“A l'Índia han desaparegut 35 milions de dones”

Les dones a l'Índia, com en altres països en desenvolupament, són les darreres víctimes de la pobresa i l'exclusió. Treballen a les granges i a la llar, però no tenen accés a la propietat de les terres, fet que impossibilita la seva independència econòmica. La prevalença de normes religioses i tradicionals fa que les dones s'enfrontin a restriccions que no els permeten participar en la vida pública i als llocs de presa de decisions al meu país. No només se les relega a una posició secundària sinó que també són víctimes de la violència masclista dins el sistema patriarcal imperant.

Aquest és un altre dels contrastos del país: mentre que l'Índia té en aquests moments una dona a la presidència, Pratibha Patil, i que l'aliança de govern està encapçalada per una altra dona, Sonia Gandhi, les lleis que han promogut la reserva d'escons per a les dones en el Parlament segueixen sense fer-se efectives.

Una de les pitjors manifestacions de la violència contra les dones a l'Índia és l'avortament selectiu segons el sexe. La pràctica afecta les mares embarassades que són forçades a sotmetre's a la interrupció mèdica de l'embaràs per les pròpies famílies, que no volen tenir nenes. La situació s'ha tornat tan greu que en les últimes dues dècades s'ha creat un desequilibri de fins a 35 milions entre homes i dones en la població total de l'Índia. En altres paraules, hi ha 35 milions de dones que han desaparegut. És per això que anomenen aquest fenomen el de les filles desaparegudes de l'Índia.

Action Aid Índia va dur a terme una investigació a les parts del país que estan més afectades per la desproporció de naixements. L'enquesta va revelar que la diferència era major a les zones urbanes, que tenien nivells més alts d'educació i una millor situació econòmica de les comunitats. També va revelar que les denominades castes dominants tenen més filles desaparegudes a les seves famílies. Les nenes són vistes com una càrrega, a causa de les grans despeses que suposa el pagament del dot quan es planteja el matrimoni per a les famílies d'una nena. Els sistemes de creences socials posen la vida al voltant del fill, igual que els patrons de transmissió de la propietat, que gairebé sempre afavoreixen que l'hereu sigui l'home, tot i que la llei permet que les filles i esposes puguin heretar propietats. A títol d'exemple, tradicionalment, entre els hindús hi ha la creença que les ànimes dels pares es perden si les cerimònies dels seus funerals no es duen a terme pels seus fills mascles.

Per a nosaltres la lluita de les dones per obtenir títols de propietat i la independència econòmica és una lluita molt important. Quan una dona és propietària de terres i recursos, observem que es generen multitud d'efectes positius. Action Aid ha participat en algunes lluites molt reeixides pels títols de propietat, especialment per a les dones de la casta dels intocables o dàlits, tradicionalment excloses. La terra i les dones estan íntimament vinculades a la lluita contra la pobresa i la discriminació contra la dona a l'Índia.