Prop de 150 famílies viuen a Badalona amb l'amenaça del desnonament

El responsable del Servei d'Acció Social de l'Ajuntament de Badalona, Martí Moliner, diu que s'està treballant per trobar una solució als 142 casos de famílies que podrien veure's obligades properament a anar a viure al carrer. Darrere d'aquestes famílies hi ha 486 persones repartides per tota la ciutat. Segons Moliner, les solucions que es proposen són diverses i poden ser pactar amb el banc la reconversió de la hipoteca en un lloguer més baix; el canvi de domicili; el pagament d'alguns retards si la família està en condicions de continuar pagant, o fins i tot la negociació amb el propietari per demorar algun pagament.

El representant municipal sosté que «trobem solucions per a la majoria de situacions» i que, fins i tot, entre aquests 142 casos ja n'hi ha alguns de resolts. Segons Martí Moliner, ara per ara no consta a l'Ajuntament cap família que es trobi d'aquí a poc vivint al carrer, si bé és cert que algunes han estat acollides pels seus familiars.

Aquestes afirmacions contrasten amb algunes famílies que dilluns es van reunir a l'associació de veïns de la Salut Alta per denunciar que viuen en una situació límit, sense un sostre o bé a punt de ser expulsats de casa. Divendres passat, la pressió dels veïns va evitar que es desnonés Silvia Llunell, una mare de la Salut que té un fill de vuit anys. És cert que l'Ajuntament l'ha ajudat a trobar feina (neteja de boscos durant 6 mesos) però amb el sou que té de 749 euros al mes amb prou feines pot pagar un lloguer. L'únic ajut extraordinari que ha rebut, segons explica, va ser un xec de 100 euros per comprar roba i material escolar per al seu fill.

La Ramoni Muñoz i el seu marit dormen moltes nits al parc de Lloreda. Els seus dos fills estan allotjats a casa de l'àvia materna. Amb llàgrimes als ulls, ella explica que abans de la crisi vivien al centre, amb uns ingressos mensuals de 4.000 euros. Tots dos van perdre la feina i ara ni tan sols cobren ja l'atur. Viuen amb un ajut de 421 euros, el mateix que cobra el marit de l'Aida Rey, una jove de 22 anys amb dos fills. Fins als 800 euros mensuals arriben els ingressos de la Mari Carmen Martín i el seu marit. Tenen tres fills petits. El 9 d'abril van ser desnonats i ara donen gràcies que tenen la mare d'ella que proporciona un sostre als menuts. Ella és auxiliar d'infermeria i ell ha treballat tota la vida en la construcció. Tots dos estan sense feina. Només demanen treballar per veure el final del túnel.

Fins a una quinzena de famílies que relaten veritables drames es van trobar a l'entitat veïnal. Totes lamenten que els serveis socials de l'Ajuntament no atenen les seves demandes. Martí Moliner recorda que l'Ajuntament gairebé ha doblat aquest any la partida destinada als ajuts socials (ha passat de 200.000 euros a 343.000).

En situacions d'extrema pobresa es troben també famílies que vivien de la ferralla, com la de la Mari García (viuen 5 persones en una habitació, amb uns ingressos de 700 euros al mes), o la Mercedes Jiménez (amb 3 anys sense cap mena d'ingrés ordinari).

Alguns asseguren que han plorat i s'han agenollat demanant menjar, com ara la Jessica Pérez, una dona separada amb dos fills. Altres, com ara l'Antònia Duran, es declaren «desesperats» i no amaguen que han pensat en l'opció de robar. «Sort dels veïns i dels amics», indica la Rafaela Gorreta, a qui el 27 de maig se li va cremar la casa.