A la recerca de l'objecte perdut

Cada any entren a les oficines d'objectes perduts milers de troballes, amb les quals se segueix tot un procés per trobar el propietari

Mentre hi hagi l'oficina d'objectes perduts, hi ha esperança. La pèrdua de carteres, documents, diners, mòbils, cascs de motos i altres coses més estrafolàries o de més valor és el pa de cada dia en una societat tan agitada com la nostra. Però per molt de valor que tingui l'objecte que s'ha perdut, sempre es pot recuperar. Els ajuntaments tenen les competències sobre els objectes perduts, i normalment fan que ho gestioni la policia local, que en el cas dels grans municipis té un procediment que varia poc d'un lloc a l'altre.

Quan algú troba un objecte al carrer i el porta a l'oficina d'objectes perduts s'inicia un procés que comença amb la comprovació que no hi hagi cap denúncia i llavors s'enregistra l'objecte i s'anoten les dades de la persona que l'ha trobat, ja que, si al cap de dos anys ningú no reclama la troballa, qui l'ha lliurat a l'oficina té dret a quedar-se-la. En alguns llocs, com ara a Blanes, la policia mateix truca a la persona que ha trobat l'objecte per informar-la que han passat els dos anys i que si se'l vol quedar hi té tot el dret, mentre que en altres només informen en el moment que s'hi porta l'objecte.

Un cop l'objecte entra a l'oficina, s'intenta localitzar el propietari. Si el propietari és d'un altre lloc de l'Estat, s'envia a l'Ajuntament corresponent, un cop s'ha comprovat que realment viu allà i no més a prop, ja que llavors seria una pèrdua de temps i diners. En el cas dels propietaris estrangers, el procediment pot diferir. A Blanes, per exemple, segons explica el cap policial Andrés Verdugo, s'envia la documentació al consolat, però les troballes les ha d'anar a recollir el propietari o algú autoritzat. A Girona i Figueres, en canvi, s'envia tot al consolat, un cop es comprova que aquella persona ja no és al país.

Si algú ha perdut un objecte, en el cas de Girona, per exemple, pot consultar per internet al web de l'Ajuntament els objectes que han entrat a l'oficina en els últims sis mesos. A Figueres i Blanes, en canvi, cal anar a l'oficina per veure si hi ha o no el que s'ha perdut.

Per evitar que algun espavilat reclami el que no és seu quan per exemple no hi ha documentació que acompanyi l'objecte, sobretot en el cas de Girona, que tothom pot consultar el material que s'ha trobat en els darrers sis mesos, cal demostrar realment la propietat de l'objecte. És per això que en les descripcions penjades al web de l'Ajuntament de Girona s'obvien característiques de la troballa, i tampoc no es detalla on s'ha trobat. En el cas d'objectes de més valor, també es poden sol·licitar documents acreditatius de la propietat de l'objecte sol·licitat. Per tant, es recomana que es portin fotografies, factures, rebuts o qualsevol altra mena de document que pugui acreditar la possessió de l'objecte que es reclama.

Més de mil a l'any

L'any 2008 a Girona es van fer 1.743 troballes; a Blanes, 1.319, i a Figueres, al voltant d'un miler. Es fa difícil saber quants objectes tornen al seu propietari, ja que molts es deriven a altres ajuntaments. Maria Dolors Gutiérrez, de l'oficina de Girona, destaca que reben moltes trucades cada dia de persones que cerquen objectes i no els troben. És més comú que no pas que aparegui el propietari de les cinc o sis troballes que es reben cada dia.

