Girona se suma al moviment popular dels “indignats”
Cap a unes 800 persones es van concentrar a la plaça del Vi per protestar contra el poder i la situació del país
La trobada va sorgir a partir de les xarxes socials, i va acabar amb una acampada a la plaça Catalunya
La concentració es repetirà avui i podria fer-se a Olot, Figueres i Ripoll
Dimecres Girona va ser l'única capital catalana on no hi va haver cap mena de concentració ciutadana per mostrar el descontentament davant la classe política i econòmica. Ahir la situació va fer un gir contundent. Una part del mite de la “Girona rai” es va ensorrar a la plaça del Vi: en els moments de més afluència, s'hi van concentrar fins a unes 800 persones. La convocatòria, com està passant arreu amb aquest moviment, va ser a través de les xarxes socials d'internet, bàsicament Facebook i Twitter. Aquestes dues eines es van anar escalfant al llarg del dia, amb missatges cada vegada més freqüents de suport a la trobada, organitzada per a les vuit del vespre.
L'assistència a aquella hora ja era destacable, d'unes 300 persones. En pocs minuts la xifra es va doblar, i van començar els xiulets, les casserolades i les consignes. Del “ja n'hi ha prou” al “li diuen democràcia i no ho és”, passant pel “boti, boti, boti, corrupte qui no boti”. Els eslògans de les pancartes també anaven en aquesta línia: “Estem indignats”, “Ric per no plorar”, “Poc pa per a tant de ‹xoriç›” o “Remocràcia real ja!”. Aquest últim és el lema del conjunt del moviment, i l'encapçalament del manifest que es va repartir a la plaça del Vi. En el text es posa l'accent en l'esperit transversal de la protesta, i en la necessitat de “moure's i construir una societat millor” davant la indignació “pel panorama polític, econòmic i social”, i es considera que s'han posat “els diners per sobre de l'ésser humà”.
Poc abans de les nou del vespre l'assistència havia augmentat fins a arribar aproximadament a les 800 persones. Eren gent de totes les edats, vinguts també de fora –n'hi havia per exemple de Palamós o Bescanó– i amb ganes de fer fressa i posar Girona al mapa de les ciutats afegides a aquest moviment popular. Paral·lelament, les xarxes socials anaven donant informació a l'instant de com evolucionava la concentració, que els assistents consideraven un èxit.
Assemblea i acampada
A partir de quarts de deu la concentració es va anar reduint, i els que es quedaven restaven a l'espera d'una mínima organització per decidir si la concentració finalitzava amb acampada. Es van arribar a plantar tendes davant l'Ajuntament, i als volts de quarts d'onze es va fer una assemblea en què es va decidir passar la nit a la plaça Catalunya, i repetir la concentració avui a les vuit del vespre. Mentrestant, i a través de webs i xarxes socials, es plantejaven concentracions a Ripoll, Olot i Figueres.
Té futur el moviment?
marc batallerTé futur el moviment dels “indignats”? Es podrà articular després de les municipals o s'acabarà dissolent amb la mateixa rapidesa amb què va aparèixer? Es desinflarà com un suflé o tindrà una certa consistència? Resoldre aquests dubtes és gairebé fer ciència-ficció, perquè a hores d'ara ningú sap què passarà demà i menys d'aquí a una setmana. Alguns sociòlegs i politòlegs consultats per aquest diari, però, aporten pistes sobre quin caire podrien adquirir els esdeveniments. “Ni els organitzadors tenen una idea clara. Va néixer com una cosa ingènua: ens reunim, protestem i després ja veurem”, analitza l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres. Una possibilitat que apunta és que la mobilització es vagi solidificant als territoris, en petites assemblees, que puguin plantejar reivindicacions concretes. Més clar ho veu la degana del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Anna Parés, que recorda que el “sostrat de fons la crisi” i el “malestar” de la societat es va coent a foc lent des de fa temps i que les protestes segurament continuaran amb altres formes i maneres.
I la via política? Quin paper ha de jugar? “No es veu com es pot teixir aquesta via, però sí que hi hauria d'haver algun moviment”, destaca el catedràtic d'història contemporània de la UB Antoni Segura, que afegeix que les acampades comparteixen amb les revoltes àrabs, salvant les distàncies, “un fons de ràbia i de dignitat perduda”. Oliveres, per contra, es mostra més escèptic i adverteix que no s'ha de caure en la politització.