«Una crisi com aquesta tindrà repercussions en el camp de la salut»

–«Pot tenir afectacions bastant greus. Les crisis com la que en aquest moment estem passant a escala mundial normalment tenen repercussions en el camp de salut que poden ser de diferents ordres: des dels suïcidis de grans magnats financers que no poden aguantar la situació, fins a problemes més seriosos en aquella població que no pot incorporar-se al món del treball, que es queda a l'atur i que arriba un moment que se li acaba el subsidi. Si la situació no millora assistirem a situacions d'estrès cada cop més fortes que poden portar a violència familiar, a situacions conflictives, desajustaments de parelles... i d'altres, de tipus psicosomàtics o fílies.»
–Prediuen el que passarà, però, ho poden evitar?

–«La prevenció o la predicció pot incidir positivament perquè no s'acabin desenvolupant factors més dramàtics. El que no podem és ni modificar ni pal·liar certs factors que van més enllà de tota possibilitat de predicció. L'impacte que pot tenir la crisi dins d'una relació de parella, l'impacte que pot tenir en el cap d'una criatura que està en el tercer any de primària i el fan canviar d'una escola privada a una de pública... No sabem quina pot ser la reacció, i per això cal alertar a nivell d'assessories per poder controlar-les, sobretot en els més petits.»
–

–«És el que l'antropòleg intenta, trobar la racionalitat dels processos, encara que aquests semblin molt absurds. Jo sempre defineixo l'antropologia una mica en broma dient que és un com un xiclet, que s'estira o es fa petit en funció del problema. L'antropologia pot estudiar pràcticament qualsevol procés d'una societat, tant si és tecnològicament molt desenvolupades com si és tecnològicament molt primària. L'objectiu és trobar la racionalitat dels comportaments, de les conductes, de les formes de ser dels diferents grups.»

–«Dependrà de l'actitud que prengui l'antropòleg. En principi del que es tracta és de comprendre els processos en termes eminentment teòrics. Però també hi ha altres tendències (l'antropologia aplicada) que poden intervenir en els processos, ja sigui premeditadament o perquè durant l'estudi d'un grup descobreixen problemes de mancances –per exemple de salut– que són relativament fàcils de resoldre però que un grup té una certa reticència a solucionar-los. És aquí on l'antropòleg pot tractar de trobar instruments per intentar motivar la gent perquè redueixi les seves barreres a tractar-se i solucionar el problema. Això entraria en el camp de l'antropologia aplicada, però la majoria de la l'antropologia no té aquesta vessant sinó que només tracta de comprendre els processos.»

–«És que l'antropologia mèdica no és necessàriament terapèutica. La malaltia no és només sentir-se malalt, sinó que per a alguns grups pot tenir altres connotacions, pot representar valors culturals, valors socials, fenòmens de tipus polític. Una malaltia és tan important per a un subjecte que disseminem això semànticament a través de diferents esferes de la vida quotidiana i parlem, per exemple, de virus i l'apliquem a un ordinador...»

–«La majoria d'investigadors que fan investigació de base –física o mèdica– no són els encarregats de curar! Els que fan els fàrmacs no els recepten! Des d'aquest punt de vista, bona part de l'antropologia serveix per intentar saber per què a la gent li passa el que li passa, per què manegen la realitat d'una manera determinada... i a partir dels nostres suggeriments n'hi haurà uns altres que ja operaran. Un antropòleg alemany deia que tot coneixement, per molt teòric que sigui, tendeix a ser utilitzat. I això vol dir que encara que jo ho pensi teòricament, sempre hi haurà algú a qui li serveixi per a alguna cosa.»