L'èxit de grups de versions i la crisi fan reduir el nombre d'actuacions de les orquestres

Les formacions petites i els conjunts musicals mitjans són els més afectats per aquesta situació

La crisi econòmica i financera és global i afecta tots els àmbits de la societat. Les festes majors no se n'escapen i, per tant, tampoc les formacions musicals de temes ballables. No és que aquest sector noti profundament la crisi, però, en algun cas, fins i tot ha obligat a negociar preus a la baixa, tot i que això no ha estat habitual. També, alguna de les orquestres ha arribat a renunciar a contractes pel fet de no assegurar el pagament un cop acabada l'actuació. Una part important dels conjunts són reticents a donar gaires detalls de la seva activitat econòmica, sobretot les grans orquestres de ball. També s'ha donat el cas particular d'una orquestra que, després de molts anys, no va actuar una nit de feina tan important com la de la revetlla de Sant Joan perquè li van anul·lar el contracte. Ho van fer amb pocs dies de marge, i el seu caixet –és una orquestra de qualitat que no ha volgut que transcendeixi el seu nom– va dificultar la formalització d'una altra actuació. I és que per al sector és molt important cobrar al dia, és a dir, després d'actuar, per poder afrontar les despeses del desplaçament, del muntatge i de la intendència, més enllà dels sous i de la seguretat social dels músics.

Els responsables de les orquestres amb qui ha contactat El Punt i l'Associació Professional de Músics de Catalunya coincideixen a afirmar que el panorama actual de la música de ball està determinat en general per l'estancament, des de fa anys, del nombre d'orquestres noves, de grans orquestres, cosa que contrasta amb la proliferació de grups de versions, sobretot de versions de rock i pop català, per sobre d'altres estils diversos. El termòmetre d'aquesta situació són els festivals com ara el Poparb i (A)phonica, en què triomfen aquest tipus de conjunts musicals.

Quant a les orquestres de tota la vida, com per exemple la Selvatana, la Maravella, els Montgrins o La Principal de la Bisbal, la conjuntura actual no els afecta, ara per ara, de manera significativa. Segons l'Associació Professional de Músics de Catalunya, aquestes formacions mantenen el nivell de feina respecte a l'any passat. La diferència més important és el fet que els contractes s'han realitzat o tancat més tard, ja que bàsicament els formalitzen els ajuntaments per a la respectiva festa major i, per la situació de crisi actual, no prenen les decisions amb la celeritat d'altres anys.

Els conjunts mitjans i les orquestres petites són els més afectats per la situació actual. La davallada del volum de feina l'han notada aquesta temporada d'estiu, ja que no tenen contractades tantes actuacions els dies de juliol i agost en relació amb les actuacions de l'any passat.

En canvi, els que no pateixen són els grups petits, és a dir, els duets i els trios. Són les formacions musicals més econòmiques.

La moda de les versions

Les versions, siguin les que siguin, s'han posat de moda, fins al punt que els grups que han optat per aquesta línia són els que, actualment i des de fa un temps, triomfen als espais de ball popular com les festes majors. Entre aquests grups, n'hi ha un d'especialment valorat i seguit: els vuit músics de l'orquestra Di-Versions, que fan versions de les anomenades cançons de l'estiu i d'altres dels anys 60, 70 i 80 del segle passat. Ells mateixos es defineixen com uns esbojarrats i qualifiquen la seva oferta d'espectacle sense pretensions amb l'únic objectiu de passar-s'ho bé i de fer-ho passar bé. El Como yo te amo tour 2009 consta de 24 actuacions, una més que el Para hacer bien el amor tour, del 2008. Musicat agrupa una part important dels conjunts musicals del país. Quant a la música ballable, hi consten 11 coles orquestres, 11 orquestres de ball, 50 conjunts musicals, 29 duets o trios, 12 grups de pop rock, onze teclistes i 6 grups de versions.

JOSEP MASSÓ

«Dels 20 als 45, molts ja no hi són»

L'Orquestra Metropol, que es va crear l'any 1998 en format de trio i que el 2002 va passar a la formació actual, ha apostat per l'espectacularitat del muntatge i per la varietat i qualitat del seu repertori per ser capdavantera en el sector. El seu portaveu explica en aquesta entrevista el secret que els ha dut a ser uns dels finalistes dels premis ARC i a preparar una gira per altres punts de la Península.
–Crisi?
–«A les festes majors s'hi pot trobar l'orquestra de ball clàssica i els grups de versions per als joves. Penso que hi ha una franja de gent que va dels 20 als 45 anys que no sap on situar-se, que fins i tot han desaparegut de les festes major. Per això, nosaltres tenim un repertori de qualitat i molt ampli amb pop espanyol, disco dels anys vuitanta, rock català dels vuitanta, etcètera, per arribar a tot tipus de públic.»
–I l'escenografia?
–«Tenim un camió escenari. Cal tornar a l'escenari gros, que atregui la gent, que sigui espectacular. Un dels grans mals ha estat treure l'orquestra al carrer, fer-la popular. Ha d'estar al local i cal lluitar perquè sigui un espectacle.»

–Cal baixar preus?
–«No. És un error fins i tot ajustar-los.»
JOSEP FERRÀS

«Ens cal cobrar al dia»

La Selvatana es va fundar el 1913 i des d'aleshores ha estat una formació musical de referència. Actualment, està integrada per 12 músics, 4 cantants i 6 tècnics. El portaveu de l'orquestra sosté que aquest any encara no noten gaire la crisi i afirma que cada cop toquen menys a les nits.
–Com afecta la crisi?
–«No es veu l'alegria a l'hora de contractar que hi havia fins ara, però encara treballem prou bé. Els ajuntaments retallen despeses; entre altres activitats, de les festes majors, però afortunadament les destinades als balls es mantenen. El problema important el tenim en el cobrament.»
–Què vol dir. Hi ha algú que no els paga?
–«Hi ha més flexibilitat a l'hora de pagar i molta burocràcia en molts ajuntaments. No tenim subvencions, i per tant per nosaltres és molt important cobrar al dia.»
–Quina és la seva estratègia?
–«Hem apostat per una cosa que no fa ningú, els musicals, fins i tot els de Disney.»
–Com valora el canvi al model de festa?
–« El públic d'orquestra cada vegada és més gran. Per això ara moltes vegades nosaltres fem concert i ball de vespre, i en canvi els de la nit, no.»

Entre els 300 i els 15.000 euros

Els preus que cobren les orquestres i els conjunts musicals és un tema tabú, en el sentit que molts dels responsables de les formacions no es deixen entendre. Segons l'Associació Professional de Músics de Catalunya, poden oscil·lar, sempre de manera orientativa, entre els 300 euros d'un teclista fins als 15.000 euros d'una cobla orquestra. Aquesta última quantitat es pot arribar a disparar si l'actuació de la cobla orquestra es produeix en un dia assenyalat del calendari festiu del país. El secretisme, no obstant això, és important, fins al punt que l'entitat que agrupa els músics professionals va crear la pàgina web musicat.cat amb l'objectiu, entre d'altres, que els grups hi pengessin els preus de les seves actuacions. A aquesta informació, només hi podien accedir els programadors, sempre que es registressin a la web i tinguessin un codi d'accés. El resultat ha estat nefast, ja que no hi ha ni una sola orquestra que hi hagi indicat el caixet.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.