La crisi fa que el món sigui un lloc més violent que fa un any

L'índex inclou 144 països, el 99 per cent de la població mundial, dels quals s'estudien diverses variants qualitatives i quantitatives relacionades amb la pau, en el terreny interior i exterior, i els nivells de democràcia, transparència, educació, benestar material, criminalitat i respecte pels drets humans. La llista l'encapçala aquest any Nova Zelanda, seguida de Dinamarca, Noruega, Islàndia i Àustria. Els països amb menys pau, tenint en compte aquestes variants, són: l'Iraq, l'Afganistan, somàlia, Israel i el Sudan. L'any passat encapçalava la llista Islàndia, que, segons Steve Killelea, creador de l'Índex de la Pau, és «l'exemple clar de com una forta crisi econòmica, en aquest cas el col·lapse de tot el sistema financer, va derivar en protestes, inestabilitat política i un grau més petit de pau».

L'Institut per a l'Economia i la Pau va subratllar que la pau suposa un important rèdit per al món dels negocis, molt per sobre de la indústria de la guerra i l'armament, que representa una mica més del 4% del PIB mundial. Paral·lelament a la publicació d'aquest índex es va donar a conèixer un estudi sobre l'impacte econòmic de la violència que estima que els conflictes representen una pèrdua de 3,4 bilions d'euros anuals per a l'economia mundial.

El president del Pacte Mundial de les Nacions Unides, organització que busca involucrar el món de l'empresa en les iniciatives de pau, va remarcar que la comunitat de negocis ha de contribuir a un món menys violent perquè «se'n pot beneficiar significativament». «Ja es beneficia dels ambients no violents, però potser el món dels negocis hauria de plantejar-se ara que són les pràctiques empresarials sanes, transparents i ètiques, les que poden tenir un paper important per aconseguir la pau», va dir Marc Moody.