Creix el nombre de gironins a l'estranger i ja són 12.058
Els 3.324 gironins que viuen a França la converteixen en la principal destinació a l'estranger
El 46,5% són persones que tornen al país on van néixer després d'haver viscut un temps aquí, i que tenen nacionalitat espanyola
França, Suïssa i l'Argentina, destinació dels gironins
El nombre de gironins que viuen a l'estranger no deixa de créixer. A principi d'any n'hi havia 12.058, un 10,7% més que un any abans, en què eren 10.890. I l'augment respecte a fa dos anys ha estat del 21,2%, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Aquest creixement s'atribueix, en part, a la crisi ja que les dades mostren que gairebé la meitat dels gironins residents a l'estranger són persones que tornen al país on van néixer després d'haver viscut temporalment aquí i de tenir la nacionalitat espanyola. Aquest és el cas de 5.615 gironins residents a l'estranger, que representen un 46,5% del total. Dos any abans eren el 40,8% del total.
França, al capdavant
El rànquing dels països on hi ha més gironins no ha canviat gaire en els últims anys. El primer lloc l'ocupa, amb molta diferència, França, seguida per Suïssa. El tercer i quart lloc l'ocupen l'Argentina i Alemanya, que els dos anys anteriors tenien els llocs intercanviats. Després vénen la Gran Bretanya, Bèlgica, Andorra, els Estats Units, Xile i Veneçuela. [Vegeu el gràfic.]
L'evolució dels últims tres anys ha estat diferent en funció del país. Per exemple en el cas d'Andorra la xifra de gironins que hi resideixen s'ha mantingut pràcticament invariable, entre 454 i 470 persones. Una situació semblant a la dels que viuen a Suïssa, que s'han mantingut al voltant del miler. Però en el cas dels que viuen a l'Argentina han passat de 740 el 2009 a 994 aquest any; a Bèlgica, de 282 a 470; a Xile, de 275 a 407, i a Cuba, de 71 a 120. Per poblacions, Girona ocupa el novè lloc del rànquing de poblacions catalanes amb més veïns a l'estranger –2.432– i Figueres ocupa el quinzè lloc amb 1.031. En aquesta llista també hi ha Blanes amb 711 veïns residents a l'estranger; Roses, 511; Sant Feliu de Guíxols, 426; Lloret de Mar, 416; Palamós, 406; Palafrugell, 405, i Olot, 381.
França és la principal destinació dels veïns de Girona que viuen a l'estranger, seguida per l'Argentina, Alemanya, Mèxic i la Gran Bretanya. En el cas dels veïns de Figueres hi ha algunes variacions ja que viuen a França, Suïssa, Alemanya, l'Argentina i el Brasil. En el cas de Blanes els principals països de destinació són França, Alemanya, Suïssa, l'Argentina i els Països Baixos.
Per comarques, l'Alt Empordà és la que té més veïns repartits en diferents països, 3.470, seguida pel Gironès amb 3.116; el Baix Empordà, 2.270; la Selva, 1.913; la Garrotxa, 579; la Cerdanya, 548; el Ripollès, 452, i el Pla de l'Estany, 258.
El padró de residents a l'estranger és un registre en què consten les persones amb nacionalitat espanyola, encara que no sigui l'única, que viuen habitualment a l'estranger tot i que el seu municipi d'inscripció és a Catalunya. Aquestes persones, registrades a les oficines consulars, són veïnes del seu municipi català a l'efecte electoral.