La llet de mares catalanes té un alt contingut de tòxics
Un estudi relaciona la transmissió al fill de certs contaminants durant l'embaràs i la lactància amb la pèrdua de qualitat del semen
El treball no qüestiona els avantatges de l'alletament matern
L'acumulació a l'organisme de determinats compostos químics té un preu que es transmet a les generacions futures. Això és el que apunta un estudi dut a terme per investigadors de l'Institut Marquès –dedicat a la reproducció assistida– i del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), segons el qual la transmissió d'aquests contaminants de mare a fill, tant al llarg de l'embaràs com durant la lactància materna, afectaria el desenvolupament testicular dels embrions mascles. L'exposició a aquests tòxics seria, segons els científics, una de les raons que explica per què els joves d'ara són la meitat de fèrtils que els seus avis.
El treball, publicat a la Revista Internacional d'Andrologia, va comparar els nivells d'uns contaminants químics anomenats disruptors endocrins (EDC) presents en la llet materna de 34 dones catalanes i 34 dones gallegues. Dins de l'organisme humà, els EDC actuen com a hormones femenines o falsos estrògens que entren en competició amb la testosterona. Un cop analitzades, només quatre de les 68 mostres –totes quatre procedents de dones gallegues– estaven lliures de tòxics. A més, les mostres de mares catalanes tenien continguts més alts de tots els tipus de tòxics analitzats. En alguns casos, els valors eren fins a quatre vegades superiors.
Segons el professor Damià Barceló, subdirector de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC, la diferència es deu “al fet que a Catalunya hi ha més industrialització i a certs hàbits de vida, com ara la ingesta d'aliments envasats”. El fet, però, és que els resultats es corresponen amb els obtinguts en dos estudis anteriors, de 2007 i 2008, en què l'Institut Marquès va constatar que la qualitat del semen dels homes catalans (especialment la dels barcelonins) era força inferior a la dels gallecs. “Els nivells més alts d'oligospèrmia es localitzen en comunitats on hi ha hagut més industrialització els darrers 50 anys i creiem que es deu a l'exposició de l'embrió als contaminants químics”, afirma la cap de reproducció assistida de l'Institut Marquès, Marisa López-Teijón.
Més enllà de la llet
L'elevat contingut en greixos de la llet facilita l'acumulació de compostos tòxics. Això no vol dir, però, que la transmissió de mare a fill es limiti a la lactància materna, ja que els EDC també estan presents en la sang de la mare i arriben al fetus en creuar la placenta. A més, l'ésser humà està exposat als EDC a través de l'alimentació i de l'aigua.
D'altra banda, altres estudis han demostrat la presència de perfluorats en les llets artificials i els cereals infantils procedents d'embolcalls i envasos. “La lactància materna continua sent el més recomanable pels nutrients que aporta”, va insistir López-Teijón, que va anunciar un futur estudi sobre l'impacte dels tòxics en els òvuls de les nenes.