Només el 20% de la roba que es dóna es pot reutilitzar
-
La recollida de la roba en els contenidors és el primer pas per gestionar la roba que dóna la gent. D.V.. -
Un cop arriba al magatzem cal triar per tipus i destinacions la roba. D.V.. -
El munt de roba apilada que l'ADAD tranforma en draps al no servir per vestir. D.V.. -
La botiga Roba Amiga, al passeig d'Olot de Girona. D.V.. -
Bales de roba de llana triades perquè es pugui vendre a empreses que reciclen i reutilitzen aquest producte. D.V.. -
Un dels contenidors que Roba Amiga té distribuïts arreu de les comarques gironines. LL.SERRAT.
El 80% de la roba que arriba a les empreses que gestionen les botigues de segona mà no acaba servint. Així ho confirma Càritas, que només aprofita un 20% de la roba que els ciutadans deixen a les seus de Càritas. Des de l'entitat es recomana que no s'aboqui tota la roba als contenidors o als robers, sinó que es faci una tria prèvia per garantir una reutilització més alta.
Des de l'ADAD, Eva Aixalar assenyala que només un 7% de la roba que recullen acaba en una de les botigues de Roba Amiga, ja que es vol donar una certa qualitat a la roba que poden trobar-hi els ciutadans, malgrat que sigui de segona mà i a preus assequibles. De les 800 tones que es van recollir l'any passat, un 35% es va derivar cap a l'exportació a l'Àfrica o l'est d'Europa. «Encara pensem que a l'Àfrica aprofitaran qualsevol cosa que els portem, i no és així, també cal que es compleixin uns certs paràmetres», afirma Àngel Serrat, responsable logístic. Un altre 35% del volum de roba que arriba al centre de gestió i tria d'Olot acaba com a draps o se'n separa la llana perquè les empreses especialitzades la puguin tornar a fer servir en productes nous.
Això suposa que més d'un 20% de la roba acabi sent material de rebuig, ja que es tracta de roba molt malmesa i que no és apta perquè es continuï fent servir per vestir.
Menys qualitat
Un altre dels problemes derivats de la crisi, a més de la disminució de les donacions, és la detecció d'una baixada d'un 40% de la qualitat de la roba que s'acaba rebent. Això suposa un problema a l'hora de tenir material per portar a les botigues i posar-lo a la venda.
Requisa directa
La crisi també provoca que en alguns casos hi hagi ciutadans que obrin els contenidors i agafin la roba ells mateixos. Unes accions que no són recomanables, sobretot perquè la tanca del contenidor és complicada i atrapar a les persones que ho fan. Això sí, s'hi ha trobat de tot, des de carteres fins a fotos de la iaia o altres objectes curiosos que després els propietaris han volgut recuperar després d'haver-los tirat al contenidor.
400 tones per 1 botiga
Des de l'ADAD calculen que per fer una botiga amb roba de qualitat per vendre en calen 400 tones, ja que reiteren que molta de la que es recull no acaba servint. Els responsables de l'entitat calculen que a la botiga de Girona hi acaben passant cada any unes 20 tones. En aquesta botiga hi passen de mitjana entre 50 i 70 persones cada dia, ja que els preus que s'hi troben són molt baixos. Només a l'aparador, s'hi veuen unes sandàlies Hugo Boss per deu euros. De fet, els vestits més cars de la botiga solen situar-se per sota dels 12 euros. Amb banyadors a dos euros, pantalons i texans de 7 a 9 euros, en algun cas de marques molt conegudes. Jaquetes de pell i altres articles de luxe alguna vegada es troben entre la roba que donen. També hi ha una apartat per a nens i nenes, una roba que sol servir molt poc temps i que és de bon aprofitar.