immigració
L'immigrat aporta més del que gasta a l'estat del benestar
Un estudi evidencia que els estrangers no causen el col·lapse sanitari ni educatiu
L'investigador alerta que partits com ara el PP han triat Catalunya per intentar treure rèdit polític de la immigració
Tot i que el missatge sigui titllat de bonista, ara un estudi ho corrobora: els immigrats continuen aportant al creixement econòmic de l'Estat i al sistema de la Seguretat Social més del que acaben rebent, ja sigui per l'ús que fan del sistema sanitari, dels serveis socials, d'educació o de les prestacions. Titulat Immigració i estat del benestar a Espanya, l'informe, que forma part de la col·lecció Estudis Socials de la Fundació La Caixa i que es va presentar ahir, destaca el “factor dinamitzador” que suposen per a l'economia i indica que un 30% del creixement del producte interior brut (PIB) dels últims 20 anys s'ha d'atribuir a la immigració.
“Un dels tòpics infundats és que la immigració arriba per l'efecte crida de la protecció social. Una persona emigra on sap que trobarà feina, atreta pel mercat de treball”, recordava ahir Javier Moreno, científic de l'Institut de Polítiques i Béns Públics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), coautor de l'estudi amb María Bruquetas, professora de ciència política de la Universitat d'Amsterdam.
“El gran problema –va argumentar– és que el creixement de població no ha anat acompanyat d'un augment dels serveis públics per poder atendre tothom i en determinats barris es té la sensació que els culpables que no hi hagi prou guarderies o que hi hagi cua per anar al metge són els immigrats”. En definitiva, Moreno proposa que els ciutadans, més enllà de culpabilitzar-se els uns als altres, “reclamin a les administracions la inversió necessària perquè tothom pugui tenir accés als serveis públics”.
A Catalunya, un 15,9% de la població és immigrada, mentre que es beneficien del 7,4% de la despesa sanitària i del 8,3% de l'educativa. L'estudi coincideix amb altres investigacions, que calculen en un 7% menys el nombre de visites al metge de capçalera que fan els nouvinguts en comparació amb les que fan els autòctons, tot i que sí que fan més ús dels serveis d'urgències. En el cas dels serveis socials, es calcula que menys d'un 7% de les intervencions beneficien persones immigrades, tot i que és cert que tenen un risc més alt d'exclusió perquè la seva taxa d'atur s'acosta al 30% i la dels autòctons és del 18%.
L'autor de l'estudi lamenta que aquesta percepció equivocada que els immigrats col·lapsen l'estat del benestar sigui usada políticament per partits com ara el PP: “A Catalunya ja es veuen els primers passos de politització de la immigració”.