salut
L'activitat privada podria entrar als hospitals públics
L'executiu vol permetre que els centres de l'Institut Català de la Salut puguin ser usats per prestar atenció de pagament
Llits i sales d'operacions han quedat infrautilitzats amb la retallada
El govern està disposat a facilitar que els hospitals públics gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS) puguin ser utilitzats per prestar-hi assistència sanitària privada. Així ho recull l'avantprojecte de la llei de simplificació i reestructuració de l'administració catalana (llei òmnibus), un text amb el qual el govern pretén modificar fins a 80 lleis en una sola votació al Parlament. Pel que fa a l'ICS, la proposta del govern arriba en un moment en què la retallada de la despesa sanitària ha obligat a reduir l'activitat de caràcter públic als grans hospitals. Això s'ha traduït en el tancament de plantes senceres i en la suspensió de l'activitat quirúrgica que es feia a les tardes. El resultat: llits, sales d'operacions i aparells diagnòstics que podrien quedar disponibles per ser aprofitats per contractes amb el sector privat.
L'ICS és l'empresa pública que gestiona el 80% dels centres d'atenció primària (CAPs) i vuit grans hospitals que són els bucs insígnia de la sanitat pública arreu del territori: Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Viladecans, Arnau de Vilanova, Josep Trueta, Joan XXIII i Verge de la Cinta.
L'avantprojecte de llei no va més enllà d'exposar que l'ús d'aquestes instal·lacions per a ús privat es faria “per raó d'interès públic declarat per acord del consell d'administració [de l'ICS]”. No està clar en quines condicions, horaris, personal o en quin tipus de patologies es faria aquest ús privat.
A diferència d'altres hospitals de la xarxa pública, els centres de l'ICS no han acollit mai activitat privada, ja que l'actual legislació no permet aquesta possibilitat. En cas de tirar endavant, l'ICS farà front a aquesta reforma històrica. amb un nou gerent al capdavant de la institució, ja que Enric Argelagués, que ha ocupat el càrrec durant els darrers tres anys, va presentar la seva dimissió “per motius personals” divendres.
LA XIFRA
L'antecedent de l'Hospital Clínic
Actualment ja hi ha alguns centres de la xarxa sanitària pública que compaginen l'assistència a càrrec del Servei Català de la Salut (Catsalut) amb l'activitat privada. Es tracta de centres concertats que estan gestionats per fundacions, consorcis o ordres religioses. L'Hospital Clínic és el gran referent, ja que des de l'any 2000 les instal·lacions del centre són utilitzades per l'empresa Barnaclínic, que paga un lloguer al Clínic per prestar assistència cent per cent privada (no atén pacients provinents d'asseguradores i mútues). Els metges que treballen a Barnaclínic són professionals de l'hospital, que, a la tarda opten per fer activitat privada. L'Hospital Clínic sempre ha defensat aquesta fórmula amb l'argument que suposa una via d'ingressos per al centre i la fidelització dels professionals. Altres hospitals com Sant Joan de Déu, la fundació Althaia de Manresa, l'hospital de Granollers o Mútua de Terrassa també ofereixen assistència privada.
