Mor el gran primatòleg català Sabater i Pi, descobridor de Floquet de Neu
El científic va provar que els ximpanzés poden fabricar eines i va crear a Barcelona la primera càtedra d'etologia de l'Estat
No deixava de repetir, a tothom que el volgués escoltar, que la troballa de Floquet era un fet irrellevant en la seva trajectòria, una coincidència feliç i res més. Però a Sabater i Pi no se'l va separar mai del goril·la albí que va esdevingut, per obra de les autoritats i el màrqueting, símbol de Barcelona. Mai des que, un dia de 1966, uns caçadors guineans van abatre la mare i el van trobar abraçat al cadàver. El van portar, mig mort, al Centre d'Adaptació i Recerca d'Ikunde, un equipament que el Parc Zoològic de Barcelona tenia a la Guinea Equatorial i on Sabater i Pi treballava com a conservador des que es va obrir, el 1958. Sabedor que l'animal no sobreviuria a la selva, per la falta dels progenitors i el seu albinisme total, el va guarir i el va cedir al zoo barceloní, que amb aquesta adquisició es va convertir en una referència mundial i un lloc de visita obligada per als turistes.
Sabater i Pi, nascut el 1922, ja era una referència des de molt abans. Va ser allò que se'n diu un home fet a si mateix, un autodidacte: acabada la Guerra Civil, se'n va anar a treballar a la llavors colònia de la Guinea Espanyola, a les plantacions de cacau de l'illa de Fernando Poo, i allà va trobar la seva vocació en l'antropologia i l'etologia. Va dedicar-hi inicialment les estones lliures, va aprendre el fang, l'idioma dels indígenes, i va estudiar, i dibuixar, els seus costums i també les característiques de diverses espècies autòctones i poc conegudes.
S'hi va estar tres dècades, al país africà, que van donar per a molt. Per capturar i estudiar, a principi dels cinquanta, l'ocell de cua de lira (Melichneutes robustus), un petit ocell que els indígenes feien servir per trobar panells de mel a la selva, per encàrrec del Museu Nacional d'Història Natural de Nova York. O per descobrir, el 1960, la granota gegant de les cascades del riu Mbia, la Conraua goliath, amb els seus 4 quilos la més gran del món, i una de les troballes de les quals se sentia més orgullós. O, sobretot, per aportar la que tant ell com la comunitat científica han considerat la seva contribució més important en el camp de la primatologia: la descoberta que els ximpanzés poden construir-se eines senzilles; el 1969 l'estudi que va concloure que els ximpanzés de les muntanyes d'Okorobikó fabricaven uns pals amb la punta matxucada en forma d'escombra per capturar tèrmits es va publicar en la prestigiosa revista Nature i va esdevenir el més conegut de tots els seus estudis, entre els quals hi ha els que analitzaven el comportament dels goril·les de costa.
El mateix 1969, Sabater i Pi va tornar a Barcelona i es va incorporar al zoo com a conservador de primats i del terrari, i el 1972 va tornar a l'Àfrica, a Ruanda, on es va estar tres anys per estudiar aquest cop els goril·les de muntanya, becat per la National Geography Society i formant equip amb la zoòloga Dian Fossey, segurament coneguda per la mateixa majoria que sap de Sabater i Pi per Floquet de Neu per la pel·lícula Goril·les en la boira, on era interpretada per Sigourney Weaver.
El 1976, Sabater i Pi es va incorporar al departament de psicologia de la Universitat de Barcelona (UB), on va introduir la primera assignatura d'etologia de l'Estat i va obtenir una plaça de catedràtic el 1987. Quan es va jubilar, la UB va fer l'autodidacte catedràtic emèrit. Els últims anys va acumular participacions en debats i conferències i reconeixements personals: premi de la Fundació Catalana per a la Recerca, el 1991; medalla d'or al mèrit científic de l'Ajuntament, el 1996; medalla Narcís Monturiol de la Generalitat, el 2004.
El llegat de Sabater i Pi, que ha mort casualment durant el que ha estat declarat Any Internacional del Goril·la, inclou milers de dibuixos i aquarel·les d'animals, vegetació o rostres humans, que ell va incorporar en la seva metodologia de treball i que han estat reconeguts també pel seu valor artístic. Dos mil d'aquests treballs, juntament amb 4.500 fotos, 1.500 diapositives i 5.500 manuscrits, entre els quals hi ha una extensa correspondència amb altres especialistes, els va donar a la UB i són consultables al Parc Científic de Barcelona.
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en va destacar «la dedicació a transmetre a les noves generacions els valors del respecte i la conservació que mereix la natura» mitjançant la docència, i va garantir que «Barcelona sabrà preservar el seu llegat».
Una relació d'amor i odi amb el zoo, amb els zoos
I.VSabater i Pi no es penedia d'haver lliurat el goril·la albí al zoo de Barcelona, perquè no hauria sobreviscut en llibertat. Però mantenia amb el zoo, amb els zoos, una relació del tipus ni amb tu ni sense tu. Almenys això es desprèn de les seves declaracions públiques. Alertava que, si no es fa alguna cosa, els grans simis s'hauran extingit d'aquí a poques dècades (de vegades deia 50 anys; altres, 30). I reconeixia els esforços del centre barceloní i altres per evitar-ho. Per força, es podria pensar, perquè ell hi va treballar. Però també va afirmar que abans que ficar els goril·les als zoos «és millor fins i tot que desapareguin».
Quan, el 2003, Floquet de Neu va morir víctima d'un càncer de pell, el seu descobridor va advocar per dissecar-lo, opció que va ser descartada, i va criticar que se l'hagués utilitzat només com a reclam i no per difondre la lluita per preservar els grans simis.
Ahir, la conservadora de primats del zoo barceloní, Maria Teresa Abelló, va insistir que Sabater i Pi va ser molt més que el «pare» de Floquet, i que sempre ha estat «un referent» pel parc, però va admetre que era un home de caràcter fort i que en alguns moments les relacions amb l'entitat no van ser bones. Darrerament, però, semblaven cordials. Sabater i Pi va avalar el projecte del nou zoo dividit en dos: el de la Ciutadella i el zoo marí. El mes passat, en la que possiblement va ser la seva última aparició en un acte públic, va assistir, ja en un precari estat de salut, a la presentació de la sèrie i la pel·lícula de dibuixos que es farà per continuar explotant la imatge del goril·la blanc. No va fer declaracions.