Donatius

Moltes de les troballes que entren a les oficines d'objectes perduts es destrueixen al cap d'un temps. És el cas de les targetes de crèdit, per exemple, i també de les bateries de mòbil. Però fins i tot en els objectes perduts i que ningú no reclama hi ha un potencial per poder fer coses positives. A Girona, en canvi, es fan donacions. És el cas de les ulleres, que es lliuren a l'organització Òptics sense Fronteres. També es fan donacions de mòbils en el marc de la campanya conjunta entre la Creu Roja i la Fundación Entreculturas. Els ingressos recaptats amb aquesta campanya es destinen a projectes d'acció social en els sectors més desfavorits de la població. L'Ajuntament de Girona també fa donacions de roba, que van dirigides a organitzacions que tenen cura de les persones més necessitades. Actualment s'estudia el tema dels llibres, ja que també se'n troben bastants. El tema de la solidaritat és present tant en aquests donatius com amb qui troba un objecte valuós i el porta a objectes perduts, però també hi ha un fenomen curiós, que és que sovint qui recupera un objecte gràcies a les oficines després, encara que sigui només un cop, hi porta algun objecte que ha trobat abandonat.

La motxilla i l'entrepà

Maria Dolors Gutiérrez, de l'oficina d'objectes perduts de Girona, assenyala que un cas recurrent d'objecte perdut és el de la motxilla amb l'entrepà a l'interior. Molts vailets que van d'excursió se la deixen a qualsevol lloc. Òbviament, a l'oficina no guarden l'entrepà durant dos anys, ni tampoc, evidentment, s'ha produït el cas que algú l'anés a reclamar. No és, però, tan sols perquè sigui un entrepà, sinó perquè –assenyala Gutiérrez– molt pocs reclamen la propietat de l'objecte un cop s'han complert dos anys des que el van portar a l'oficina d'objectes perduts.

De tota mena

Sempre hi ha alguna cosa que trenca la monotonia. El sotsinspector Panella, de l'oficina de Figueres, destaca que a vegades han entrat en dipòsit objectes sexuals. A Blanes destaca una figura religiosa o bé una Game Boy d'aquelles que ja es veuen antiquades. A Girona, Gutiérrez recorda objectes poc comuns, com ara una dentadura postissa, unes sabatilles de La guerra de les galàxies i una màquina d'escriure. També un àlbum de segells sud-americans. Una troballa que fa pensar en una aixafada de guitarra és una bossa de platja que contenia una tovallola, una ampolla de cava i dues copes.

Diners i coses de valor

A les oficines d'objectes perduts es viuen a vegades situacions curioses. Fa un mes, explica el sotsinspector de la policia local de Figueres, Jordi Panella, es van tornar cinc diamants al seu propietari, després que un parell de dies abans una persona que havia trobat la maleta al carrer la portés a l'oficina. L'afortunat propietari es va posar tan content que va començar a plorar, segurament perquè no pensava recuperar allò que havia perdut. Panella recorda que fa dos o tres anys també va haver-hi un fet similar, quan una persona va trobar uns dos mil euros i els va traslladar a les dependències d'objectes perduts.

Quant a coses de valor, Gutiérrez, de les oficines de Girona, recorda el cas curiós d'una dona que va anar a reclamar una joia que hi havia portat feia ja una dècada. També hi ha un cas recent d'una persona que va fer entrega de 4.000 euros que es va trobar al carrer. Gutiérrez assenyala que als dipòsits encara hi ha objectes de principis de la dècada dels noranta que tenen cert valor.

Un munt de dòlars en una cabina

Un home d'edat avançada va trobar als anys noranta un sobre dins d'una cabina telefònica que contenia 250.000 pessetes d'aleshores en dòlars. Això va passar al barri turístic dels Pins de Blanes. No hi havia cap documentació, només el sobre i els diners. Ningú no va anar a recollir mai aquest sobre, potser perquè veia com un impossible que algú en comptes de quedar-se els diners els hagués portat a l'oficina d'objectes perduts. Al cap de dos anys, la policia va trucar a l'home que havia fet la troballa per dir-li que es podia quedar els diners. Els casos de troballes de diners són força extraordinaris, almenys els que arriben a les oficines d'objectes perduts, i casos com aquest, amb aquesta quantitat de diners o similars, només succeeixen molt de tant en tant i són força recordats pels qui s'encarreguen d'aquesta feina.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.