Puig avisa que l'acampada no pot durar gaire més temps
Interior desallotjarà la plaça de Catalunya si ho demana l'alcalde o els acampats cometen algun delicte
La fiscal superior de Catalunya reclama “tolerància zero” amb els atacs a les institucions
El Departament d'Interior no té previst desallotjar els acampats a la plaça de Catalunya fins que ho demani el nou Ajuntament de Xavier Trias, pendent per un recurs del PP. Tot i que ahir Puig va insistir que la situació “no es pot permetre gaire més temps”, tant el conseller com des del departament van assegurar que “no es desallotjarà la plaça” si no es produeix cap tipus de delicte o atemptats contra l'autoritat, com els fets recents al parc de la Ciutadella. Serà el nou alcalde de Barcelona qui haurà de decidir què s'ha de fer amb els acampats. Ahir Trias ja va donar alguna pista: “Estem anant cap a una revetlla de Sant Joan i l'acampada pot acabar sent un embolic sense sentit”.
Mentrestant, Interior continuarà observant la situació “amb molta prudència i intensitat”, va afirmar Puig, que va tornar a assegurar que hi ha gent que està “utilitzant” el moviment social. En aquest sentit, va afegir que dos dels set detinguts tenien antecedents i havien estat identificats en els aldarulls pel procés de Bolonya fa dos anys. “El moviment del 15-M hauria de fer una depuració interna”, va remarcar el conseller en una entrevista a Onda Cero.
La via judicial
Qui també preveu depurar, però en aquest cas responsabilitats, és la fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte, que va assegurar que dóna “màxima prioritat” a les investigacions sobre els fets del Parlament. S'investiguen dos grups: els que van atacar els parlamentaris i els que, una vegada els diputats ja eren a dins, van enfrontar-se amb la policia.
D'altra banda, cinc dels detinguts pels aldarulls a la Ciutadella van passar ahir a disposició judicial i van negar els càrrecs de desobediència i resistència. Van quedar en llibertat amb càrrecs i van assegurar que els policies els havien tractat de “hippies” i “perroflautas”.
Mentre que el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa s'ha reunit amb autoritats de la Generalitat i membres del 15-M per analitzar l'operació policial del 27 de maig a la plaça de Catalunya que va acabar amb 121 ferits, els polítics continuen prenent posicions respecte al moviment. El líder d'UCD, Josep Antoni Duran, acusa el tripartit d'haver permès que Barcelona sigui “la capital dels antisistema” i l'expresident d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira va publicar en una web el desig que “els indignats espanyols” se'n vagin “al seu país” a “indignar-se, pixar-se, pintar-se, escridassar-se i insultar”.
Grups de suport a Arcadi Oliveres
Diferents grups de suport han sorgit en defensa del president de Justícia i Pau i economista, Arcadi Oliveres, després que el conseller d'Interior, Felip Puig, va dir que el govern estudia denunciar-lo per calúmnies als Mossos. Mentre Oliveres creu que la querella no tirarà endavant, perquè ell no es va referir als Mossos d'Esquadra quan va parlar de policies camuflats que causen disturbis, sinó a actuacions de la policia espanyola els anys 2000 i 2002, gairebé 8.900 persones s'havien afegit ahir a la pàgina del Facebook Solidaritat amb Arcadi Oliveres. Una quinzena d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Manuel Castells, Joan Subirats i Jaume Botey, han firmat un manifest de suport.