La nit dels dimecres, a Besalú

Les generacions més grans d'aquest país recorden allò que “la lletra, amb sang, entra” i els de les generacions d'entre els quaranta i els cinquanta ho saben per aquests primers. La gent de Besalú, però, ha demostrat amb les visites teatralitzades que inicien avui al nucli històric i, per extensió, a la seva història –cada dimecres a les deu de la nit fins a finals d'agost–, que qui va formular això de la sang no en tenia ni idea. I és que dimecres passat, amb la representació que van fer la trentena d'actors que dirigeix el grup Excalibur, va quedar clar que una bona manera de fer entrar la cultura al cos és una bona passejada nocturna i uns mestres actors que escenifiquen els continguts de la història local i no tan local. El marc, l'escenari, és ideal. El patrimoni medieval i les petjades jueves del nucli històric de Besalú. I n'hi ha encara un de més eteri, la història i la llegenda de l'antic comtat de Besalú i la història particular de la comunitat jueva, que hi ha deixat com a vestigis únics els banys i les restes d'una sinagoga.

El grup Excalibur, per encàrrec de l'Ajuntament de Besalú, ha recuperat dues escenes emblemàtiques dels deu anys de visites guiades. La creada a partir del llibre El pont dels jueus, de Martí Gironell, en què Prim, l'arquitecte constructor del pont medieval, presenta el seu fill i la seva promesa en el marc de la sinagoga. I una d'irònica, en què un marit fa veure que és mort per empatx de pernil: tot, per enganyar la dona i poder continuar menjant a pleret.

Les altres són noves. N'hi ha de molt espectaculars, com la recreació d'una casa de bruixes, una caverna i una sala de tortures. De la primera part, destaca la picaresca d'un farsant entranyable, en Sebastià, que atonyina el guia medieval Antoni Manyà, i s'erigeix ell en guia del grup. Hi veu una manera fàcil de fer diners. De fet, els guia fins a topar amb una bruixa, una caçadora d'ànimes en pena, que explica als visitants la història llegendària d'Adalbert de Prat, mort perquè va matar un comte i que, segons la llegenda, vaga en pena i s'apareix de tant en tant.