'aliments que se subministra, està formada per arròs, pasta, farina, galetes, pa, patates, sucre, llegums, tonyina o sardines, ous, pollastre, oli, llet, formatge, iogurts, tomata en conserva, fruita en conserva, fruita i verdura fresca, embotit, llet en pols, cacau, suc de fruita, cereals, productes d'higiene, productes de neteja i, en el cas que hi hagi nadons, cereals i llet adequats per a ells. La composició varia en funció del nombre de membres de la família. Segons el nombre, s'obtenen punts diferents que serveixen després per agafar productes bàsics, que es comptabilitzen per quantitats i punts.
En el cas del centre de Lloret de Mar, s'ha observat que, pel que fa a la tipologia d'usuaris, un 43,9% són famílies nuclears; un 29,8%, monoparentals; un 14%, unipersonals; un 6,1%, nombroses, i la resta, altres tipologies familiars. Un 67,5% dels usuaris són dones i un 32,5%, homes.
Més que una cistella d'aliments
Des dels centres s'intenta que els beneficiaris d'ajuts trobin una sortida a la seva situació
Les entitats reben suport extern
Mònica Cabruja
Dashurd té sis fills, d'entre deu i vint anys, i ell i la seva dona són a l'atur. És originari del Marroc, fa vuit anys que viu a Salt i ha treballat de mecànic, paleta, soldador i pintor, però ara no troba feina. Fàtima, també marroquina i resident a Salt, té tres fills i tant ella com el seu marit són a l'atur.
Dashurd i Fàtima són dos dels usuaris de les més de 500 famílies que atén actualment el centre d'aliments de Salt. “L'ajut que rebem és molt important. Els nostres fills se senten catalans i no volen marxar a cap altre lloc i ara ens trobem amb la dificultat d'aconseguir un lloc de treball per poder mantenir la família”, destaca Dashurd. El cas de Fàtima també escenifica les dificultats de moltes persones immigrades per poder tenir el més bàsic per viure.
Aquest centre ha ampliat l'horari per donar cobertura a les peticions derivades dels serveis socials, però ja comença a haver-hi llista d'espera. “Fem tot el que podem. Es tracta d'una mesura d'ajut temporal que ja sabem que no resol el problema, però almenys ofereix un suport”, explica la presidenta de Càritas de Salt, Montse Manent. A la instal·lació, situada al carrer Esteve Vila, hi ha una trentena de voluntaris que fan possible el seu funcionament.
Ferran Márquez, Dolors Padrosa i Menchu, de Salt, i el marroquí Abded són quatre d'aquests voluntaris, que destaquen la tasca tant positiva que es pot fer des dels economats. Les famílies hi arriben amb un paper de derivació, que alguns voluntaris es fan càrrec de registrar. També hi ha voluntaris per ajudar els usuaris a omplir la cistella i altres per acabar de completar el procés.
Els productes arriben la majoria del Banc d'Aliments, però les entitats també en compren per fer més equilibrada la cistella. També hi ha persones i empreses que fan donacions directaments als centres, d'aliments o de diners per comprar-los.
Tallers per ajudar a administrar l'economia domèstica
M.C
Els impulsors de la iniciativa també volen coresponsabilitzar els beneficiaris del projecte amb la participació en tallers que tenen com a objectiu fomentar l'adquisició d'hàbits per optimitzar els recursos econòmics disponibles. A més de planificar les despeses familiar es volen fomentar hàbits alimentaris més econòmics, sans i sostenibles i adquirir i consolidar coneixements, habilitats i actituds. Un dels mòduls és d'administració d'una economia domèstica, un altre de formació en qüestions de cuina i alimentació, un de formació en hàbits saludables i en manteniment de la llar. També hi ha un mòdul de formació en habilitats socials.
Gemma Vidal, treballadora familiar, dóna suport als tallers, en què es treballen molt els hàbits i es donen pautes per cuinar de manera econòmica i equilibrada, a més de fomentar pautes favorables al medi ambient. S'han fet dos tallers a Salt (finançats per Dipsalut) i un a Girona, i ara se n'estan fent a Lloret, Figueres, Palamós i Salt (que inclou un curs de cuina a les instal·lacions del mercat del municipi).