Les matrícules barates llastren les universitats
La política de preus avança cap a un sistema anglosaxó de taxes elevades combinades amb més beques i préstecs A més d'ingressos per a les universitats, els experts consideren que el model anglès és més equitatiu i millora el rendiment acadèmic
El govern aprovarà pròximament els preus públics per als estudis universitaris que s'aplicaran el curs 2011-2012. L'opció que es perfila com a definitiva és la d'augmentar el preu de la matrícula fins al màxim permès: un 7,6%. Aquesta pujada aniria acompanyada d'una política de beques equivalent al 25% dels ingressos procedents de les taxes universitàries. L'estratègia respon a l'objectiu d'avançar cap al model anglosaxó: matrícules elevades, i moltes beques i préstecs. És un sistema que, segons els experts consultats, permetria eixugar el dèficit de les universitats públiques, alhora que seria més equitatiu.
Actualment, Catalunya i Espanya van a la cua d'Europa i del món, tant pel que fa al preu dels estudis universitaris com pels ajuts que s'hi destinen, en el marc d'un sistema que és igualitari –tothom paga el mateix– però “no equitatiu”, tal com subratlla Ferran Ferrer, professor d'educació comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “La universitat pública és més barata que l'acadèmia d'anglès o la llar d'infants”, destaca el vicegerent de l'àrea de docència de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Pere Torra.
Un altre efecte de l'augments de preus, en opinió de Torra, és propiciar “un increment del compromís dels estudiants”. A Catalunya, hi ha una taxa d'abandonament de més del 30%. També la durada dels estudis és un 40% superior al temps inicialment previst.
En aquest sentit, el professor de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en economia de l'educació, Oriol Escardíbul, afirma que s'ha de transmetre als universitaris el dret al deure: “Això no és la secundària obligatòria, la societat t'està donant un premi i has d'aprovar”.
Per aquesta raó, segons Escardíbul, cal establir un pacte en què la societat, que també resulta beneficiada de tenir ciutadans amb estudis superiors, en faciliti la formació, però alhora els exigeixi resultats.
Així, la majoria d'experts consultats donen suport a la mesura estatal de no becar les terceres matrícules. Segons dades del Ministeri d'Educació, només el 35% dels universitaris que estudien amb ajuts ho aproven tot.
L'encariment de preus per al proper curs encara serà més pronunciat per als estudiants repetidors. En qualsevol cas, Gonzalo Bernardos, vicerector d'economia de la UB, no comparteix que es tracti tots els repetidors igual: “No aplicaria el mateix preu a un estudiant que només ha suspès una matèria, que a un altre al qual li n'han quedat cinc”.
Bernardos també es mostra preocupat perquè l'avanç cap al model anglosaxó faci perdre el caràcter de la universitat com a ascensor social. “Aquest model està vinculat a una política de beques fortes”, explica Ferrer. Aquests ajuts poden ser “purs i durs”, en funció del nivell socioeconòmic o del rendiment acadèmic, o poden adoptar l'aparença d'un préstec que “no es retorna si no s'arriba a un estatus de renda mínim”, segons detalla el catedràtic de la UAB. “No paga l'estudiant, paga el graduat”, hi afegeix Escardíbul.
La Secretaria d'Universitats treballa amb la previsió de promoure, majoritàriament, beques vinculades al nivell socioeconòmic. Amb tot, també s'hi inclouria una partida de premi a l'excel·lència. Segons Ferrer, seria aconsellable que els ajuts no estiguessin condicionats a una dedicació exclusiva, però la beca hauria de ser proporcional als crèdits matriculats. “Tampoc no està malament que la gent treballi mentre estudia o faci la carrera a un ritme més lent com a opció personal”, afirma.
Pel que fa a les beques estatals, no s'ha previst que introdueixin llindars de renda diferent en funció de la comunitat autònoma. I aquí, Catalunya hi surt perdent, i molt.
Estudis superiors, copats per les classes benestants
Tot i que la universitat pública té fama d'ascensor social i és cert que les persones amb una titulació superior troben feines més ben remunerades, també es constata que l'accés a l'educació superior es produeix majoritàriament entre les classes mitjanes i altes. “Hi ha una selecció de classe social molt forta durant la secundària”, explica Ferran Ferrer, professor d'educació comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Un estudi realitzat pels professors d'economia de la Universitat de Barcelona (UB) Jorge Calero i Oriol Escardíbul va evidenciar que la classe alta té una taxa d'escolarització a la universitat de prop del 50% (20 punts per sobre de la mitjana), mentre que la classe més baixa no arriba al 22%. Segons l'ocupació dels pares, el 65,9% dels professionals liberals es matriculen a la universitat, i només un 9% dels descendents de treballadors agraris fan estudis superiors.
Altres dades també indiquen que el 36,2% d'universitaris provenen del batxillerat privat. “Han estat pagant uns 300 euros al mes i, en canvi, la universitat els resulta per uns 1.000 euros anuals”, subratlla Ferrer. Es una quantitat molt allunyada dels 8.000 o 9.000 euros que costa realment la plaça. Per aquesta raó, el catedràtic de la UAB es mostra partidari d'avançar cap a un model que permeti dedicar els diners públics al lloc on les classes socials baixes perden el tren del coneixement: en l'educació obligatòria.