Retorn al mític Velódromo
L'empresa Moritz presenta en societat la remodelació del bar, que, després de sis anys d'obres, reobre amb la intenció de tornar a ser un punt de trobada central al carrer Muntaner de Barcelona. Amb el cuiner Carles Abellan al capdavant, obrirà al públic el 6 de juliol i el seu horari serà de sis del matí a les tres de la matinada
-
Des del 1933.El 1933 Manuel Pastor va obrir el bar Velódromo, que substituïa el primer bar que havia tingut just al costat i que després va ser magatzem. El nom venia de la seva afició al ciclisme i l'existència d'un velòdrom al costat. En els seus inicis funcionava com a restaurant obert les 24 hores del dia, i el 1945 va passar a ser exclusivament un cafè. Lloc predilecte per a trobades i tertúlies, la seva estètica ha atret el rodatge de diverses pel·lícules i sèries televisives.EL PUNT. -
L'interior del bar Velódromo, que ahir es va mostrar al públic en la festa d'inauguració. Al centre, l'alcalde (dempeus) parla amb Joan de Sagarra. O. DURAN.
El que va ser un bar arrelat a la vida social de Barcelona i a tot el que s'hi coïa, mític per moltes generacions, fundat l'any 1933 i dècades després refugi de la generació gauche divine, torna a obrir les seves portes. I ho fa tornant als orígens, respectant tant la seva fesomia original com el que va significar durant molts anys: un punt de trobada ineludible de gent molt diversa. Com es pot aconseguir? Doncs per començar, amb un horari llaminer. Des del moment que obri al públic, el 6 de juliol que ve, l'horari serà de sis del matí a tres de la matinada.
Ahir, però, els assistents a la festa d'inauguració ja van poder copsar el què i el com de la reforma que hi ha fet l'empresa cervesera Moritz, després de sis anys d'obres. El director general de Moritz, Albert Castellón, en detalla l'esperit: «Hem respectat al màxim el seu aspecte i el que es podia recuperar ho hem fet.» És el cas d'un billar, que va esdevenir «molt conegut». L'oferta gastronòmica estarà repartida en totes les hores del dia; s'hi podrà esmorzar, fer l'aperitiu, dinar, prendre una copa i, de tant en tant, hi haurà algun concert de petit format a la nit...«Hem volgut recuperar un model d'hostaleria que ja no existeix, un lloc en què a dos quarts de tres del migdia puguis dinar-hi o prendre-hi un cafè», exemplifica.
Per quadrar el cercle d'aquesta proposta de cafè-bar en un sentit ple, hi ha al capdavant el cuiner Carles Abellan, creador dels restaurants Comerç 24 i Tapaç 24. Aquí oferirà cuina «casolana, de temporada i popular», barreja de «bistrot i fonda», amb preus continguts, en la línia de recuperar «un concepte de local que ja no existeix». «El Velódromo forma part de la vida dels barcelonins», assenyala. Ell mateix l'havia sovintejat en els anys noranta, quan a les parets hi era més que perceptible la falta d'«una capa de pintura» i era «un lloc social, de trobada», comenta Abellán.
L'empresa cervesera no té pensat obrir més bars, sinó que van triar aquesta ambiciosa operació perquè justament el bar Velódromo era el que era. Les obres han durat més del compte a causa dels imprevistos tècnics que han anat sorgint, segons Castellón. Ara el resultat són els prop de 500 metres quadrats de superfície repartits entre la primera planta i un ample entresolat, uns espais oberts i adequats perquè «la gent s'hi trobi i perquè hi faci el que vulgui i quan vulgui».
Per prendre i menjar el que es vulgui a l'hora que sigui
eva garciaEl Velódromo només tancarà tres hores al dia, de tres de la matinada fins a les sis, i reneix com un d'aquells cafè-bar que tenien sempre la cuina a punt. «Hi podràs demanar el que vulguis i quan vulguis», deia ahir Carles Abellán, sense deixar-se superar per les circumstàncies i les exigències dels convidats d'una festa que, si diem que va ser massiva, encara fem curt. «Estic contentíssim; el meu és un sentiment de satisfacció total», diu cofoi Manuel Pastor Salvat, fill del primer propietari del Velódromo. M'explica, content, que ell encara viu al pis de sobre del restaurant i, ben orgullós, que «l'escala és encara l'original, la de caoba».
Mentre parlem, amb les persianes ja amunt [les ha aixecat l'alcalde Hereu, que ha vingut amb els seus pares], els curiosos s'apleguen a les portes esperant que els deixin veure l'interior, i hi ha gent que no pot esperar i esclafa els morros als vidres, fent pantalla amb les mans, a veure si pot caçar algun detall.